1 |  Compte enrere per a les festes.  

La cantant Mushkaa és l’última novetat destacada de la programació musical. 

Les Festes del Tura també aposten per la música urbana. L’estrella serà la cantant Mushkaa. Irma Farelo és el nom real de la vilassarenca, nascuda el 2004, que s’ha convertit en tot un fenomen de l’escena musical del reggaeton, el dancehall i el rap. Després d’un estiu ple de concerts arreu del territori, s’aturarà a Olot. Actuarà el dilluns 9 de setembre a la mitjanit a l’escenari del Firal. També s’han afegit al cartell musical de festes els discjòqueis de música electrònica i tecno Mina Ritz i Ryna DJ, que coincidiran el primer dia de les festes, 6 de setembre, al Firal i a la plaça Campdenmàs, respectivament. I encara més presència femenina per començar amb bon peu les festes: a la plaça Major, es faran sentir les veus de deu músiques d’arreu de Catalunya, les Funktory.

Així mateix, el dia 6, també actuarà a la plaça Campdenmàs la banda barcelonina indie Ypnosi. Amb les seves performances d’avantguarda i el seu rock tenyit de psycho, trencarà tots els cànons estètics. La Troupe serà el grup que, diumenge 8 a les 11 de la nit a l’escenari principal del Firal, ens farà gaudir portant el seu concepte festisme al límit. Aquest és el nom del seu últim disc i el concepte, segons el grup, “és una nova manera de viure i afrontar la realitat que ens envolta”. Una estona abans d’aquesta actuació, el trio de Vigo Caldo mostrarà el seu treball, que revisa melodies tradicionals gallegues integrades en nous contextos sonors i peces pròpies de música europea i atlàntica. 

El dilluns 9, a les 10 al passeig d’en Blay, serà el torn de Vichy Floch. El grup de rap i hip-hop de Sant Celoni es va donar a conèixer en ser seleccionat a la fase preliminar del Sona9 el 2022. Dos dies abans, el dissabte 7, a la plaça Campdenmàs, actuarà el grup de rock dur, hardcore i punk de la Garrotxa Cadaver. Finalment, a la mateixa plaça, el diumenge 8, a les 3 de la matinada, hi haurà un canvi de registre, amb els sons de reggae d’Irie Angel, músic i cantant autodidacte que barreja influències del flamenc, hip-hop i ritmes jamaicans amb unes lletres plenes d’emoció que volen destacar la importància de les coses més essencials de la vida. 

2 |  117 anys d’aprenentatges. Mor Maria Branyas, la dona més gran del món i la vuitantena més longeva de la història

“I quan la meva veu calli amb la mort, el meu cor et continuarà parlant d’amor” (Tagore). Em sento feble. S’acosta l’hora. No ploreu, no m’agraden les llàgrimes. I sobretot no patiu per mi. Ja em coneixeu, allà on vagi seré feliç, ja que d’alguna manera us portaré sempre amb mi. 

Aquest va ser l’últim missatge que la família de Maria Branyas va publicar a la xarxa social X abans de confirmar, un dia més tard, la seva mort. Branyas va morir dilluns i dimarts va ser incinerada en la intimitat al cementiri d’Olot. A través del mateix compte d’X, “Superàvia catalana”, els seus familiars compartien reflexions de la centenària, una idea que havia fet que més de 18.0000 usuaris n’estiguessin pendents i que molts dels seus seguidors compartissin els missatges i reflexions de l’olotina.

Maria Branyas era la persona més gran del món i la vuitena més longeva de la història, segons el Grup de Recerca Gerontològica, que depèn del grup Guinness World Records. 117 anys de vida. Es diuen de seguida, però són molts. La vida de Branyas va ser un camí ple d’experiències punyents. Va viure tres guerres, una dictadura i una pandèmia mundial. De fet, amb 113 anys va superar la covid, i es va convertir així en la persona més gran del món a sobreviure a aquesta malaltia. El 2019, un any abans que la pandèmia irrompés en les nostres vides, aquest setmanari va tenir l’oportunitat de conversar amb ella a casa seva, la residència Santa Maria del Tura. Durant aquella estona, Branyas va transmetre l’alegria de viure i, sobretot, la veu de l’experiència. Branyas havia experimentat una forta davallada de salut en els últims mesos i, finalment, va morir dilluns, tranquil·la i sense dolor, mentre dormia. 

3 |  Més de 4 milions en l’adjudicació del servei de menjadors escolars

L’empresa Serunion SAU ha estat escollida novament com a encarregada del servei de menjadors escolars i dels casals d’estiu de la comarca. La continuïtat de l’empresa ha estat el resultat que, en la primera licitació anunciada, el concurs quedés desert. El nou contracte té una durada de dos cursos escolars, amb la possibilitat d’allargar-lo un any més, i ha estat licitat per un import de més de quatre milions d’euros (4.488.123,08 €). La companyia, que forma part de l’empresa multinacional alimentària francesa Elior, líder en aquest mercat a l’estat espanyol, manté la seva aposta per un producte de proximitat i ecològic, una de les característiques més importants per al Consell a l’hora de fer la contractació. Inclourà, a més, una sèrie de millores i adaptacions a les cuines dels centres escolars. El servei de menjador contractat inclou la compra dels aliments, l’elaboració dels plats i el subministrament dels menús, així com el monitoratge dels disset centres educatius que gestiona l’ens comarcal. 

4 |  El tren tram Olot-Girona tindria 6 milions de passatgers l’any

El tren tram entre Olot i Girona podria arribar a transportar 6,15 milions de viatgers anuals i captaria 18.443 usuaris en un sol dia feiner. Aquestes han estat les conclusions d’un estudi elaborat per l’enginyer Pau Noy, per a la Fundació Mobilitat Sostenible i Segura, d’acord amb les dades de mobilitat entre els municipis que facilita el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana. El treball arriba quan l’estudi de viabilitat del projecte es troba en la fase final de redacció per part del Departament de Territori de la Generalitat. Aquest informe en concret unifica les línies Olot-Girona i Costa Brava, però com que la plataforma que impulsa el projecte considera que les dues línies tenen característiques molt diferents, ha encarregat un treball per separat. A l’informe del primer recorregut es planteja la dificultat de construir les vies del tren en determinats punts com ara el de Castellfollit de la Roca; per això, es proposa utilitzar un dels túnels de l’A-26 per fer-hi passar les vies. Tenint en compte els diferents hàndicaps, doncs, una altra qüestió a definir seria com travessaria Banyoles el tren tram.

Segons les dades publicades, un 80% dels passatgers que utilitzarien la línia serien passatgers de l’àrea urbana de Girona, mentre que el 6% serien d’Olot i només un 4% de Banyoles.

5 |  Que el caliu no es perdi

La festa de la Crema de Tortellà, que s’inspira en l’incendi originat per les tropes carlines al poble fa 151 anys, torna per segon any consecutiu.

L’any passat, coincidint amb el 150è aniversari del saqueig i la crema del municipi durant la Tercera Guerra Carlina, es va organitzar la festa de la Crema de Tortellà, amb un programa de xerrades, rutes, una exposició i un espectacle de nova creació que commemorava els fets. L’èxit d’aquesta primera edició, que a més d’una tasca de divulgació històrica va crear un sentiment de germanor, va reafirmar la decisió dels organitzadors de fer-ne una segona, que cremarà aquest dissabte, 24 d’agost, a les 9 del vespre. Aquest any, serà amb un “pressupost més restringit que l’any anterior”, tal com explica el seu coordinador, Josep Iglesias, però es podrà veure igualment un espectacle artístic en viu molt cuidat. A l’interior del baluard és el títol escollit per a la nova peça, que dona un especial protagonisme a la paraula i a la música i, a diferència de l’any passat, es produirà a l’església de Santa Maria, que va ser el cor del lloc de resistència l’any 1873. S’aprofitarà la banda sonora de l’any passat, escrita per Adrià Bauzó, que també farà de director de la banda en directe. Així mateix, es comptarà amb la periodista cultural Carme Canet, que serà la narradora de l’espectacle de la Crema juntament amb l’actor David Bauzó, i la cantautora garrotxina Marta Rius, que donarà veu al personatge històric de Maria Heras, voluntària republicana encarregada de fer sonar la campana de l’església durant el setge. A més, disset parelles voluntàries de diferents edats ajudaran a configurar la dansa de la Vida a la plaça del poble un cop finalitzi l’espectacle. 

6 |  Les Preses ja balla

El festival de dansa d’arrel Ésdansa, iniciat dilluns, es prepara per oferir el seu plat més fort d’activitat
L’Ésdansa ja es dansa a les Preses. El tret de sortida del 42è festival de dansa d’arrel tradicional el van donar dilluns una xerrada del músic Xavier Pallàs, que va tractar sobre campaners i campanes, un tema en el qual és expert, i un concert màgic sota les estrelles amb el duet Alosa a Sant Miquel del Corb. La densa programació, que inclou trobades, actuacions, ballades conjuntes i tallers, no s’ha aturat d’ençà aleshores i seguirà fins diumenge. A continuació, us la detallem. Aquest any més que mai l’Ésdansa posa la mirada en els ancestres i dos dels temes principals que tractarà seran la cultura andorrana i el carnaval d’Oruro de Bolívia. També estan en marxa els campus de formació Ésdansa’T, que inclouen el Petit Ésdansa’T (per a infants de 3 a 11 anys), l’Ésdansa’T jove (amb joves de 12 a 16 anys), l’Ésdansa’T (a partir de 16 anys) i la nova aposta formativa, el Guaret (per a balladors amb experiència). Els formadors són professionals de renom com Juan Carlos Lérida, Jon Maya, Julen Achiary, Andrea Jiménez i Magí Serra. Us recordem que, per als espectacles de pagament i el dinar popular, podeu comprar les entrades al web esdansa.cat.

7 | Jordi Jou ha gaudit dels seus tercers Jocs Olímpics com a entrenador de natació

Jordi Jou va ser l’únic representant garrotxí als Jocs Olímpics de París. L’entrenador de natació de la Vall de Bianya hi va portar tres nedadores i va formar part del cos tècnic de la selecció espanyola. “Els vaig poder gaudir moltíssim, ens ho vam passar molt bé. Vaig estar tranquil, segur, confiat... Ha sigut un any diferent en la programació perquè ens hem hagut d’adaptar al que ens ha marcat la Federació, però he gaudit molt del procés”, explica a La Comarca d’Olot. Els de París van ser els seus tercers Jocs consecutius després dels de Rio 2016 i Tòquio 2020. “En els primers, hi vaig anar amb molta il·lusió però a lo bestia, sense por de res, i després vaig veure que hauria d’haver vigilat amb segons què, i en els segons, hi vam anar amb les expectatives molt altes. Era un any postpandèmic, no havíem entrenat com volíem, teníem molta pressió i vaig patir una patacada de la qual no em vaig recuperar fins al cap de tres o quatre mesos”. Ara, en els tercers, l’experiència ha estat un grau i Jou ha pogut tenir “molta tranquil·litat”. “Penso que em mereixia afrontar-los així”, se sincera.

“L’organització més justeta”
Dels tres Jocs Olímpics que ha viscut, Jordi Jou reconeix que els de París han estat els pitjors quant a organització. “Va ser la més justeta. Un esportista, per poder competir al màxim, ha de poder descansar i alimentar-se com toca, i cap de les dues premisses es van complir. Hi va haver una obsessió amb la seguretat, i hi havia de ser, però en certs moments va fer que se’ls escapés de les mans”, lamenta. I posa un parell d’exemples: “Pel que fa al transport, no sabies si trigaries trenta minuts com marcava l’organització o una hora i quart com ens va passar un dia, i pel que fa a l’alimentació, no hi havia la quantitat de menjar que tocava; un dia, després de les finals, no quedava pollastre i els nanos es van haver de buscar la vida”.