Arribo al carrer Major de les Preses. De lluny, veig que el nostre protagonista ja m’espera davant del número 8, on es troba la seva casa pairal i també el seu estudi. Rere seu, l’església de Sant Pere i la plaça Major, que avui estan engalanades, perquè està a punt de celebrar-se la Gala de les Preses. M’obre les portes de casa i em fa pujar amunt: “Ves seguint els quadres com si fossin fletxes. No té pèrdua”, em diu rient. A les parets de l’escala, a tot volt, hi ha ple de quadres del pintor. Són o bé de la Garrotxa o bé de l’Empordà, les dues comarques en què s’ha inspirat més des de sempre. Ja a dalt, per totes les habitacions i passadissos, les parets continuen atapeïdes d’obres. “Sort que has vingut avui, perquè fins ara la majoria eren a L’Àmbit Sant Lluc, però ja tornen a estar totes a lloc”. Es refereix a l’exposició retrospectiva que la galeria olotina li ha dedicat fins fa pocs dies: “Va anar molt bé. Em va fer molta il·lusió i van visitar-la més de 400 persones!”. De pintures, en té penjades de diferents mides i èpoques. Reposen al costat de mobiliari antic i de relíquies que guarda amb cura i afició. Tot plegat és com una casa museu.

Finalment passem a l’estudi, que queda al fons a mà esquerra. Al creuar la porta, ens rep una llum natural càlida i molt agradable, que entra a través d’uns grans finestrals que menen a un ampli balcó en forma de L. D’allà estant, les vistes del poble, i de les muntanyes de més enllà, són un autèntic privilegi, una font d’inspiració. A dintre, dos cavallets subjecten les pintures que estan esperant ser acabades o a les quals els falten els últims retocs. Al costat, una taula amb tot de pinzells, tintes, i calaixos amb pots i estris de pintura.

Visitem precisament l’anomenat “pintor de les Preses” —batejat així per Montserrat Vayreda— amb motiu de Sant Lluc, 18 d’octubre, i patró dels artistes. Ell n’és un de cap a peus i als 85 anys no es planteja deixar-ho de ser. Continua pintant sense parar i amb molta devoció. Ens confessa, però, que des de fa un temps ja no va a la Fira de Sant Lluc d’Olot: “Hi vaig participar quan la fira es feia el dia de Sant Lluc i hi he deixat de participar quan s’ha mogut de dia. És una opinió molt personal, i segurament no soc l’únic que ho pensa, però ha sigut un error per a la ciutat d’Olot de canviar-ho”. Recorda la diada amb una bonica nostàlgia: “Hi venia gent de Barcelona, de Madrid, de tot arreu, a comprar. Alguns fins i tot ens visitaven el dia abans a l’estudi per triar les peces...”. 

[...]

Llegeix el reportatge sencer en paper o en línia