“Mai m’havien demanat tantes abraçades com ara”
En el marc del Dia Mundial de la Salut Mental, conversem amb tres professionals que treballen vocacionalment al Centre de Salut Mental de la Garrotxa

“Vivim cada vegada més aïllats. Tenim menys xarxa social real i això no és bo, perquè distorsiona la percepció de la realitat. A mi mai m’havien demanat tantes abraçades com ara”, reconeix la treballadora social del Centre de Salut Mental d’Adults de la Garrotxa (CSMA) Cèlia Costa. En els últims sis mesos —en comparació amb un any enrere— a la comarca han augmentat considerablement les atencions en tots els centres de referència: hi ha hagut un 40,5% més de visites al Centre d’Atenció i Seguiment a la Drogodependència (CAS), un 16,79% més al Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) i un 15,4% més al Centre de Salut Mental d’Adults (CSMA). També els registres de primeres visites han pujat.
Des que la pandèmia va capgirar la nostra realitat, la importància de la salut mental i el benestar emocional ha estat constantment a l’ordre del dia. Les dades dels continus augments de casos greus de malalties mentals només fan que advertir-nos que la problemàtica és real. Per això, hem volgut parlar amb el Centre de Salut Mental de la Garrotxa sobre la seva tasca. El servei forma part de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), l’empresa pública que proporciona l’atenció especialitzada en salut mental a les comarques gironines. A la Garrotxa, una part dels serveis comunitaris es donen a l’Hospital d’Olot. L’excusa és que avui, 10 d’octubre, es commemora el Dia Mundial de la Salut Mental, que enguany es preocupa per la salut mental en l’àmbit laboral. Ara bé, la motivació és més rellevant: donar veu als professionals que vocacionalment i “desbordadament” atenen els casos més greus de la comarca.
He quedat amb el psiquiatre i cap de servei de la Garrotxa, el doctor Ernest Torrell, amb la psicòloga del CSMIJ i el Servei de Rehabilitació Comunitària (SRC) Carme Barti, i amb la treballadora social del CSMA Cèlia Costa. Tots tres m’esperen a la sala de reunions de l’àrea. Els seus despatxos es troben al final del llarguíssim passadís de consultes externes de l’hospital. Arribo puntual. Creuant tot el passadís observo diverses persones que s’esperen, algunes llegint i d’altres (la majoria) mirant el mòbil. De reüll, veig com la noia de davant està mirant TikTok, sense veu. Llegeix els subtítols dels vídeos. “T’estan esperant al despatx 59”, em comunica l’administrativa del taulell. M’assec. La taula és enorme. “Ui, suposo que tens temps”, em diu amb to amable el doctor Torrell, després que li pregunti en què consisteix la seva feina. L’augment en tots els centres ha fet desbordar els serveis i, per donar-hi resposta, s’han reforçat els equips i creat nous programes específics.
[...]
Llegeix el reportatge sencer en paper o en línia
