Són dos quarts de deu del vespre. Al carrer d’Anselm Clavé d’Olot, que porta el nom del fundador del moviment coral a Catalunya, no s’hi sent ni una ànima, però en un dels edificis d’aquesta avinguda n’hi ha una trentena que escalfen la veu. Cada dilluns els membres de la coral Croscat —el doble de dones que d’homes— es troben per assajar a l’auditori de l’Escola Municipal de Música Xavier Montsalvatge. Al llarg dels 50 anys d’existència de la formació amateur, han canviat de local, i també de dia d’assaig i, sobretot, han passat per una metamorfosi de cares i veus, però han mantingut intacta l’essència de la seva raó de ser: les ganes de cantar que els enllacen a tots. Per celebrar el mig segle de cantúries, han posat en solfa un concert especial per al dissabte 22 de juny. Vol ser un passeig musical que parteixi d’aquell 1973 en què Ricard Macias va convèncer qui ha estat el president de l’entitat tot aquest temps, Gaspar Senis, i uns quants companys més per tirar endavant una coral nova a la capital garrotxina, l’única d’adults en aquell moment. El director Cláudio Suzin condueix l’assaig d’avui al piano. Sopranos, contralts, baixos i tenors agafen les partitures que han practicat durant mesos i se submergeixen en l’obra From the Bavarian Highlands del compositor anglès Edward Elgar. Primer, asseguts. Després, drets. I ja són dos quarts de dotze quan canten abraçats al ritme de Queen. A punt per a la celebració.

Com si es tractés d’un ritual de benvinguda, els dilluns al vespre la cantaire Margarida Arau, fins avui secretària de la junta de la coral Croscat, s’encarrega d’obrir la porta de l’escola de música quan ja és tancada per als alumnes. Un darrere l’altre, els companys de cant van pujant al pis de dalt, a l’auditori. “Assagem cada setmana. Formar part de la Croscat suposa un compromís: pagar una petita quota i assistir als assajos, posar unes hores de feina”, resumeix el president de l’entitat, Gaspar Senis, amb qui parlem per resseguir el mig segle de l’entitat. Aviat deixarà el càrrec amb què va començar a la coral fa 50 anys i el rellevarà Lluís Torralba. Completaran la nova junta Pilar Pla, Anna Dorca, Dolors Picasso i Marià Garcia. 

“Mi-i-i-i-i-i-o-o-o-o-o-o-o”. El so omple l’espai. L’escalfament de veu ja ha començat. El director, Cláudio Suzin, els proposa exercicis, sovint escales cromàtiques, per preparar les cordes vocals abans de posar-se a cantar i controlar millor la respiració. “A veure si us podeu estar una mica més d’estona a dalt. En fem encara dues més”, els diu. 

Actualment la coral la formen 32 persones. El més gran és Xavier Riera, de 84 anys, i els més joves s’acosten als 50. “Més aviat, malauradament, predomina la gent gran. Som uns quants que passem bastant dels 60”, detalla el president. “Els problemes d’una coral com la nostra, i de moltes altres, són dos. El primer és que hi veureu sempre molta més proporció femenina que masculina; hi falten homes. I el segon, l’edat. No devem saber engrescar el jovent”. Tot i això, al llarg dels 50 anys de vida la Croscat no ha patit en cap moment per falta de participants, amb una xifra que s’ha mogut entre la quarantena i la trentena. “Hi han passat entre 350 i 400 persones”, continua Senis. Alguns hi han estat quatre o cinc anys i després han plegat per qüestions familiars o de feina, d’altres hi han cantat durant un període molt més llarg i uns pocs hi són des del primer dia: el president entrant, Lluís Torralba; el sortint, Gaspar Senis, i la seva dona, Anna Prat. 

[...]

Llegeix el reportatge sencer en paper o en línia