‘Noima’ prové del grec antic i es pot traduir per ‘sentit’. ‘Noima’ és també el nom d’un projecte dedicat a acompanyar joves que, per motius diversos, han quedat fora del sistema educatiu o laboral. L’escola de noves oportunitats de la Garrotxa, impulsada per La Fageda i l’Ajuntament d’Olot, va arrencar el 2022, però tot just fa tres setmanes que ha inaugurat una seu estable, a l’antic convent olotí de la Divina Providència. Com s’ho fan perquè aquests nois i noies trobin el sentit del seu recorregut?

Passant-hi per davant, des del carrer, endevinem el rosetó del que havia estat l’església de les clarisses d’Olot. No se’ns hauria acudit pensar que ara el temple és un laboratori digital, amb ordinadors, impressora 3D i un equip de pòdcast. Però les lletres encastades al muret de l’entrada, que juga amb l’obra vista com totes les façanes del convent originari, ho expliquen: estem a punt d’accedir a Noima, l’escola de noves oportunitats de la Garrotxa. L’Ajuntament va esdevenir propietari de l’edifici el 2020 i un temps després, el gener del 2022, en va cedir bona part de la superfície a La Fageda Fundació, que hi ha fet obres per ampliar el seu projecte social. Les monges de clausura han deixat pas a educadors i alumnes d’un centre formatiu poc convencional.

A tocar del vestíbul, el docent Francesc Santos reparteix iogurts de La Fageda a la cantina. És l’hora d’esmorzar. D’aquí a una estona podrem veure com treballa a l’aula amb el seu company tallerista, Marc Juvillà, i amb nois com en Jarol o en Yusufa, o com els que ara el substitueixen darrere la barra servint els companys. La flaire de fusta nova ens recorda que estan d’estrena: la inauguració de les instal·lacions reformades va ser fa quatre dies, el 14 de setembre, amb ple d’autoritats. Avui el director tècnic de Noima, Àngel Serrat, tant orienta els joves que arriben sense conèixer encara gaire el lloc com indica on es guarden les escombres o recepciona materials que faltaven. També el trobem a la biblioteca, atent a les idees de la voluntària Marga Plaza, que rumia la millor manera d’organitzar els llibres que aviat ompliran les lleixes.

Aquesta mestra jubilada traspua emoció. “Això que hi ha aquí és un somni. No em pensava mai que viuria aquest acceptar tota la gent amb les seves dificultats, treballant perquè la societat canviï”. La Marga havia estat feliç a l’aula d’acollida del Petit Plançó, i més endavant, ja retirada, a la d’alfabetització que havia engegat el consistori olotí, i en aquests moments, ho és a l’escola de noves oportunitats de la Garrotxa. “Aquí deixes de ser tu i ell, i som nosaltres”, resumeix; “tot va alhora i t’assegures que les deficiències i desigualtats socials i culturals que hi ha no quedin engrandides per problemes d’aprenentatge”.

[...]

Llegeix el reportatge sencer en paper o en línia