Fa sol però les campanes de l’església de Sant Romà de Joanetes toquen a mal temps. Una vegada i una altra. Aquest cop, a diferència del que passava segles enrere, no és per foragitar la tempesta. Un grup d’alumnes estan practicant el que els acaba d’ensenyar el mestre. “Busquem gent que vagi posant campanars en funcionament. A l’Escola Llorenç Llongarriu tenim un lema: «Un campaner per a cada campanar». I aquest és el nostre objectiu a llarg termini”, fa saber Xavier Pallàs, director i ànima d’aquest projecte acabat d’estrenar gràcies al suport de l’Ajuntament de la Vall d’en Bas. Pugem escales amunt, travessem el sostre a dues aigües de la nau i de seguida arribem a dalt de tot de la torre. El so és eixordador.

Al capdamunt del campanar de Joanetes, l’espai és reduït. Per això, a les sessions pràctiques del curs de l’Escola de Campaners Llorenç Llongarriu, que es fa en caps de setmana d’octubre a juny, només hi ha sis alumnes, a més del professor, Xavier Pallàs. La majoria, seguint la seva recomanació, porten taps o auriculars per sentir més esmorteït el so de les campanes. Veure’ls en acció és constatar que la dèria del campanòleg olotí, madurada durant anys, finalment ha pres forma.

El toc de campana va ser declarat element festiu patrimonial d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya el 2017 i patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la Unesco el 2022. “Perquè tot això no sigui buit, els que ens dediquem a aquest tema hi hem de fer alguna cosa, no?”, posa sobre la taula el director de l’escola. “Si antigament tot aquest llenguatge es transmetia de forma oral, de campaner a campaner, però ara s’ha trencat la cadena de transmissió, cal començar-ne una altra”, argumenta. De fet, és amb aquesta idea que no ha parat fins a obrir una escola on la gent pugui aprendre a tocar les campanes.

Llegeix el reportatge sencer en papero en línia