Segur que havíeu sentit de petits l’expressió “si és servida”, quan acompanyàveu la mare a comprar el pernil dolç. La deia el xarcuter quan li lliurava el paquet embolicat amb paper d’estrassa. La imatge pot semblar una anècdota però evoca una satisfacció de servir i ser servits que cada vegada en més indrets va quedant per al record. Quan en un poble abaixa la persiana l’última fleca o la darrera botiga de queviures, es perd un servei i també una manera de relacionar-se, de conviure. La llista d’exemples a la Garrotxa és llarga, però avui ens aturem en dos casos de prou actualitat: a Castellfollit de la Roca, l’octubre passat va tancar les portes la farmàcia, un establiment centenari, i a Sant Jaume de Llierca, fa quatre anys es van quedar sense oficina bancària ni caixer automàtic. Què ha passat des de llavors i fins ara?

Vint anys enrere, en un poble de la Garrotxa que ara no arriba al centenar d’habitants, hi donaven servei als veïns i als forasters una fleca, una carnisseria, dues botigues de queviures i un parell de bars restaurant. Ara, de tots aquests establiments, no en trobareu cap d’obert. La pèrdua d’activitat comercial és una tendència cada vegada més visible als pobles de la nostra comarca, i no necessàriament exclusiva dels més petits —de fet, també cal dir que hi ha nuclis poc poblats on, per ara, s’ha mantingut la vitalitat en aquest aspecte. El tancament d’un comerç, en especial quan es tracta de l’únic que fins aleshores proveïa el poble de determinats productes, suposa una sotragada en la fesomia i l’atmosfera del lloc i en els hàbits dels veïns. Potser fins i tot per a aquells —possiblement una bona part— que fins llavors no havien donat gaire valor a aquell servei o s’havien desplaçat a la ciutat per obtenir els articles. 

[...]

Llegeix el reportatge sencer en paper o en línia