Són adolescents i porten una samarreta de color fúcsia que els identifica. A la fotografia, estan envernissant una tanca de fusta, però el dia abans potser havien anat al casalet a donar suport als monitors, o a la llar d’infants a fer una activitat per als més menuts. Formen part de les divuitenes brigades joves d’estiu que organitza el Consell Comarcal de la Garrotxa. “Aquest any el projecte arriba a la majoria d’edat. Va néixer el 2007 com a proposta per a una edat en què són grans per anar a casals d’estiu, però petits per anar a treballar. La idea era donar-los un primer tastet laboral”, explica la tècnica Marta Vila, de l’Àrea d’Educació i Joventut del Consell, amb qui avui recorrem la història i les motivacions d’aquesta iniciativa. En general, hi participen nois i noies de segon, tercer i quart d’educació secundària, és a dir, d’entre tretze i setze anys, tot i que, en alguns casos, també n’entren de primer. 

“Al llarg dels anys hi ha hagut canvis i millores, com a resultat d’anar escoltant els joves, les famílies i els ajuntaments, i també d’anar-nos adaptant a les normatives”, observa la tècnica. Els primers anys de brigades joves a la Garrotxa —no és l’única comarca catalana on estan implantades—, en diferents municipis, “per exemple, un o dos joves feien suport a l’ajuntament, un o dos a la brigada municipal, un o dos al centre de dia i un o dos a l’oficina de turisme”. Els brigadistes, doncs, estaven distribuïts a diferents punts del municipi, sense formar equip, un aspecte que s’ha modificat en la majoria de poblacions. “Els joves ens demanen un espai de relació entre ells”, detalla Vila. En cada edició, el Consell els pregunta com valoren l’experiència, tant a mitjans com a finals del voluntariat —i aquest any han incorporat també una enquesta. Gràcies a les opinions rebudes, ara en la majoria de brigades garrotxines els nois i noies formen un sol grup, en què s’inclouen “dinàmiques, debats o algunes activitats de cohesió com puguin ser anar a la piscina o fer algun joc per trencar el gel al matí o a l’hora d’esmorzar, mentre que abans anaven quatre hores a un servei municipal, sense interrelacionar-se”.

Acompanyant els diferents grups, hi ha monitors de lleure. “La normativa ens diu que no podem tenir joves sols pel carrer sense persones responsables”, informen des del Consell. A més, als ajuntaments, “el personal de la brigada municipal o de la llar d’infants o d’altres serveis no pot dedicar el cent per cent de l’atenció als joves, perquè té moltes altres tasques i funcions”. El monitor és qui els coordina i vetlla perquè facin les feines que se’ls han encomanat. “I és també una figura d’enllaç entre les tècniques de joventut, l’Ajuntament, els joves, les famílies i el personal tècnic del mateix municipi”.
 

[...]

Llegeix el reportatge sencer en paper o en línia