Un barri que fa festa, i una festa que fa barri
Celebrem el 75è aniversari de la festa de Pequín viatjant en el temps amb l’historiador i membre de la comissió de festes del barri Adán Perea

Som a l’any 1948. El Club de Futbol Pequín, que tot just s’ha estrenat aquesta temporada, acaba de guanyar la lliga local i el barri sencer, entusiasmat, es bolca a festejar-ho. Fan venir un parell d’orquestres, programen ballades de sardanes i celebren un ofici a la capella de Nostra Senyora de la Salut per agrair a la Verge que els hagi ajudat a aconseguir el triomf. La festa es tanca el diumenge amb un dinar popular als paratges de la Deu. “Aquest va ser l’embrió de la festa de Pequín”, indica l’historiador Adán Perea, que també és membre de la comissió de festes d’aquest barri olotí. Amb ell, resseguim la història d’un esdeveniment que avui bufa les setanta-cinc espelmes, en un sector de la ciutat que s’ha desenvolupat a banda i banda de l’avinguda de Santa Coloma.
Als inicis de la postguerra, als anys quaranta, la capital garrotxina experimentava una expansió lenta però continuada a l’extraradi. “Pequín va començar a créixer pels voltants de la carretera vella de la Deu. Aquesta és la zona més antiga del barri, compresa actualment entre el parc de Pequín i el Parc Nou”, descriu Perea, que també assenyala la influència de l’antiga estació del tren Olot-Girona en el creixement d’aquesta àrea. “L’estació feia que el barri fos una zona concorreguda, perquè molta gent hi havia de passar per agafar el tren, que en aquell moment era als afores”. Justament per la posició d’aquell nou conjunt d’edificacions que anava prenent forma, “una broma recurrent de l’època era dir que era tan lluny com anar a Pequín”. Va ser possiblement així com es va anar consolidant el nom del barri. També, segons l’historiador, “el fet que el primer assentament fos en aquesta zona, allunyada de la ciutat, va provocar que, pel que fa a l’aspecte religiós, els veïns quedessin més lligats a la capella de la Salut, a la Moixina, tot i que actualment no forma part dels límits del barri”. Ja abans que celebressin la festa, aquells olotins de la perifèria tenien com a patrona la Mare de Déu de la Salut.
[...]
Llegeix el reportatge sencer en paper o en línia
