L’aparador de xocolata de la plaça de l’Àngel és un clàssic de la Setmana Santa a Olot. Aquest any, protegits del sol pel tendal, s’hi estan un esquimal envoltat de pingüins i iglús, un noi amb barretina custodiat per la Sagrada Família i les muntanyes de Montserrat, una noia amb una còfia holandesa en un camp de tulipes i molins de vent, i molts altres personatges d’arreu del món. Un parell de pisos per sobre, hi feineja el responsable d’aquesta mona gegant que ens fa embadocar davant del vidre. El pastisser i xocolater Jordi Ferrer (Olot, 1974), immers en l’activitat intensa d’aquests dies previs a la Pasqua, relata a l’obrador les aventures i desventures d’un ofici que estima amb passió. És la quarta generació del negoci familiar, que dirigeix des del 2015. A principis d’any, can Ferrer va ser premiat amb la Fava de Cacau i la Fava d’Or a la pastisseria amb més valor històric, a la Mostra de Pastisseria de Sant Vicenç dels Horts. Escoltem una història de fidelitat als orígens. De fidelitat a la xocolata.

A les parets, notes i més notes d’encàrrecs de figures per a la mona, enganxades amb cel·lo. Al marbre, ninots a mig fer, uns clars i els altres foscos, que aviat s’hauran convertit en un exèrcit d’àngels i dimonis molt llaminers. A l’aire, una olor dolça i embriagadora. El pastisser Jordi Ferrer apareix amb un bol de xocolata a les mans. “Som els primers que, mentre treballem, anem tastant el que anem fent. Ens en fem uns farts, la veritat sigui dita”, diu amb un somriure. Cal, d’una banda, assegurar-se que “queda bo” i, de l’altra, que “queda bé”, observa. A l’obrador treballen amb prop de quaranta referències de xocolata diferents. “Hi ha vegades que necessites una xocolata que sigui més amargant o, al revés, que ho sigui menys. Això pel que fa al gust. I depenent de l’elaboració, has de veure si la viscositat que té és la que necessites”. 
 

[...]

Llegeix el reportatge sencer en paper o en línia