El lloc on vius condiciona la teva vida. L’establiment en un punt o altre del mapa marca, inevitablement, la mobilitat del teu dia a dia, els horaris, les persones de qui et rodeges, les activitats que pots fer o fas… Jordi Solanich (Barcelona, 1967), quan tenia 21 anys, i un cop acabats els estudis, va marxar de la ciutat que l’havia vist créixer. Feia temps que sabia que aquell no era el seu lloc: “No era possible. No hauria funcionat”. Tenia la necessitat d’apartar-se de la gent, i del món. Recollir-se prop de la natura i de les muntanyes. Després de voltar per diferents racons de Catalunya, un bon dia va conèixer un ermità, en Martirià del Cós, i es va adonar que aquella era la vida que volia viure. Amb la vista posada des de feia temps a l’ermita de Santa Bàrbara de Pruneres, a l’Alta Garrotxa, va fer el possible per aconseguir que aquella fos casa seva. Ara fa 22 anys, va signar un contracte amb el Bisbat de Girona per la guàrdia i la custòdia d’aquesta església, juntament amb la rectoria i les terres que l’envolten. I d’allà no li ha calgut fugir-ne mai més.

Llegeix el reportatge sencer en paper o en línia