A principis de mes es va inaugurar “I l’Hospici balla”, un estol d’exposicions de Quim Domene (Olot, 1948) a la seva ciutat que ens proposen conèixer l’univers d’aquest artista visual de trajectòria cabalosa i multiforme, que va del dibuix en blanc i negre a l’escultura, passant pel collage i tot el que encara ha de venir. Abans d’entrar als museus, passejant pels carrers, ja descobrim rastres del seu treball ingent: el paviment de la plaça Major, la barana de la plaça de les Monges, Can Sau... Justament aquest matí, quan ens trobem —ell, abillat amb la samarreta que ens recorda per què l’hem anat a veure—, fa poca estona que ha tornat d’una visita d’obres a la plaça dels Gegants: també ha tingut veu a l’hora de decidir els colors i elements de decoració que vestiran de nou les façanes d’aquest indret emblemàtic. Idees i tècniques es fonen en tot el que fa. Ho veiem a l’espai urbà i a les sales d’exhibicions, però avui accedim a una altra parcel·la del seu món: el taller que té a la Canya, la Fàbrica del Riu, on encara es respira l’aire de la tèxtil de Can Sabata. L’autor dels cartells de la Fira del Farro de Bianya hi té de tot: materials per als collages, llibreries plenes de lectures inspiradores, obres d’art als extrems i al bell mig de la nau... La llum tranquil·la que penetra pels finestrals convida a conversar pausadament. I això és el que fem.

Ara mateix hi ha a dues exposicions de Quim Domene a l’Hospici i una al Museu dels Sants, i al juliol se’n podrà veure una altra a l’Arxiu. Com ha estat això?
Sembla programat, però ha set més aviat com un accident. Gairebé no he anat mai a buscar coses. He treballat el quadre de La càrrega de Ramon Casas en tres etapes diferents: l’any 81, amb motiu del cop d’estat, vaig agafar com a referència el guàrdia civil carregant, i anava canviant la imatge de les persones que carregaven; el 2017 em va venir al pèl insistir altra vegada en el tema i vaig fer una sèrie, amb unes peces petites (mostra uns collages en un suport rígid).

Què són aquests collages?
Són cobertes de carpetes que, lligades amb un fil, servien per posar-hi els documents del registre de la propietat d’Olot. Les anaven a llençar perquè ho digitalitzaven tot i em varen dir si les volia. Les vaig tenir molts anys aquí i un dia vaig pensar utilitzar-les com a suport per fer collage. En aquest cas (n’ensenya un exemple), la base són entrades de museus i hi ha aquesta imatge a sobre. D’aquesta sèrie, en dic Cartes a Kurt Schwitters, l’artista alemany que ha treballat més el collage. Ho vaig exposar el 2011 i no vaig fer més peces fins al 2017, que vaig recuperar les carpetes per a aquesta sèrie al voltant del procés.

Una de les peces, ‘La Manada’, es va exhibir a la façana de l’ajuntament el 2019.
S’hi veuen els líders que van firmar l’aplicació de l’article 155 contra Catalunya. Es va reproduir en gran. I la van esparracar, pintar... L’Assemblea d’Artistes de la Garrotxa s’encarregava de canviar la peça, feta a la mateixa mida que La càrrega [cada mes es mostrava la “Sobrecàrrega” d’un autor]. 

[...]
 

Llegeix l’entrevista sencera en paper o en línia