Som a Can Jordà. Fa un matí esplèndid de juny. Fent camí, entreveig algun grup de visitants a l’aparcament de Can Serra i, també, em creuo amb un autobús. Ja és estiu. El verd que han deixat les últimes pluges fa que el trajecte fins al Centre de Documentació del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (PNZVG), Can Jordà, sigui hipnòtic. Allà m’espera el geògraf garrotxí, natural de Sant Privat d’en Bas, Joan Pijoan, que ha estat nomenat pel Departament d’Acció Climàtica com a nou director del PNZVG.

Després d’uns quants dies del seu nomenament, concertem una trobada. Ens costa coincidir, perquè va de bòlit. Ha estat combinant la seva anterior tasca com a tècnic i la nova de director, a l’espera de l’arribada d’un relleu per al seu antic lloc. M’explica que ara ja s’ha incorporat algú. “Quedem a un altre lloc que no sigui el Casal dels Volcans, si et sembla bé... Per exemple, Can Jordà?”, em proposa. Li dic que sí, i sort. Les vistes compensen l’irregular camí que, just aquest matí, estan arreglant. “Et vaig dir aquí perquè, si no, a les entrevistes sempre surten els mateixos llocs, i crec que és important anar variant”, m’explica en arribar.

Fa temps que treballa per al PNZVG. Quins van ser els seus inicis a la casa?
Vaig començar com a tècnic del PNZVG fa més de vint anys a l’àrea de sistemes d’informació geogràfica. Allà vam començar a treballar sobre la revisió dels planejaments urbanístics de la comarca. Recordo els planejaments de Santa Pau, Sant Feliu, Sant Joan les Fonts... Els anàvem revisant, perquè el parc ha de fer informes d’aquests planejaments. També vaig viure, el 2008, la redacció del decret dels límits del PNZVG, i el 2010, la redacció del Pla Especial de la Zona Volcànica, el document que determinaria les accions i les normatives del parc. Aquests primers anys els vaig dedicar a aquesta àrea, que és molt transversal, i em van permetre conèixer altres àrees com ara les de patrimoni natural, forestal, agrícola, de millora rural, de direcció, etc. Vaig aprendre molt.

Va ser, també, coordinador de la Carta Europea de Turisme Sostenible (CETS). Va canviar d’àrea?
Sí. Cap a l’any 2014 hi va haver un relleu a l’àrea de turisme. En aquell moment la portava en Josep Maria Prats, que es va jubilar, i com que en aquella època no es cobrien les baixes, vaig entomar la responsabilitat. En paral·lel, continuava portant l’àrea de sistemes d’informació geogràfica, però necessitava un canvi. M’agraden els reptes. És aquí quan m’endinso en la coordinació de la Carta Europea de Turisme Sostenible. 

Què representa aquesta estratègia per a la comarca?
La Carta Europea de Turisme Sostenible és una metodologia que el parc va adoptar l’any 2001. De fet, el parc va ser un dels cinc primers espais naturals protegits a adherir-se a aquesta metodologia a Europa. I d’aquests primers cinc, nosaltres som els únics que hi hem continuat acreditats de forma ininterrompuda fins avui.

23 anys de CETS. I es va renovant. De fet, el 2025 tornarà a tocar.
La carta és una metodologia d’àmbit europeu que intenta afavorir la conservació i la preservació dels valors naturals de l’entorn convivint amb el desenvolupament econòmic de la població local, a partir d’un turisme sostenible. Val a dir que, cinc anys abans d’adherir-nos-hi com a comarca, el 96, des de la taula de treball entre el parc, el Consell Comarcal i l’Associació d’Hostalatge, es va creure convenient treballar per aconseguir la millora de l’experiència del visitant i alhora crear una visita sostenible al parc. Va ser aleshores quan es va crear Turisme Garrotxa. Després, el 2001, Europa, a través de la Federació Europarc Europa, que treballava per a la conservació dels espais protegits, va incidir en el turisme sostenible, creant la carta. Nosaltres podem afirmar que, des de l’inici, des de fa més de vint anys, la Garrotxa, i no només el parc, perquè la comarca és l’àmbit d’actuació de les accions de la carta, té una estratègia sostenible respecte al turisme. I es va renovant, efectivament. L’any 2025 haurem de presentar un dossier a la Federació Europarc, amb l’estratègia i el programa d’actuació 2026-2030.
 

[...]
 

Llegeix l’entrevista sencera en paper o en línia