1 |  El Departament d’Acció Climàtica ja ha confirmat tretze casos de la malaltia a  la Garrotxa, mentre la vacunació va arribant i la preocupació augmenta

“La Garrotxa està plena de llengua blava”, confirma la veterinària rural especialitzada en boví Imma Puigcorbé a aquest setmanari. L’alarma d’aquesta malaltia, que no afecta les persones ni tampoc la carn que es consumeix, esclatava fa poc més d’una setmana a la llum pública, després que el 10 de juny es detectés per primer cop, després de quinze anys, un focus de llengua blava a Catalunya. La primera explotació afectada va ser un establiment oví d’aptitud càrnia de la província de Girona, on el procediment d’actuació va ser el següent: es van enviar les mostres dels animals sospitosos de la malaltia al Laboratori de Sanitat Animal de Catalunya (LaSAC), on van confirmar els casos a través d’una prova PCR i, posteriorment, van traslladar-les al laboratori d’Algete, a Madrid. Aquest va ser l’encarregat d’assegurar la malaltia i que es tractava del serotip número vuit, que és el que afecta tot Catalunya actualment. Aquest és el procediment que han de seguir tots els casos sospitosos de la malaltia, i aquesta cadena, més lenta del que agradaria als ramaders i veterinaris, va fer que, en el cas de la Garrotxa, es confirmessin els casos de la malaltia molt més tard del que els perjudicats de la zona anunciaven. La llengua blava és una malaltia infecciosa i no contagiosa transmesa per algunes espècies de mosquits del gènere Culicoides.
 
No va ser fins dilluns que el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural va declarar 26 nous focus de la malaltia arreu del territori, després que el laboratori d’Algete ho corroborés. Amb  aquesta declaració, tot el territori català passa a ser considerat zona restringida per la malaltia. De la vintena de nous focus, a la Garrotxa, hi havia onze confirmacions d’oví i dues de boví (amb dades de dimecres al migdia, moment de tancament d’aquesta revista). Era així quan la lupa es posava a la comarca. Oficialment fins aquell moment no se n’havia detectat cap, però la realitat era que passaven els dies i diferents explotacions de l’Alta Garrotxa perdien ovelles. “D’una petita explotació, d’aquí a prop, de 50 se n’han mort 20, i una altra de molt més gran ha tingut 100 baixes. Les dades oficials són negacionistes”, assegura a La Comarca d’Olot el pastor d’ovelles de l’Alta Garrotxa Jordi Juanola Toti (conegut com a @xaiecologic a la plataforma X). L’oficialitat arriba a destemps de la realitat que viuen els ramaders de la zona. 

2 |  Telefónica entorpeix les obres del carril bici d’Olot a Can Blanc

A principis de l’any passat el Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya va licitar les obres de construcció del carril bici que ha de connectar Olot amb la zona de Can Blanc, a Santa Pau. Aquest és un recorregut de poc més de tres quilòmetres, que va de la zona del parc Espunya fins al barri de Can Blanc, un tram que connecta amb l’actual via ciclista que arriba fins al poble garrotxí, passant pels aparcaments de Can Serra i Santa Margarida. 

Els treballs van començar a l’inici del segon trimestre del 2023 i, tot i que s’havien d’acabar el 31 de desembre del mateix any, encara no s’han enllestit. De fet, actualment estan aturats. El projecte, que té un pressupost d’1,4 milions d’euros, és subvencionat íntegrament per la Generalitat de Catalunya a través dels fons Next Generation. “La previsió d’acabament d’aquesta obra era el 31 de desembre del 2023, ja que la Generalitat ho subvenciona amb fons europeus i, per tant, també s’han de cenyir als seus terminis”, explica a aquest setmanari l’alcalde d’Olot, Pep Berga. Ara bé, tot s’ha acabat allargant, a conseqüència de la demora que l’empresa de telefonia, Telefònica, està produint a l’hora de traslladar les línies telefòniques i de fibra òptica dels diferents operadors instal·lats a la zona en línia aèria, per poder procedir a acabar l’última part. “Malauradament, passa sovint, que quan hi ha d’haver modificació de línies telefòniques els processos s’alenteixen”, remarca Berga. “He anat insistint, perquè sé que això provoca molèsties, sobretot als veïns de la zona i en particular al restaurant de l’Hostal dels Ossos. Així doncs, vaig acabar parlant fa dues setmanes amb el director general, perquè acceptessin responsabilitats i miressin d’agilitar el procés”, subratlla.

3 |  Bentornat, Sant Esteve

Per a dissabte, s’ha organitzat la inauguració de la reposició d’aquesta imatge tan representativa de la ciutat. A 2/4 de 7 de la tarda tindrà lloc un repic festiu i a les 7, una missa concelebrada, presidida per fra Octavi Vilà, bisbe de Girona. La inauguració de la imatge serà a les 8, amb una benedicció i evocació i amb un posterior cant dels goigs en el seu honor. El juliol del 1936, durant la Guerra Civil Espanyola, l’església de Sant Esteve va patir múltiples destrosses. En concret, les tres imatges de Sant Esteve, Santa Sabina i Sant Valentí, així com una creu de la part superior de la façana, van ser enderrocades i destrossades. De les tres figures, només se’n van poder recuperar els caps i petits fragments, que es van conservar a l’antic Museu Parroquial. L’antiga creu daurada es va poder canviar per una altra de similar de pedra el 1955, gràcies al treball que va impulsar la mateixa parròquia. Ara fa quatre anys, arran de la finalització de la neteja de la façana,  l’Associació Cultural d’Amics de Sant Esteve i del Santuari de la Mare de Déu del Tura es va encarregar d’impulsar la iniciativa que ha fet que avui tornem a tenir, més de 80 anys després, la imatge de Sant Esteve a la façana, que parteix de l’escultura en miniatura de Joan Ferrés Curós. L’objectiu, però, és tornar-les a col·locar totes tres. La recuperació d’aquest primer sant ha estat possible gràcies a la campanya de donacions que ha impulsat l’associació i que ha permès recollir més de 14.000 euros

4 |  Novetats Festes del Tura

El nou domàs de la gegantessa i la bandera de la ciutat, a punt!
Així són els nous models que engalanaran els balcons aquestes Festes del Tura. Després de l’èxit dels quatre domassos de l’any passat, el setmanari La Comarca d’Olot i l’Ajuntament han impulsat la creació d’un cinquè domàs dedicat al vestit de la gegantessa, amb el lila com a color predominant per reivindicar unes festes lliures de violències. A més, també han actualitzat la bandera de la ciutat d’Olot, que s’inclourà en el Tocats de l’ala, el número extraordinari de Festes del Tura del 29 d’agost (7,5 €); també es podrà adquirir solta (6 €). D’altra banda, el domàs de la gegantessa, juntament amb els altres quatre domassos (200 de cada model), ja es poden comprar per 6 euros als punts de venda habituals de La Comarca d’Olot.

Xavi Sarrià, a la norantada

La penya Weke Weke rellança la norantada apostant per acostar la música en viu dels anys 90 amb l’exvocalista d’Obrint Pas Xavi Sarrià. La festa, que tindrà lloc el dissabte 7 de setembre, comptarà amb la tradicional música electrònica dels anys 90, però abans es podrà gaudir d’una proposta reivindicativa i única de Xavi Sarrià, que ha tirat endavant el seu projecte musical en solitari. Després de la seva actuació, la festa continuarà, aquesta vegada a ritme d’èxits discotequers de l’època, a càrrec dels DJ KRAM i David Oleart. 

Obertes les inscripcions per a la batalla de les flors

temps per presentar les inscripcions a la batalla de les flors, el tradicional concurs de carrosses de les Festes del Tura organitzat pel Centre d’Iniciatives Turístiques. Per apuntar-s’hi presencialment, cal anar a l’oficina del CIT de 10 del matí a 12 del migdia, però també es pot enviar un correu electrònic a cit@olot.cat. Poden participar-hi tots els barris, entitats, penyes o grups que ho desitgin, cenyint-se a les mesures de seguretat de les carrosses, que han de ser de 4,5 metres d’alçària, 7,5 metres de llargada i 4 metres d’amplada (inclosos els elements decoratius laterals). A més, és imprescindible que aquestes carrosses estiguin guarnides amb motius florals. L’ordre de sortida l’assignarà l’organització una hora abans de començar l’acte, que tindrà lloc el dissabte 7 de setembre a les 8 del vespre, a la plaça Clarà; els participants es concentraran al carrer Closells. En acabar la desfilada, el jurat deliberarà i establirà nou premiats, amb guardons de fins a 1.200 euros. D’altra banda, els participants no reconeguts tindran un accèssit de 250 euros.

5 |  Més viu que mai

Un dia més, un ‘village’ més i un escenari més. El festival Vallviva més ambiciós arrenca a les Brides, per on passaran més de 10.000 persones fins diumenge.

“Jo sempre dic que el que no tenim els malalts de càncer és temps. Per tant, tot el que puguem fer avui, m’estimo més fer-ho avui. I malgrat que ho hem forçat una miqueta, estic molt content d’haver arribat on hem arribat, perquè ho hem fet amb convenciment”. Eudald Morera ho té clar. Fa tres anys, es va imaginar un festival a les Brides, la finca de la Vall d’en Bas on cultiva la gespa de Royalverd i on ha muntat un centre d’entrenament per a equips esportius, i el va crear a contracorrent. Tothom li deia que no ho fes, que no s’hi posés, que tot serien problemes. Però ell passava per un moment difícil, “per un moment vall”, i sentia que precisament per això ho havia de fer. “Ho necessitava”, assegura. Li havien diagnosticat càncer. “El que volia era fer un agraïment a la gent i que la gent es relacionés”, recorda. “Aquesta finca havia estat tancada sempre i tenia ganes d’obrir-la i de compartir-la”. Finalment, aquell juliol del 2021 va néixer el Vallviva, un festival solidari per recaptar fons per a la Fundació Albert Bosch, i des d’aleshores no ha parat de créixer. “No m’hauria imaginat mai que el festival podria estar consolidat en tan poc temps. Estic súper orgullós de la resposta de la gent i de les empreses que s’hi han anat bolcant. Avui ja són unes 250 que ens donen suport”.

6 |  Blai Mallarach es retirarà del waterpolo sense poder anar als seus quarts Jocs Olímpics

Sorpresa majúscula en la convocatòria de la selecció espanyola de waterpolo per als Jocs Olímpics de París. El seleccionador, David Martín, ha deixat fora de la llista l’olotí Blai Mallarach. L’únic especialista esquerrà del combinat, internacional absolut des del 2006, no podrà tancar la seva carrera lluitant per la medalla olímpica que li faltava en el palmarès. Mallarach, que té 36 anys i en farà 37 a l’agost, havia decidit que penjaria el casquet després dels Jocs de París. Això vol dir que la seva última competició haurà estat la Sardinia Cup. El torneig de l’Alguer formava part de la preparació per als Jocs Olímpics i la selecció espanyola el va guanyar després de derrotar Croàcia, Itàlia i Grècia, tres rivals potents.

7 |  Aina Cargol, al mundial sub-17

Aquest dissabte arrenca el mundial sub-17 de bàsquet femení a Guanajuato (Mèxic) i a la selecció espanyola hi ha una jugadora garrotxina: Aina Cargol. Formada al CB Olot, és una de les grans promeses del planter de l’Uni Girona —va debutar amb el primer equip quan només tenia 15 anys— i és internacional amb les categories inferiors de la selecció estatal. L’any passat va ser subcampiona d’Europa sub-16 i aquest 2024 ha fet el salt a l’equip sub-17. Va formar part d’una preselecció de setze jugadores que es van concentrar a les Canàries i, tot i ser de les debutants a la categoria, va aconseguir quedar-se a la convocatòia definitiva de dotze. Ara la selecció de Cargol intentarà lluitar per les medalles en el mundial, que durarà fins al 20 de juliol. Els primers tres partits d’Espanya, corresponents a la fase de grups, seran contra l’Argentina (dissabte), Finlàndia (diumenge) i el Japó (dimarts).