Ara indica que hi ha aigua. I ara, que la trobarem a aquesta fondària. I ara, que va en aquella direcció. El pèndol giravolta, s’atura, es mou endavant i endarrere mentre anem trepitjant un prat a Sant Iscle de Colltort. Fa més de vint anys que els saurins Enric Colom, de Sant Feliu de Pallerols, i Lluís Sarsanedas, de la Cellera de Ter, practiquen amb aquesta i altres eines per localitzar aigües subterrànies. La seva és una tècnica sense base científica, però ancestral, i fins ara els ha portat a marcar una setantena de pous, d’on sempre ha sortit l’element preuat. El que ens ensenyen avui alimenta totes les cases del veïnat. 

Entrem a la vall de Sant Iscle de Colltort, carretera endins, i ens aturem en un terreny poblat per les vaques. Som a tocar d’un pou. “Ve d’un encàrrec que ens va fer l’Ajuntament de Sant Feliu de Pallerols fa cinc anys per poder portar l’aigua a la trentena de cases de pagès d’aquest veïnat. Fins llavors els l’havien de subministrar amb tancs; era un problema greu”, comença el cellerenc Lluís Sarsanedas. “Feia trenta anys que la Diputació hi havia fet dos pous aquí, tots dos negatius”, hi afegeix el santfeliuenc Enric Colom; “hi vam dedicar moltes hores, però vàrem aconseguir localitzar tres vetes d’aigua i el lloc on s’ajuntaven”. És el punt en què es va perforar el pou, que dona un cabal de 13.600 litres per hora.

Llegeix el reportatge sencer en paper o en línia