1 | L’astrofísic Santi Roca-Fàbrega s’endú el Garrotxí de l’Any en una celebració de lliurament dels premis per primera vegada a l’aire lliure i oberta a tothom

Entre refilets d’ocells, en l’entorn verd dels paratges de la Deu d’Olot i sense amenaça de pluja, divendres passat el lliurament dels Premis Garrotxí de l’Any 2023 va reunir un públic nombrós. Era la primera vegada que l’acte se celebrava a l’exterior —i per això es va agrair tant la tarda més aviat calorosa— i s’obria a tothom. “Es va aconseguir l’efecte volgut. S’hi va apropar molta gent a veure-ho, tant per l’accés lliure com per l’entorn natural preciós. L’any que ve tornarem a apostar per aquest format”, assegura Adela Moya, presidenta del Centre d’Iniciatives Turístiques, l’entitat organitzadora dels guardons. 

Mentre anava arribant el públic al lloc de l’esdeveniment, a l’escenari s’esperaven sis figures aguantant la G de garrotxí, a punt per ser entregades als guanyadors de les sis categories del premis. El de Millor Iniciativa Empresarial va ser per a Ascensors Serra; el de Millor Iniciativa Social, per a Creu Roja Garrotxa, i el de Millor Iniciativa Promocional, per al Centre Excursionista d’Olot. També van ser reconeguts l’estudiant que el 2023 va tenir la millor nota de la selectivitat de Catalunya, Carla Vendrell, premi Jove Promesa, i el fundador de l’empresa farmacèutica Hipra, Joan Nogareda, premi Trajectòria Personal. I finalment, va arribar el punt àlgid del vespre: d’entre els finalistes al Garrotxí de l’Any 2023, que eren el gestor cultural Jordi Sellas, la xef de Les Cols Martina Puigvert i l’astrofísic Santi Roca-Fàbrega, aquest últim va ser qui va pujar els esglaons per recollir el guardó. “No he trobat mai un entorn com el que tenim a la Garrotxa. Desitjo que la preserveu com és”, va ser la primera de les dues reflexions que va fer sobre la comarca, a partir de la seva experiència voltant pel món. En la segona va posar èmfasi en la necessitat d’acollir la gent que ve de fora “i fer que aprenguin què és la nostra cultura, perquè el futur de la nostra cultura som nosaltres però també la gent que no evitarem que vingui”.

2 | Figa Flawas, Mama Dousha i Triquell, a les Festes del Tura

Els vallencs Figa Flawas ja no necessiten presentació. Són la revolució musical del moment i passaran per les Festes del Tura d’aquest any, el primer dia, el 6 de setembre, estrenant la programació musical de l’escenari principal de la festa major, just després de l’actuació de l’Orquestra Di-Versiones. A diferència dels altres anys, quan els noms dels grups es guardaven ben bé fins a última hora, s’ha decidit avançar-ne uns quants perquè hi hagi més temps perquè el públic “s’entretingui a buscar les propostes i els artistes abans de les seves actuacions”, explica el regidor de Festes, Agustí Arbós

Potser no cal que fem una cerca gaire a fons per conèixer l’artista que s’encarregarà de tancar les festes, l’últim dia, el dilluns 9 de setembre, a l’escenari principal. Serà el reconegut productor, cantant, músic i locutor Bruno de Fabriziis, conegut com a Mama Dousha, qui posarà punt final a les festes a ritme dels seus èxits Rikiti i Que Chévere.

3 | Junts guanya unes eleccions marcades per la forta abstenció

Com en les eleccions catalanes del 12 de maig, Junts va ser el partit més votat a la Garrotxa en les eleccions europees de diumenge passat. Això sí, ho va aconseguir amb menys suports perquè la participació va ser força més baixa. A Olot, va caure un 20% (es va quedar al 38%), i tres quarts del mateix va passar a pràcticament tots els municipis. Junts va guanyar a tot arreu, excepte a Mieres, on es va imposar per cinc vots Ara Repúbliques, la candidatura d’ERC amb Bildu i el BNG. Els republicans van ser segona força a quinze pobles, però a Olot no van poder superar el PSC, que va reduir un 7% la seva diferència amb Junts. Els socialistes també van quedar just per darrere dels juntaires a Sant Joan les Fonts i a les Planes d’Hostoles, i com a nota curiosa, a Beuda el segon partit més votat va ser Podem, que va superar la llista de Comuns Sumar en el conjunt de la Garrotxa. En l’altre extrem, el PP va quedar per davant de Vox i l’agrupació d’electors d’ultradreta S’ha acabat la festa va treure el cap a gairebé tots els municipis, on no va quedar ni rastre de Ciutadans.

4 | Els drons en l’àmbit de la salut, una realitat a la comarca

Durant la jornada per abordar els reptes que presenta la tecnologia dron en l’àmbit sanitari, en què van participar la Fundació TIC Salut Social, el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) i la Fundació Hospital d’Olot i la Garrotxa, es va fer una demostració d’un trajecte de vol per transportar mostres biològiques des del CAP Sant Esteve d’en Bas fins a l’Hospital d’Olot. El dron va traslladar-les en només set minuts, i es va estalviar així un 60% de temps, ja que fent el mateix recorregut amb cotxe haurien tardat vint minuts.

“Avui hem viscut el present i el futur de l’aplicació de drons en l’àmbit sanitari”, constatava el conseller de Salut, Manel Balcells. Amb aquesta demostració comencen quinze dies de prova en què es continuarà sobrevolant la comarca, traslladant mostres des de l’ABS de la Vall d’en Bas fins a l’hospital i també a la inversa. L’experiment va fer sobrevolar un dron que pot arribar a transportar fins a tres quilograms de pes i fins a 150 mostres i, segons el conseller, la tecnologia s’estarà provant no només a la Garrotxa; també es preveu iniciar aviat el transport de mostres amb dron des de Sant Fost a Barcelona, que podrà ser una realitat el 2025.

5 | L’Equilibri, de Bayona Studio, premi Interiors del COAC

Els Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona 2024, organitzats pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), van distingir l’estudi olotí Bayona Studio en la categoria Interiors pel restaurant Equilibri. Ho va fer en una gala celebrada divendres passat a la seu de la demarcació de Girona del COAC, on el jurat, format per Izascun Chinchilla, Anna Noguera i Silvia Blanco, va destacar del projecte olotí “la manera en què, amb pocs recursos, la intervenció aconsegueix un ambient confortable i intimista, on la subtil il·luminació juga un paper fonamental”. Aquest no va ser l’únic guardó relacionat amb Olot, ja que en la categoria Paisatges, es va emportar el premi el projecte Ritual de NUA Arquitectes, una construcció itinerant exposada a la casa Vayreda durant el festival Lluèrnia d’aquest any.  En la categoria Efímers, també un projecte que es va exposar al festival del foc i de la llum d’Olot: Raigs de llum, de Francisco Spratley Studio, que va convèncer el jurat per ser “un projecte que pren com a punt de partida la naturalesa de la visió i la construcció de l’espai”.

6 | “Hauríem de tenir comunitats energètiques a tots els pobles”

Des que ens aixequem fins que anem a dormir, i inclús quan dormim, consumim energia. Fins i tot, quan som fora de casa; fins i tot, quan marxem de vacances. És gairebé inevitable. Ara bé, com podem fer que el nostre consum sigui més eficient i provingui d’origen renovable? Aquest és un dels objectius que persegueix l’Oficina Comarcal per a la Transició Energètica (OCTE) de la Garrotxa, situada al Consell Comarcal des de l’any passat. Avui, i dins de la Setmana Europea de l’Energia Sostenible, hem anat a visitar-la per parlar amb un dels seus tècnics, Josep Martín.

“Transició energètica” i no canvi d’un dia per l’altre
Malgrat que tot just fa un any de la creació de l’OCTE a la nostra comarca, Martín explica que fa més de vint anys que treballen en el terreny de les energies renovables. Ha estat més recentment, i gràcies a algunes subvencions, que s’ha pogut crear i ampliar aquest equip, que ara formen tres tècnics. L’aposta per aquest model energètic, tant per part de les administracions com dels particulars, és més ferma que uns anys enrere. Tot i així, es parla de “transició” energètica i no pas de “canvi” perquè el camí a recórrer és encara llarg i costós —no només econòmicament parlant, sinó també pel que fa a la tramitació de documents i permisos. L’OCTE, però, té traçada una línia recta i segueix el Pla d’acció per l’energia sostenible i el clima (PAESC) establert per la Unió Europea, que té el compromís d’aconseguir una reducció de les emissions del 55% per al 2030. Per assolir aquest repte “majúscul”, al parer del mateix tècnic, i que ha de mitigar i fer front al canvi climàtic, s’han de moure i encaixar diverses peces.

7 | Una edició històrica

Aniol Pujiula va inscriure el seu nom en la història de la Pujada a la Salut justament l’any del 50è aniversari d’aquesta prova, una de les més antigues de tot Catalunya. L’atleta dels Hostalets d’en Bas va guanyar una edició rodona superant la marca de 19’ 42’’ de Josep Illamola, un rècord del 1990 que feia 34 anys que resistia. Fa dos anys, Arnau Aranda el va aconseguir igualar, però aquesta vegada Pujiula el va poder trencar en aturar el cronòmetre als 19’ 23’’. Ramon Caballeria, també dels Hostalets, va ser segon (22’ 43’’) i David Garcia, tercer (22’ 59’’), en una classificació en què també van quedar amunt noms destacats del panorama garrotxí, com ara Jordi Roura (CN Olot), cinquè, o Dani Duran (Terra de Volcans), sisè. Pel que fa a la prova femenina, la campiona va ser Anna Pujol, que també va assolir un nou rècord amb un temps de 25’ 32’’ —el millor temps fins ara l’havia firmat Marta Llagostera l’any passat—; Meritxell Solà (29’ 23’’) i Ariadna Garcia (30’ 25’’) van completar el podi.