El fajol, una tradició reviscuda
A Batet de la Serra, Carme Plana n'és una impulsora incansable

Ja té a punt el fajol que portarà a la fira de Batet de la Serra aquest diumenge. Servirà per a la demostració de batre, ventar i moldre que hi fan els més veterans amb les eines dels avantpassats. Aquest fruit de la terra, que no és ni un cereal ni un llegum però fa pensar una mica en tots dos, és un dels emblemes gastronòmics de la nostra comarca en gran part gràcies a ella. Als anys 80, quan a la Garrotxa ja feia temps que s’havia deixat de cultivar, a casa seva, can Rovira, van decidir que calia fer-lo reviure. Des de llavors en fa farina i sèmola, i sobretot les tradicionals farinetes, a més d’altres productes com carquinyolis o, de fa poc, macarrons. La pagesa olotina Carme Plana (Batet de la Serra, 1955) ens parla de la seva joia mentre carrega el remolc.
En un dels hivernacles de can Rovira, a Batet de la Serra, Carme Plana hi guarda, gairebé com un secret, la collita de fajol d’aquesta tardor. Calcula que ha collit entre 60 i 70 quilos més dels que havia plantat a terra a l’estiu. “No ha anat malament, ha anat fatal”. Va fer la sembra “quan tocava, la setmana del 15 al 25 de juliol, de la Mare de Déu del Carme a Sant Jaume”, però la terra era seca i primer només van néixer uns quants grans al voltant del camp. A mitjans d’agost va ploure una mica i en van sortir uns quants més, i els ruixats de les Festes del Tura van afavorir que en creixessin encara uns últims. Van ser molt pocs, però n’hi va haver prou perquè, al novembre, el poble de Batet pogués celebrar la festa de la sega, amb dalles com es feia antigament, per preparar-se per a la Fira del Fajol del febrer.
Llegeix el reportatge sencer en paper o en línia
