És dijous i són les quatre de la tarda. Les portes de les Brides estan tancades. Si no fos per la música que sentim de fons i pels cartells que ens confirmen que hem arribat al Vallviva, ningú no diria que estem a punt d’entrar a un festival que avui reunirà tres mil persones. Tot canvia quan ens obren el portal, caminem cent metres i traiem el cap al village. Sobre una catifa de gespa que no s’acaba mai, reposen un grapat de parades, taules i cadires perfectament col·locades i custodiades per un sol de justícia. El termòmetre marca trenta-set graus i entenem de seguida per què ningú no va uniformat. Encara falten dues hores i mitja perquè comenci a entrar el públic. Els voluntaris acaben d’arribar i ja feinegen amunt i avall. “Avui en tenim una vuitantena”, ens diu en Marc Romero. Ell és el responsable de coordinar l’equip de voluntaris. “Però no tots venen avui ni tots arriben ara. Fem torns i, en total, comptant els cinc dies de festival, el Vallviva té cent deu voluntaris”. Més d’una cinquantena han arribat a les quatre i s’encarreguen de deixar a punt el village i els espais de gastronomia abans no siguin les sis, quan tots s’hauran de redistribuir als punts que tenen assignats: als accessos, a les taquilles, al village, a les parades gastronòmiques de quilòmetre zero, als espais d’estrella Michelin i de cuina d’autor, a la platea, a les llotges... Cada voluntari s’encarrega d’una tasca diferent. Fins i tot n’hi ha que procuren que als artistes no els falti de res. “En el seu dia vam obrir un període d’inscripcions perquè tothom que volgués col·laborar en el festival ho pogués fer. Els interessats van haver d’omplir un formulari i van poder triar les zones on els feia més gràcia anar. També ens van dir si vindrien acompanyats. Llavors nosaltres vam tenir la feinada d’encaixar totes les peces del trencaclosques”, explica el coordinador. 

Sense els voluntaris seria impossible que tot estigués a punt, cuidat fins a l’últim detall. En Marc ho sap i n’està orgullós, però ell no només s’ocupa de coordinar aquest equip. Avui ha arribat a les onze del matí i ahir va anar a dormir a quarts de cinc de la matinada. “I ara descansem una mica més perquè ja està tot muntat”, remarca, “però els dies previs al festival són molt llargs”. De fet, diu que aquest any ha demanat una setmana de vacances a la seva feina per poder centrar-se en el Vallviva. “L’any passat no ho vaig fer i va ser duríssim compaginar-ho tot. Ara m’hi he pogut implicar més”, reconeix. I, per això, ha assumit altres responsabilitats. “També m’encarrego del tema de les noves polseres que utilitza la gent per pagar. El meu objectiu és que tothom tingui una polsera carregada per poder consumir i anar resolent totes les incidències que hi pugui haver, perquè tot funcioni com una seda”. 
 

[...]

Llegeix el reportatge sencer en paper o en línia