Molta gent el coneix perquè de ben petit ja col·laborava en les retransmissions radiofòniques dels partits de l’Olot. Seguint la vocació, el curs passat va començar el grau de periodisme. A ‘La Comarca d’Olot’, estrena el pòdcast ‘A ulls clucs’ avui mateix, Dia Mundial de la Visió. Per això, aprofitant que gravava un dels capítols de la sèrie en el seu entorn d’estudiant, l’hem anat a visitar i ens ha convidat a dinar a la que ara és casa seva entre setmana. Com us podeu imaginar, la conversa s’ha centrat en tot el que ha comportat la decisió d’anar a la universitat. Pere Ribes (Olot, 2005) va a cegues, confiant en tots els seus sentits, i sempre a totes, vencent tantes pors com calgui.

Arribem tard. Un accident a l’AP-7 ens ha entretingut. Hem quedat en una de les aules informatitzades de la facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona, la UAB. Mentre esperen per començar a gravar un nou capítol del pòdcast A ulls clucs, l’estudiant Pere Ribes i el seu company Cristian, l’entrevistat, fan temps davant la pantalla. L’olotí passeja els dits pel teclat del portàtil. A diferència dels altres ordinadors de la classe, aquest li canta, a través de l’auricular, tot el que ha escrit teclejant. És la manera d’assegurar-se que ho ha fet bé. Quan no hi veus amb els ulls, t’has d’adaptar contínuament als enginys pensats per als que disposen de la vista.

Fa poques setmanes que ha arrencat el curs universitari, el segon d’en Pere. “A mi, a quart d’ESO, em preguntaves què volia fer i no en tenia ni idea. De fet, fins i tot dubtava si fer batxillerat o un cicle formatiu”, recorda. La seva mestra itinerant de l’ONCE d’aleshores li va aconsellar la primera opció i ja hi va ser pel tros, de l’escola Petit Plançó a l’institut Montsacopa, estudiant fort, però sense deixar les retransmissions dels partits de futbol de la Unió Esportiva Olot. La vena radiofònica l’ha acompanyat sempre. Col·labora amb Ràdio Olot des dels nou anys, a partir del dia que va passar de jugar a imitar el locutor esportiu David Planella a formar part del seu equip. I com ell, va triar la carrera de periodisme. 

“El PIUNE és el que em va fer decantar per estudiar a la UAB, per la tranquil·litat de saber que, si jo necessitava alguna cosa, tenia on anar”, explica. Abans de matricular-se, ja va entrar en contacte amb aquest servei de la universitat de Bellaterra que ofereix suport als alumnes que tenen alguna discapacitat o trastorn. I com molts altres estudiants, va demanar plaça en un pis de la Vila, al mateix campus. “Quan em van confirmar que la tenia, a principis d’agost, vaig estar supercontent, però a mesura que passaven els dies em vaig anar posant nerviós: això com funcionarà? I allò altre com ho faré?”. En Pere analitza aquell neguit: “No era mandra, però sí por. A Olot estava molt bé i a casa meva era autònom. Ara canviava tot. Era un salt molt gros”. 
 

[...]

Llegeix el reportatge sencer en paper o en línia