El 2001, Joaquim Monturiol i Eloi Domínguez van publicar ‘El parlar de la Garrotxa’, un llibre que recollia els trets lingüístics propis de la nostra comarca i anotava una llarga llista de paraules que han estat durant anys i encara són part de la nostra essència. Va ser un ‘best-seller’ i, ara, vint anys més tard, actualitzen aquesta versió. La revisen i l’amplien. Demà, dia 1, a les 7 de la tarda, la presenten a la sala El Torín d’Olot.

Comencem per la pregunta del milió: s’està perdent el parlar garrotxí?
Joaquim Monturiol: El parlar garrotxí, com molts dels parlars del domini català, s’està perdent. I s’està perdent per diferents motius. Primer, evidentment, per la gran globalització; per les comunicacions, els mòbils, internet, la televisió... Però també, i molt principalment, per l’escolarització. En el llibre, recollim un parlar popular que s’ha anat mantenint de pares a fills, de boca a orella, i que ha quedat interferit quan les persones han pogut anar a escola en català. 

Els nostres pares, la majoria, es van escolaritzar en castellà. Per tant, no tenien coneixement de com es deia o com s’escrivia una paraula. La deien tal com la sentien, que és com la parla el poble. Què passa? Que els joves han tingut l’oportunitat de fer tota l’escolarització en català, i han après que una paraula es diu o s’escriu de tal manera. Per tant, després costa que la diguin tal com la diuen els seus pares o avis, perquè l’interpreten com a mal dita. Que no és mal dit, que quedi clar, és el parlar d’aquí.

El nostre parlar ha canviat, doncs.
Eloi Domínguez: Sí. Tot canvia. Les paraules canvien, les persones canvien i la manera de comunicar-se també canvia. És evident. El que és interessant és recollir en un lloc, en aquest cas un llibre, com parlava la gent gran fa un temps. Hi ha paraules que els joves encara poden interpretar, les poden entendre, però ja no les diuen, segurament. O potser algunes encara les diuen i es mantenen.

JM: Hem recollit les paraules que nosaltres hem pogut sentir per boca d’algú. Hi ha molts mots que ja han desaparegut i ja no els fa servir absolutament ningú. Aquí, però, recollim els que encara hem pogut sentir, potser en gent molt gran, però que s’utilitzen. És a dir, que encara avui es mantenen vius, encara que sigui per poca gent.
ED: No es tracta d’un llibre que vulgui recollir tot un seguit d’arcaismes o de paraules antigues en desús, sinó que un dels objectius que ens proposàvem era que pogués ser una mica l’essència del que es deia fa uns anys i en molts casos encara es diu.

[...]
 

Llegeix l’entrevista sencera en paper o en línia