Un llinatge de vaquers

Coneixem la família Rius i la seva explotació ramadera de boví llemosí al veïnat dels Arcs de Santa Pau

per Laia Terricabras

Reportatges

Un llinatge de vaquers
Un llinatge de vaquers | Laia Terricabras

Al veïnat dels Arcs de Santa Pau, tant a les pastures del mas Pratdevall com a les del mas El Pla, hi trobareu tothora vaques, vedells i toros d’un pèl bru vermellós que hi fan vida. Són el boví llemosí dels Rius. Com cada dematí, avui el pare, en Jaume, i la mare, la Gemma, han anat d’una punta a l’altra dels prats, i també a la granja, per assegurar-se que estiguessin tots bé —especialment els més menuts i les que han de parir aviat— i ben peixats. La feina a l’explotació continua amb la gestió dels camps o el manteniment dels filats, “però primer són els animals”, diu ella, que dona un cop de mà al seu home en aquestes tasques, a més de portar els aspectes administratius, i s’encarrega del dia a dia del Pla, la casa de turisme rural que van engegar el 2012 per diversificar el negoci.

El fill, en Nil, se’ls afegeix més tard, quan ja ha acabat les classes a Olot, a l’institut La Garrotxa, com a professor d’agrària. S’ha estrenat aquest curs. La majoria dels seus alumnes —sobretot nois, però també, cada vegada més, noies— s’han amarat de l’ofici a casa, com ell. “Al cicle formatiu, només el 10% o el 20% dels estudiants són gent que no ve directament d’una família agrícola o ramadera. Iniciar una explotació des de zero és molt difícil; les infraestructures i els animals tenen un cost molt alt. Fins que no tens un retorn d’aquesta inversió hi has de posar gairebé tot el temps i es fa complicat compaginar-ho amb una altra feina”. 

l més jove dels Rius ha crescut entre vaques i, a diferència de la seva germana, sempre ha tingut clar que hi volia seguir lligat. “Com gran part dels que venim de pagès, he tingut diferents èpoques. De petit, passava tot el temps aquí. Hi va haver un moment que només m’agradava la maquinària, i de les vaques, no en volia saber res. I ara és al revés: aniria amb el bestiar tot el dia”. Va estudiar el grau d’Enginyeria Agroalimentària a la Universitat de Girona i explica que cada vegada es percep més interès per formar-se en aquest camp. “Quan vaig començar el grau, no es cobrien les places. En canvi, ara mateix, la nota d’accés està entre 6 i 7, hi ha més demanda que oferta. Hi ha ajudat la visibilitat del sector alimentari, molt important a les comarques de Girona”.  

[...]

 

Llegeix el reportatge sencer en paper o en línia