1 |  El CPA Olot campió mundial

El Club Patinatge Artístic Olot arrodoneix la seva llegenda amb el quinzè títol mundial a Rímini. Les patinadores de Ricard Planiol i Ester Fàbrega aconsegueixen la millor puntuació de la temporada, superen el Cristal Skating italià per 0,72 punts i tanquen un any perfecte.

De la mateixa manera que Badalona és el bressol del bàsquet, que Terrassa ho és de l’hoquei herba, que Sant Boi ho és del rugbi o que Granollers ho és de l’handbol, Olot és el bressol del patinatge artístic. El CPA Olot és el dominador indiscutible de la modalitat de grups de xou grans i la prova és que ja ha guanyat quinze títols mundials, una xifra a l’abast de ben pocs clubs en tota la història de l’esport. L’últim campionat del món el va conquerir dissabte al Fiera de Rímini (Itàlia), on 5.000 persones es van haver de rendir a l’evidència: malgrat la gran actuació del Cristal Skating, l’Olot continua sent el millor.

Sortir les últimes a la pista té molts avantatges, però també algun inconvenient. “Quan em van dir la puntuació que havia tret el Cristal Skating, vaig pensar que seríem segones”, confessa l’entrenadora, Ester Fàbrega. No ho veia gens clar. El campió italià, que competia a casa, va clavar el seu ball, L’error més greu, davant d’un públic entregat i els jutges el van enfilar per sobre dels 42 punts, una puntuació espectacular a la qual el CPA Olot encara no havia arribat aquesta temporada. Sense anar gaire lluny, fa pocs mesos, a l’europeu, les italianes van fer 35,27 punts i van quedar terceres, per darrere del CPA Girona. La millora va ser notable i les perjudicades van acabar sent les gironines, que van sortir just després d’elles i no van poder superar-les amb el disc Més, més, més. Es van quedar als 40,75 punts i es van haver de conformar amb la medalla de bronze.

2 |  Comencen les obres d’urbanització als horts del carrer Pou del Glaç

L’Ajuntament hi preveu instal·lar una zona verda i es compromet a buscar espais per traslladar els horts. 

Fa unes setmanes que han començat els treballs d’urbanització a la zona dels horts del carrer Pou del Glaç d’Olot. El pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) detalla que els terrenys on fins ara hi havia horts municipals són urbanitzables. “Els propietaris d’aquests terrenys ara han decidit iniciar-ne la urbanització, tal com està previst en el pla. Mentre no s’executaven aquestes obres, però, vam considerar que l’espai podria ser ocupat per horts urbans”, explica l’alcalde d’Olot, Pep Berga, davant dels mitjans de comunicació. Així doncs, matisa, també, que la retirada d’aquests espais de cultiu ja estava prevista i que “la propietat tenia tot el dret d’iniciar les obres”. “Per a la ciutat és molt necessari la construcció d’habitatge, i més en zones que es troben més a prop del centre”, observa. 

Les màquines no van començar a treballar fins al passat 11 de setembre, a petició del consistori, que prèviament va enviar una carta a tots els hortolans anunciant-los que havien de deixar l’espai abans del dilluns 16 de setembre. “Tenim horts en altres sectors de la ciutat. Hem de mira de trobar una solució per als que volen continuar tenint una zona per cultivar. Gestionarem aquests nous espais durant l’hivern, que és quan normalment l’activitat als horts disminueix”, detalla l’alcalde.

3 |  La primera APEU d’Olot serà a les Mates

Després d’un treball col·laboratiu de més de tres anys entre l’Ajuntament d’Olot i l’activitat empresarial del polígon de les Mates, DinàmiG i l’associació EURAM Garrotxa —amb l’assessorament de la Unió de Polígons Industrials de Catalunya (UPIC), així com de la Generalitat—, es fa un nou pas per consolidar el teixit empresarial local amb la creació d’una àrea de promoció econòmica urbana (APEU) al polígon industrial de les Mates. “L’objectiu d’aquesta unió publicoprivada és fomentar el desenvolupament econòmic i social de la zona, millorant la competitivitat i generant oportunitats per a les empreses i les persones“, explica la regidora d’Empresa, Gemma Canalias. 

Una APEU és una àrea geogràfica molt delimitada —en aquest cas, tot el polígon de les Mates, que actualment acull 75 activitats econòmiques (majoritàriament del sector industrial i serveis)— on les activitats empresarials i l’administració local es posen d’acord per promoure i dinamitzar la zona a partir d’un pla d’actuació, que ha de seguir el marc legal establert. A les Mates, l’APEU es va començar a gestar quan els empresaris de la zona van conèixer com funcionava aquesta col·laboració i van veure el seu potencial en altres indrets. El pla d’actuació per al polígon s’articula al voltant de quatre grans estratègies (transició energètica, competitivitat, infraestructures i posicionament estratègic) i, si s’acaba aprovant, tindria una vigència de tres anys.

4 |  Mercadona estudia quedar-se al Mercat d’Olot

Així ho ha comunicat l’Ajuntament, que assegura que l’empresa valenciana s’està replantejant la seva continuïtat al mercat: “Ens diuen que volen estandarditzar les seves botigues, fer-les més grans i amb nous serveis”. La notícia de la marxa del Mercadona de l’espai va començar a córrer fa pocs dies; ara bé, l’Ajuntament insisteix en el fet que “no hi ha cap decisió presa”, ja que estan mantenint converses amb la cadena i també “s’està esperant l’arribada d’informes jurídics i econòmics per conèixer totes les possibilitats”. En cas que finalment el supermercat decideixi marxar, “es vetllarà perquè l’espai comercial es torni a ocupar amb un nou supermercat que iguali o superi la proposta actual”. A la ciutat, concretament a la carretera de la Canya, divendres passat es va inaugurar un supermercat Novavenda.

5 |  Als Catòlics, teatre assegurat

D iumenge, davant d’un teatre Pere Serrat ple, els Catòlics van presentar els diferents espectacles que es podran veure en els pròxims mesos en aquest equipament. En la futura programació, continuaran els cicles de teatre amateur AOlot i Itinera, el cicle de poesia “Calaix de poeta” i altres activitats culturals com el concert de Nadal o la representació dels Pastorets. Una de les produccions importants que arribaran a la sala olotina és Terra baixa, que el grup de teatre Qollunaka ha recuperat coincidint amb l’Any Guimerà. Així mateix, amb col·laboració del TNC els Catòlics oferiran una lectura dramatitzada en què es reivindica la figura de la periodista i escriptora Marina Ginestà.

En aquest inici de temporada, el públic va fer un tast de les estrenes pròpies de la Secció Dramàtica del Centre Catòlics d’Olot, Fàbrica de núvies, Teràpia de xoc!, Parella oberta i Carnaval. Entremig, Sara Gonzàlez va interpretar alguns temes de pel·lícules variades com Grease, El Rey León i Mamma Mia!. Tot plegat, en un acte presentat per Mariona Comellas que va acabar amb un brindis.
Les entrades per a aquests espectacles i per a la resta, del període d’octubre a desembre, ja es poden comprar al web d’Olot Cultura o a la taquilla del Teatre Principal d’Olot. El preu és de 10 euros.

6 |  Les dones, les que més visiten els espais culturals

L’Ajuntament d’Olot ha presentat recentment el balanç de l’afluència a les activitats dels equipaments culturals de la ciutat durant l’últim any. Les dades detallen que el 2023 Olot va tenir una intensa activitat cultural en la totalitat dels equipaments, amb més de173.000 usuaris. 

Pel que fa al perfil del públic cultural, com acostuma a passar, les dones continuen representant la majoria. En el cas olotí, el 66,5% dels visitants van ser dones, davant d’un 23% d’homes. La resta no es va identificar amb cap dels dos gèneres. La biblioteca Marià Vayreda va ser l’equipament municipal que va rebre més visitants al llarg de l’any passat, un total de 105.852 persones. Aquesta xifra suposa un 8% més de visites que l’any anterior i una mitjana diària de 386 persones. El nombre de préstecs també va pujar un 4% respecte al 2022. En l’últim any s’ha vist com el préstec de llibres augmentava; en canvi, han baixat les peticions de fonoteca (CD, DVD) i de publicacions periòdiques.

En el conjunt dels museus es van rebre més de 40.000 visitants, entre el Museu de la Garrotxa, el Museu dels Sants i Can Trincheria. El més concorregut va ser el Museu de la Garrotxa, que va rebre 7.230 visites a l’exposició permanent i 5.929 a la Sala Oberta, la sala principal d’exposicions temporals de l’equipament. També és interessant destacar que només en un mes 2.212 persones es van desplaçar al Museu dels Sants coincidint amb l’activitat “No la caguis”, que consistia a buscar figures de caganers amagades per tot el museu. 
 

7 |  Comença l’Olot.doc

Dimarts al matí, als Cines Olot, es va inaugurar la cinquena mostra de cinema documental Olot.doc. Després dels parlaments per part de diversos representants de les institucions que hi donen suport, es va projectar la primera de les peces audiovisuals, 20 Days in Mariupol, que forma part del programa de l’Olot.doc Escoles. Els prop de 540 alumnes que van omplir les butaques de la sala, a més de capbussar-se en les imatges de les atrocitats de la invasió russa, van poder escoltar la ponència amb el periodista i reporter de guerra de TV3 Lluís Caelles, moderada per la periodista Cristina Hernández. Fins a final de setmana, diferents alumnes de cicle superior de primària, ESO, batxillerat i cicles formatius de la Garrotxa tindran els Cines Olot reservats per a ells per veure tres altres documentals: El gran xou, Into the ice i Seven winters in Tehran. Cadascun està lligat a una conferència posterior al mateix cinema amb un convidat expert en la temàtica que tracta cada pel·lícula.