1 |  L’empresa de nova creació Casara gestionarà Can Mali

El contracte s’ha adjudicat per 177.100 euros i és d’un any, ampliable amb tres pròrrogues. El centre d’acollida d’animals de la Garrotxa acaba d’estrenar unes instal·lacions que milloren la vida dels gossos i gats que s’hi estan.

El Consell Comarcal de la Garrotxa ha adjudicat el servei d’acollida i custòdia d’animals de companyia de la Garrotxa a l’empresa Casara 2024 SLU, una corporació de nova creació a la comarca que té relació amb l’empresa del veterinari garrotxí Xavier Lucas, que ara estava gestionant el servei temporalment. El contracte s’ha adjudicat per un import de 177.100 euros i té un any de durada, ampliable amb un màxim de tres possibles pròrrogues anuals. La nova adjudicació arriba cinc mesos després que l’empresa local Rosvet renunciés al concurs públic que havia guanyat quan l’ens comarcal va tornar a publicar la licitació per determinar de manera definitiva quina empresa gestionaria el servei. El centre d’acollida i custòdia d’animals, Can Mali, és d’àmbit comarcal i tots els ajuntaments de la comarca, excepte Besalú, tenen delegada en el Consell Comarcal la competència municipal del servei públic de recollida i custòdia d’animals de companyia. 

Les funcions principals que l’empresa Casara haurà d’assumir són el servei de captura i recollida d’animals de companyia perduts i abandonats; el servei de recollida d’animals en procediments administratius i judicials; la recollida dels animals morts en vies o espais públics; la custòdia de tots els que siguin al centre, fins al retorn al propietari, l’adopció o la mort, així com la custòdia temporal d’animals desemparats o que els propietaris no puguin atendre per situacions de vulnerabilitat. A més, Casara haurà de fer un seguiment de les colònies de gats ferals i el manteniment de les noves instal·lacions, a banda de cobrir els serveis veterinaris.

2 |   La seu del COAC, nou espai cooperatiu per a la regeneració del nucli antic d’Olot

Serà un local obert a tothom on Itziar González i el seu equip treballaran i atendran els ciutadans. “Volem que sigui com un obrador”, diu l’arquitecta.

L a planta baixa del número 13 de l’avinguda Onze de Setembre d’Olot, a la casa Serra, més coneguda com la casa dels Nassos, es converteix ara, també, en el local cooperatiu del projecte liderat per l’arquitecta Itziar González sobre la regeneració del nucli antic. El local és la seu de la Delegació de la Garrotxa-Ripollès del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, que compartirà instal·lacions amb l’espai de treball del projecte. D’aquesta manera, també s’inicia una col·laboració entre el Col·legi d’Arquitectes i l’equip de González per transformar i rehabilitar el nucli antic, oferint suport logístic i l’espai físic. Les dues parts han signat un conveni per tal de poder treballar a la seu durant quatre anys. La sinergia, però, ha estat present “des del primer dia i ara es fa visible”, matisava González.

Aquesta és una de les primeres accions del projecte que es materialitzen. “Volem que els veïns associïn aquest espai amb un lloc on ser acollits i escoltats. M’agradaria que, quan es facin reunions, hi hagi persones entrant i sortint. Que sigui un espai per al coneixement i les idees. Que sigui com un obrador”, explicava l’arquitecta. L’espai cooperatiu ja està en funcionament i l’horari d’atenció ciutadana per part de la comissionada serà els divendres de 4 a 8 del vespre, tot i que l’equip treballarà tota la setmana al local. 

3 |   Santa Pau alerta de la situació extrema de sequera que viu

“La situació és pitjor que la de l’estiu passat”, afirmava l’alcaldessa del municipi, Cris Capó, a través d’un vídeo difós a les xarxes socials del consistori. Al comunicat es fa pública la difícil situació que viu el poble: “Les pluges dels últims mesos no han arribat als aqüífers del poble i no sabem si podrem garantir l’abastiment d’aigua al municipi”, lamentava l’alcaldessa. Els dipòsits d’aigua del poble no estan “remuntant”. “Estem gastant més aigua de la que extraiem. El dipòsit de la Falguera, que és de 500.000 mil·lilitres, ara mateix només compta amb 9.000”. 

L’Ajuntament està intentant resoldre la situació amb diverses mesures, però anuncia que fins al setembre, que serà quan es podrà fer el nou pou al poble, necessitarà la col·laboració ciutadana: “Fins que no arribi aquest moment, la situació serà crítica; per això, necessitem que siguem conscients que, ara sí, cada gota compta a Santa Pau”. L’alcaldessa culminava amb un “si us plau, ajudeu-nos”. Entre les mesures que el consistori està estudiant, hi ha la possibilitat de portar a terme talls d’aigua per poder garantir el subministrament durant aquestes cinc setmanes d’estiu que encara queden.

4 |   Els nostres masos, patrimonis acústics

El festival Música als Masos tanca una edició més amb un 97% d’entrades venudes. Tres caps de setmana de música de cambra, una desena de programes diferents amb artistes d’alt nivell, una desena de masos de la Garrotxa i més d’un miler d’assistents. La vuitena edició del festival Música als Masos ha estat un èxit: “Enguany vam tornar a vendre el 97-98% de les localitats. I a més, el ritme de venda va anar més ràpid que altres anys. Això ens demostra que el públic està expectant el festival”, explica Jordi Tarrús, director de Música als Masos. Si bé els espais on es duen a terme els concerts no són grans, aquesta és una de les gràcies del festival, segons el seu parer, i volen mantenir aquest “nivell proper”. “Tenim la creença que, encara que la música es percebi com a complicada, si se sent en les millors condicions acústiques i l’espai físic entre els músics i el públic és pròxim, es crea una connexió on és més fàcil entrar-hi, que el so arribi a tothom”.

L’acústica és, precisament, un dels punts clau que tenen en compte els organitzadors a l’hora de triar nous masos per al festival. Aquest any, algunes de les noves incorporacions —com la sala gòtica de Can Llaudes o els absis de l’església de Santa Maria de Besalú o el mas El Prat de la Vall d’en Bas— han resultat molt bons descobriments. Com sempre, i gràcies a la bona entesa, no hi han faltat tampoc cases com la Solà Morales, el Ventós o can Vayreda d’Olot. 

5 |   El nou MOT parlarà d’amor

La comissària que configurarà la programació serà Montse Barderi. El pròxim festival MOT es desplegarà del 20 al 22 de març a Girona i del 27 al 29 de març  del 2025 a Olot. Encara falta temps, però de moment ja se n’han presentat dues de les dades més importants: la temàtica i la comissària. “Més noms per a l’amor” és el títol sota el qual s’empararà l’edició següent del festival literari. Així doncs, les converses, els llibres i els autors giraran entorn de les relacions sexoafectives. Així ho ha explicat la comissària d’aquest nou MOT, l’escriptora Montse Barderi: “Es basa en un poema de Maria Mercè Marçal i parlarem de l’amor, amor. No de l’amor de germans o de fills”. Al seu parer, és un tema que ens interpel·la a tots, i vol reflexionar-hi fugint del narcisisme. Els subtemes, a hores d’ara, encara estan per definir, però de moment Barderi ja ha començat a fer llista: “Parlarem de l’amor en època de Tinder, de la crisi de fidelitat, de l’amor Queer, de la crisi de l’amor romàntic...”. Pel que fa als autors, no hem pogut saber-ne gaires detalls, però ja han posat fil a l’agulla a reunions amb l’Àrea de Cultura i Educació de l’Ajuntament d’Olot i el mateix amb Girona.

6 |   Aina Cargol, bronze mundial

La jugadora olotina celebra el tercer lloc aconseguit amb la selecció espanyola en el mundial de bàsquet sub-17 de Mèxic
“Ha sigut de somni”, explicava Aina Cargol a La Comarca d’Olot l’endemà d’haver guanyat la medalla de bronze mundial amb la selecció espanyola. La jugadora olotina estava en un núvol després d’haver-se fet un lloc en el combinat estatal sub-17, tot i ser debutant a la categoria, i haver gaudit del campionat del món de Mèxic. “Teníem un grup molt unit i totes les companyes sumaven. No teníem cap estrella, però sempre hi havia algú que tirava endavant”. Ella, de fet, va ser la líder de l’equip en el primer partit contra l’Argentina amb uns números espectaculars: 22 punts, 9 assistències, 6 rebots i 33 de valoració en 20 minuts. Va ser l’estrena perfecta. “Després no vaig estar tan bé en anotació, però també es pot aportar al joc d’altres maneres i estic molt contenta del mundial que vaig fer. Vaig aconseguir tenir minuts, ser una jugadora important en la rotació i estar còmoda a la pista”, valora. De mitjana, Cargol va jugar 18,9 minuts per partit, va anotar 4,7 punts i va fer 3,1 assistències, una xifra que la va convertir en la segona màxima assistent de la selecció espanyola.

7 |   Cap esportista garrotxí 
als Jocs Olímpics de París

al cos tècnic de la selecció espanyola, serà l’únic representant garrotxí
Per primera vegada des de fa més de 30 anys, la Garrotxa no tindrà cap representant esportista als Jocs Olímpics i Paralímpics. Hem de recular fins a Barcelona 92 per trobar una situació com la de París 2024. En els últims set Jocs (des d’Atlanta 96 fins ara), sempre hi havia hagut algun garrotxí competint en alguna disciplina. Els últims, a Tòquio 2020, havien estat Blai Mallarach i Xavi Porras. El waterpolista tenia l’objectiu d’arribar a París, però va quedar fora de la llista de la selecció espanyola, i l’atleta paralímpic es va retirar de la competició fa tres anys. Ells dos, juntament amb l’àrbitre de waterpolo Xevi Buch i l’entrenador de natació Jordi Jou, també van ser els representants garrotxins a Rio 2016.

Un error de lectura deixa Albert Gelis fora dels Paralímpics. Albert Gelis ha patit una de les injustícies més grans per a un esportista. Es va guanyar a la piscina participar en els Jocs Paralímpics de París —aquest any ha fet la segona millor marca mundial dels 100 m esquena—, però per culpa d’un error de lectura es quedarà sense poder competir en la cita esportiva més important que hi ha. El nedador de Sant Joan les Fonts va fer la mínima A en les World Series de Lignano, però resulta que per anar als Jocs també calia aconseguir-la en un europeu o en un mundial. La Federació Espanyola no havia llegit bé el reglament, i quan es va adonar de l’error, les preinscripcions per al Campionat d’Europa ja estaven tancades —i tot i que encara quedaven algunes setmanes per a l’europeu, tampoc no el van acceptar. En aquell moment, però, Albert Gelis encara no havia perdut l’esperança. L’objectiu següent era aconseguir una invitació de la Comissió Bipartida. “Estava convençut que se solucionaria perquè, per part del Comitè Paralímpic Espanyol, comptaven que així seria”, explica el nedador. Però ara han sabut que només han donat una invitació a la nedadora del CN Mataró Berta Garcia. Ell s’ha quedat sense. “Fa quatre mesos que m’entreno intensament, però sabent que potser no podria anar a París. Estic cansat psicològicament i ara ja he parat d’entrenar-me”, reconeix en declaracions a La Comarca Esportiva.