Xavier de Bolós va néixer el 1987 a Olot. És llicenciat en Geologia per la Universitat Autònoma de Barcelona, i màster en Riscos Geològics i doctorat en Ciències de la Terra per la Universitat de Barcelona. Després de viure set anys fora de Catalunya, primer a Mèxic i després a Hawaii, l’octubre del 2022 va decidir tornar a casa. Especialitzat en vulcanologia i un dels referents en aquest àmbit del nostre país. Ser de la Garrotxa hi ha de tenir alguna cosa a veure. Quedem amb ell a les grederes del Montsacopa, abans de saber que aquest el seu volcà preferit malgrat haver-ne vist i estudiat milers arreu del món. 

Hi ha necessitat de saber més sobre els volcans? 
Sí. De fet, la Garrotxa té una peculiaritat respecte d’altres zones volcàniques del món. Aquí hi ha un interès genuí i una cultura entorn de la vulcanologia. La gent coneix el territori, el valora i l’utilitza en el seu dia a dia. A ningú no se li escapa que hi ha la cuina volcànica i empreses que posen volcànic al domini de la seva pàgina web, o bé que l’inici de les festes d’Olot és un volcanet.

Ho tenim integrat.
En la nostra cultura i arrelat al territori. Ho demostra el fet que temps enrere, quan els volcans estaven en perill de desaparèixer per les explotacions al llarg del segle XX, aparegués als anys vuitanta la iniciativa “Salvem els volcans”. Tot això denota que hi ha un cert interès pel territori que és volcànic.

Ho tenim en el nostre ADN, això ens queda clar. Però realment, què en sabem, dels nostres volcans?
Hi ha tres elements molt interessants quan parlem de vulcanisme o de risc volcànic: primer, si el territori està impregnat amb la cultura, semblaria que té molt coneixement sobre aquests volcans; segon, si té molt coneixement, també representaria que té una percepció de si aquests volcans són actius o no, i tercer, com actuaria en cas que es presentés alguna situació o erupció. Justament la cadena d’aquests tres passos, l’enllaç entre ells, no està estudiat. Ni aquí ni enlloc. Això també fa que la Garrotxa sigui un lloc interessant per poder entendre socialment i científicament com aquestes peces es relacionen.

Per tant, a la Garrotxa tenim més coneixement dels nostres volcans?
Hi ha més coneixement que en molts altres llocs, però també crec que això no vol dir que hi hagi coneixement sobre el risc volcànic, sinó que és senzillament saber el nombre i el tipus de volcans que tenim, i la necessitat de cuidar-los i preservar-los. Hi ha molts tipus de coneixement; en comptes de científic, potser és més cultural. Però sempre es pot millorar i es pot fer-lo créixer, tant per benefici del nostre territori com de la nostra forma de vida.

Quants volcans tenim aquí?
Al voltant d’uns cinquanta, però...

Però?
Alguns d’aquests volcans són edificis volcànics que es van formar a la vegada. És a dir, tenim volcans que, quan van entrar en erupció, van formar-ne dos.

[...]

 

Llegeix l’entrevista sencera en paper o en línia