La Dolors Juanola i en Joan i en Llorenç Callís van néixer a Talaixà i han viscut tota la seva vida a l’Alta Garrotxa. Són naturals d’aquesta terra aspra i de mala petja. Ja ho eren els seus pares, també els seus avis. Des de fa més de quaranta anys viuen a la vall de Riu, a la masia de Can Gustí, i en són els masovers. Avui ens hi conviden de nou per garlar amb ells una estona, naturalment.

Després de tres mesos i escaig, tornem a la masia de Can Gustí de Riu. Ho fem menys abrigats i amb ganes de gratar una mica més en la vida dels masovers que viuen en aquesta casa. La primera vegada que vam visitar-los, la xerrada se’ns va fer curta. I mira que se’ns hi va fer fosc... Era març i hi havíem anat per gravar l’últim capítol del pòdcast De part de bo. Tan bon punt ens van destapar la seva història, vam tenir ganes de seguir-hi navegant. Aquest és el relat de la nostra segona trobada amb en Joan i en Llorenç Callís i la Dolors Juanola.

Igual que l’altra vegada, sortim d’Olot en companyia de Joaquim Monturiol, un dels autors del llibre El parlar de la Garrotxa. Va ser ell qui ens va posar en contacte amb els de Can Gustí. Des de Can Paxinc, la seu de La Comarca d’Olot, hi tenim un trajecte d’uns tres quarts d’hora. Després de passar per Montagut, tirem cap a Sadernes. Resseguint el Llierca, deixem el pont de Valentí i l’hostal de Ca la Bruta a l’esquerra i prenem la pista de la dreta, que tot serpentejant anirà enfilant-nos muntanya amunt. 

Pel camí trobem alguns excursionistes i escaladors, però cotxes, pràcticament cap. El pas és estret i només els qui tenen un passi poden circular per allà. Deixant unes quantes corbes i sotracs a l’esquena, tot passant per un bosc preciós de castanyers, arribem a la vall de Riu. Som als peus del Bassegoda i del Martanyà. El cel està tapat en alguns punts, però el dia és clar. El paisatge feréstec de l’Alta Garrotxa fa impossible no quedar-se abstret cap amunt i en silenci durant una estona. Les muntanyes ens encerclen, però la sensació de llibertat hi és ben present. Quan apaguem el motor del cotxe, ja a davant de Can Gustí, l’únic que se senten són les esquelles d’algunes vaques i el piular dels ocells. Tot i haver-lo vist, el gran casalot ens torna a impressionar. Format per dos cossos de planta rectangular, té una edificació ferma, feta de carreus desiguals de colors ataronjats i marronosos amb una coberta de teules. 

[...]

Llegeix el reportatge sencer en paper o en línia