BONES FESTES DEL TURA!

Després d’un estiu singular i accidentat climatològicament, s'espera poder celebrar unes diades festives plàcides i alegres. Caldria deixar de banda les preocupacions que la crisi imprimeix en el caràcter de cadascú i gaudir d’uns dies en positiu. S'ha de tenir present que el Govern diu que ja ha reduït la meitat del deute que tenia, encara que la butxaca de cadascú no ho noti, i com a mínim es pot pensar que ja no tindrà tanta necessitat de recaptar. També es pot estar content perquè el nivell internacional de confiança dels crèdits a l’Estat i als bancs és millor, encara que a causa d'aquesta confiança diguin que apujaran les hipoteques. Es pot estar satisfet perquè la Seguretat Social ha reduït les despeses, perquè s'ha reduït la partida sanitària escanyant els laboratoris i s'han reduït al mínim els medicaments als quals els ciutadans tenen dret, a més d'amenaçar-los dient que poden estar orgullosos perquè aviat tots seran partícips en el pagament de la despesa sanitària. S'ha de celebrar que els funcionaris hagin reduït una mitjana del 5% el seu sou, encara que per a la gran massa laboral aquesta xifra és molt més elevada. Cal felicitar-se perquè l’economia sembla millorar, encara que la gran llosa dels aturats no deixi veure els brots verds que poden generar. Tranquil·litzen a tothom perquè s’han de fer noves eleccions, tot i que encara Montilla vol gaudir uns dies més de la seva poltrona i espera que es produeixi un miracle. Va meravellar també la resposta del poble català a la espifiada del Tribunal Constitucional, tot i que el guirigall desafinat dels partits polítics ha esmorteït l’harmonia de les veus de tot un poble.

S’han acabat les obres del Firalet i tothom està perplex. Ni els defensors del projecte estan plenament satisfets, tot i les disquisicions filosòfiques i poètiques dels parlaments, ni els detractors s’atreveixen a criticar-lo obertament, ni el constructor sap com s’han embrutit les llambordes, ni als romàntics els satisfà la mitja llum del vespre, ni els vianants han trobat la placidesa dels camins i l’aspresa del basalt volcànic. El Firalet, el pg. del Bisbe Guillamet com es diu oficialment, és una obra a llarg termini. Durant anys ressonaven periòdicament les veus discrepants del disseny del parc vell. Ha calgut una remodelació recent per reivindicar les meravelles de l’anterior plantejament. El Firalet és una obra que caldrà pair-la amb tranquil·litat. La duresa del sòl, els materials innovadors aplicats, les estètiques de l’arbrat i la projecció lumínica de LEDs de llum blanca a través de la vegetació s’ha de fer mitjançant un camí que possiblement necessitarà d’arranjaments per adreçar alguna vorera discrepant, algun cup agressiu, alguns bancs controvertits. Dintre d’uns anys possiblement tothom s'haurà acostumat a aquest paisatge imaginatiu de les erupcions volcàniques. El temps i les persones aconseguiran el que s’ha produït a la zona volcànica de la Garrotxa: un paisatge amable, malgrat sortir de la fortor de la lava volcànica? Cal deixar-se portar pel xovinisme del grup musical Déu N'hi Duo i cantar: «Aulot e molt verd, Aulot é molt maco», que malauradament, tot i ser previst que s’havia de cantar el dia de la inauguració, tampoc va ser possible. S'haurà d’esperar a fer camí; un camí que no existeix, sinó que, com deia Machado, s'haurà de fer entre tots i potser es podrà cantar la cançó el dia en què s'inaugurin les obres del puig del Roser.
Au, bones Festes i a fer servir les latrines que han instal·lat!