Pots escoltar la història de Quima Casas en format pòdcast clicant aquí

A la primera marató popular de Catalunya, el 1978 a Palafrugell, les dones que van arribar a la meta es podien comptar amb els dits d’una mà. La garrotxina Quima Casas (Sant Martí Sacalm, 1951) n’era una. Uns anys més tard, va ser la primera atleta catalana que aconseguia acabar la cursa de 42,195 quilòmetres per sota de les tres hores. També és la que ha disputat més vegades aquesta prova. Diumenge, 10 de març, serà a la línia de sortida de la marató de Barcelona i tornarà a intentar el repte d’acabar-la. Ja en van 162 arreu del món. És un referent indiscutible de l’atletisme català femení de fons. 

Es va estrenar en una carrera pujant a la Salut, a prop de casa, i al cap de poc, el 1983, ja se n’anava a la marató de Nova York. Ben aviat, els seus èxits van despertar l’interès dels patrocinadors; primer, van ser les xiruques, i més endavant, marques de roba i calçat esportius com Nike i Adidas. Ara diu rient que ja ningú no li paga els keds, però continua corrent sense parar, uns dies amb més intensitat que d’altres. Gaudeix posant-se al límit, però també trotant pels nostres paratges amb més tranquil·litat. 

Ens ho explica a casa seva, a Sant Feliu de Pallerols, entre parets arrebossades de copes i tota mena de trofeus. Són el record de les incomptables fites assolides. De la suor i el patiment que li han comportat. I també, de les mil i una anècdotes que ha col·leccionat pel camí. Està orgullosa de tot aquest pòsit, però no se’n vanta. La seva recepta ha estat sempre la perseverança, amanida amb la capacitat de fer les coses a la seva manera, amb independència del que puguin pensar els altres.

Diumenge tornaràs a córrer la marató de Barcelona, amb 72 anys. Et sents ben preparada?
Crec que estic bé per acabar-la bé, però una marató és una distància molt llarga i sempre t’hi poden passar moltes coses. Ara, si aquesta em va malament, me n’aniré a l’abril a un altre lloc.

Ens has dit que avui anaves a córrer al vespre. Per on et mous?
Volto pel poble, carrers amunt, carrers avall. A l’hivern em faig uns tips de donar voltes per aquí de negra nit.
 

[...]
 

Llegeix l’entrevista sencera en paper o en línia