Estem ben tocats de l’ala. O això diuen alguns quan ens veuen capbussats de ple en la nostra festa major. I també sembla que ens ho vulgui insinuar la bandera de la ciutat que avui trobareu amb la revista tots els olotins, amb l’ala blanca contra el fons blau. Al seu costat, hi hem afegit dos nous domassos, el d’en Tim i el de la gegantessa reivindicativa, que amplien la col·lecció estrenada l’any passat. No en fem mai prou, nosaltres. A La Comarca d’Olot també perdem la xaveta quan s’acosten les Festes del Tura. A més d’engalanar-vos els balcons de punta a punta, us oferim un número extraordinari que voreja les tres-centes pàgines. Hem perdut el seny, com el perden molts veïns de la ciutat i garrotxins en general seduïts per les figures de la faràndula i posseïts per les múltiples propostes festives. Ja ho anuncia la portada: “Estan tocats de l’ala, aquests olotins!”. El dibuixant Tavi Algueró ens fa somriure transformant el gegant i la gegantessa i el Cap de Lligamosques en els irreductibles gals. 

A continuació, trobareu un grapat generós de reportatges i entrevistes en què els seus protagonistes destaquen justament per aquesta bogeria. Llegiu-los i —potser— així els comprendreu. És molt probable que tots plegats hagin ingerit un glopet de la poció màgica del druida Panoràmix —en aquesta ocasió, elaborada amb nous i herbes— per poder viure les festes amb tanta intensitat com ho fan. Els personatges del nostre poblat gal olotinitzat són la primera balladora dels gegants d’Olot, una mare farandulera fins al moll de l’os, membres de l’organització de les festes, un parell d’entitats sense les quals les festes no serien el que són, també els que amplien el programa oficial amb actes paral·lels, i finalment, els que ens recorden que tot això té l’origen en una fervorosa devoció a la Mare de Déu del Tura.
 

Llegeix el reportatge sencer en paper o en línia

Gegantera en cos i anima

Com tants altres vespres d’estiu, avui la gegantera Sara Arbós (Olot, 1987) assaja amb els seus companys a l’Hospici, immersa de ple en el compte enrere per a les Festes del Tura. Es va estrenar el juny passat per Corpus portant el gegant, però fa poc li han dit que aquesta segona vegada desfilarà amb la gegantessa i s’entrena passejant-la pel pati amb música enllaunada. Passarà a la història com la primera balladora dels gegants d’Olot, però per a ella el que compta és que, siguis home o dona, si et fa il·lusió i et prepares, puguis fer-los ballar. Ara fa més de dos anys, quan el segon fill tot just tenia sis mesos, a aquesta olotina farandulera fins al moll de l’os li va arribar la notícia que tant havia esperat: ja ocupava els primers llocs de la llista de geganters. Al cap de poc, era al gimnàs posant-se a punt físicament. Si la voluntat pot moure muntanyes, també pot moure gegants.

La faràndula XS de la família de la Montse

La Montse Camps (Olot, 1978) és mare, mestra i marrinxa de cor. Farandulera de soca-rel, el 2015 va començar a replicar, amb ajuda de la família, figures de la faràndula olotina perquè els fills les lluïssin a la cercavila infantil de les Festes del Tura i, després, les poguessin gaudir a casa. Al llarg dels anys, les peces s’han convertit en part de la família, i mireu quina patxoca fan totes agrupades! Estan fetes amb materials reciclats amb l’objectiu que pesin poc per afavorir l’experiència de portar-les. La Montse és també d’aquelles que viuen les festes intensament, des de dins. Amb els Marrinxos, que participen en molts actes, i també a títol personal i familiar. No se’n perd ni una. Compromesa i motivada, ella és un exemple més que les festes només s’entenen des de la col·laboració i la passió.

Olorant les Festes del Tura durant tot l’any

Quan arriba l’agost, els olotins comencem a ensumar les Festes del Tura. Què hi deu haver preparat per a aquest any? Amb què ens sorprendran? Però Jordi Serrat (Olot, 1977) i Agustí Arbós (Olot, 1994), al contrari que nosaltres, ja fa temps que en saben la resposta i més encara que les flairen. Gairebé ja se n’han acabat unes que perfilen les següents. L’un com a director de les Festes del Tura i l’altre com a regidor de Festes de l’Ajuntament d’Olot són els encarregats de prendre moltes de les decisions que fan que cada any les festes tinguin una olor o una altra. Procuren que agradin a tots els nassos, als dels petits i als dels grans, i que ens embriaguin a tots durant cinc dies. Aquesta fragància tan característica la fan possible gràcies a la suma d’un centenar llarg d’actes que configuren el programa. S’encarreguen que tots lliguin, que cadascun trobi el seu espai, que treguin el màxim suc. Ho fan amb cura i delicadesa; no és fàcil trobar el perfum més bo de tots. Treballen per fer les millors Festes del Tura, i per això hi pensen durant tot l’any. O és potser que hi pensen durant tot l’any perquè estan encegats amb l’essència que desprenen les Festes del Tura? Potser una barreja de les dues coses.

L’Anet, el condiment de les festes

Com en un bon àpat de celebració, la membre de la comissió de Festes del Tura Anna Domènech (Olot, 1950) és el condiment que, sense ser un aliment protagonista, arrodoneix la recepta i ens la fa assaborir encara més. De fet, per a molts, ella és l’Anet, la planta aromàtica que fem servir per amanir una gran varietat de plats. Aquest és el nom amb què la van batejar els Titots. Fa trenta anys que forma part d’aquesta colla carnavalesca, i en fa vint que és sòcia de la penya barcelonista Almogàvers Garrotxins. Aquesta àvia plena d’energia és feliç implicant-se en l’organització d’iniciatives festives sense esperar profit econòmic ni visibilitat. Tant li fa que això li porti neguits i maldecaps o que a vegades li suposi dormir poc. Té el convenciment que és la millor manera de viure les festes. I també, que s’endú una gran recompensa: molts i bons amics.

Els Amics del Porc i el Xai, com una cabra!

Que les Festes del Tura transformen els olotins, no és cap secret. I si hi ha una entitat històrica que fa molts anys que hi posa el seu granet de sorra, aquesta és l’Aoapix, l’Associació d’Olotins Amics del Porc i el Xai. Aquest 2024 celebren el trenta-cinquè aniversari. Si alguna cosa demostra la seva trajectòria és que també estan “tocats de l’ala”. Molts dels esdeveniments que han organitzat aquests darrers anys surten de la línia habitual d’actes d’una festa major corrent. Són activitats boges, diferents i amb l’objectiu de passar-ho bé amb la gent de la penya i fer gaudir els olotins. Algunes s’han organitzat per Festes del Tura, d’altres s’han fet en diferents èpoques de l’any, però totes sota el mateix lema: “Ens agraden els actes populars, al carrer i gratuïts”.

Mare de Déu, quina devoció!

“Són les Festes del Tura i no les Festes d’Olot”. Això ens dona informació de la importància de la figura de la Mare de Déu del Tura en tot plegat. El 8 de setembre és el dia que aquesta devoció arriba a la seva màxima esplendor. L’orgull olotí es fa palès tot l’any, però per les festes s’intensifica. Tot i que la celebració ha canviat i la part més religiosa ha anat perdent protagonisme, la figura de la Mare de Déu del Tura continua sent la seva raó de ser. Tothom, d’edats i ideologies diferents, se la sent seva. Per intentar entendre d’on ve aquesta devoció i, també, cap a on va, parlem amb els pabordes del santuari del Tura. Ells, millor que ningú, ens podran il·luminar sobre l’origen d’aquesta fal·lera tan olotina i especial. Fent-ho, també entendrem per què tota la festa va molt més enllà de la religió. 

Més enllà del programa de festes...

Les Festes del Tura són molt més del que la programació recull. Hi ha trobades, sopars, passejades i activitats entre grups d’amics i coneguts que s’han convertit en autèntiques tradicions, en un acte més de la festa major. S’han de fer cada any peti qui peti i tenen un lloc reservat dins de la planificació personal dels cinc dies de setembre. Són espais de retrobada, de diversió, d’esbarjo, de rememoració d’anècdotes. I tenen aquell gust tan inconfusible de les festes. Alguns han anat recollint nous integrants pel camí i d’altres s’han mantingut amb els de “la colla de sempre”. Avui posem la lupa en tres d’aquests actes interns que tenen la seva cercavila pròpia entremig dels dens programa oficial. Heu sentit mai a parlar del vi-acrucis, i del quintocrucis i del “Puja com puguis”?

FRT: festa, rauxa i (poca) timidesa

Sempre amb un llengot i un antifaç a la cara, un barret d’arlequí al cap, gairebé un centenar d’esquellerincs i una vara que tira paperets per parar un tren. A simple vista, en Tim, de tímid, no ho sembla gaire. De fet, és segurament el gegant més esbojarrat de tots. Potser té alguna cosa a veure amb el fet que els seus creadors, el Faràndula Ràcing Team (FRT), també són força amants de la rauxa, sobretot de la rauxa olotina. Per la nostra ciutat, no és broma que podrien arribar a perdre el cap. La seva estima cap a la cultura popular d’Olot, l’escut, la faràndula... és tan gran que ratlla el deliri. I aquest deliri s’accentua, òbviament, per les festes en honor a la patrona de la ciutat, les Festes del Tura. I aquest deliri l’han anat contagiant a masses i masses de joves al llarg de deu anys.

Especials i sempre extraordinaris

De sempre, els números especials que ha anat editant La Comarca d’Olot, principalment per Nadal i Festes del Tura, han estat la suma de molts esforços individuals de tot l’equip del setmanari per apropar uns continguts extraordinaris a uns lectors i subscriptors de primera. I sempre, gràcies també a la inestimable i continuada confiança de molts anunciants i col·laboradors. Això ha permès oferir, més enllà de treballs patrimonials d’impagable professionalitat i rigor, suplements i obsequis que han complementat la singularitat del número. En són només un petit exemple l’extensa col·lecció per fascicles sobre “Olot. La ciutat i el seu entorn”, “Les fonts d’Olot”, “Els arbres ornamentals d’Olot”, “L’església parroquial de Sant Esteve, d’Olot”, “El romànic de la Garrotxa”, o monogràfics com “Els gegants d’Olot (1889-2014)”, “La Balada d’Olot”, “El santuari de la Mare de Déu del Tura, d’Olot”, “Un tast de paisatges garrotxins”, “Paisatges d’ahir i d’avui”, “El Cap de Lligamosques, en Berruga i el Cap de Llúpia”, “Mirant enlaire per carrers i places d’Olot”... i tants altres més que en molts casos han quedat com autèntiques peces de col·leccionista i part del nostre ingent llegat. I tot plegat, sense perdre de vista el cos del número mateix, que amb els anys ha anat creixent amb reportatges, peces, entrevistes i continguts a l’entorn d’un tema principal, com aquest any ho és la bogeria que molts olotins senten per les Festes del Tura. Per la raresa d’estar un xic o molt (en això també hi ha diferents graus) tocat de l’ala per tot allò que està relacionat amb la faràndula i amb la festa major.

Més domassos, més domassos, això és la festa!

L’any passat, aquest setmanari va editar, amb la col·laboració de l’Ajuntament, quatre models de domassos inspirats en els vestits dels gegants, els cabeçuts i els cavallets d’Olot, per engalanar els balcons per les Festes del Tura. La iniciativa va ser un èxit. Es van exhaurir tots en poc temps. Una autèntica bogeria. La fal·lera per la faràndula es va fer més palesa que mai i van ser molts els qui ens van suplicar de reeditar-ne més. A petició popular, aquest any se n’han posat uns quants exemplars més a la venda. No badeu! I aquells que vau ser ràpids i ja teniu tots els de l’any passat, també esteu de sort. A la vostra col·lecció, hi podeu afegir un nou domàs de la gegantessa d’Olot, un d’en Tim del Faràndula Ràcing Team i, com que nosaltres també estem tocats de l’ala..., una bandera de la ciutat! Tots són obra del nostre col·laborador Ferran Coves.