1 |  S’aprova amb consens el pressupost del consistori per al 2025, de 46,9 milions d’euros

L’Ajuntament d’Olot va aprovar dijous passat el pressupost per al 2025, amb els vots favorables dels partits de l’equip de govern (Junts i ERC), les abstencions de la CUP i el PSC i el vot en contra d’Activem i Vox. Només 2 dels 21 regidors del ple van votar en contra del document, que va tirar endavant amb un ampli consens. Tant la CUP com el PSC havien pactat la seva abstenció amb l’equip de govern, després que aquest inclogués en el pressupost aspectes rellevants per a ells, com ara l’ampliació de la llar d’infants del Morrot o la regeneració del nucli antic. Tot i que ja tenien majoria i no necessitaven l’ajuda dels dos principals grups de l’oposició, Junts i ERC van voler arribar a acords amb les altres formacions amb l’objectiu que el pressupost fos el màxim de transversal. “És una molt bona notícia, perquè és un pressupost que posa per davant la ciutat”, va celebrar l’alcalde, Pep Berga.

Els comptes, de gairebé 47 milions d’euros, han arribat en un context complicat, segons el regidor d’Hisenda, Agustí Arbós: han retornat les regles fiscals, ha augmentat el cost de gairebé tot i, alhora, vivim un augment considerable de la població. Malgrat això, “és un bon pressupost” i “continuem treballant perquè els serveis públics encara siguin de qualitat”, va explicar Arbós.

2 |  S’apuja un 9% la taxa d’escombraries i es congelen la resta d’impostos

Tot i que novament Junts i ERC no necessitaven més suports per tirar endavant les ordenances fiscals per a aquest 2025, els grups de l’equip de govern van arribar a acords amb el PSC i la CUP, que es van abstenir, igual que Activem Olot. Així, l’únic partit que va votar en contra de les ordenances va ser Vox.

“El capítol d’ingressos explica com ens ho fem des de l’Ajuntament per cobrir totes les necessitats perquè puguem continuar oferint els millors serveis, així com que, tant amb recursos propis com amb ajudes, puguem tirar endavant inversions com les que plantegem al pressupost”, va comentar el regidor de Promoció Econòmica, Estanis Vayreda. Ell mateix reconeixia que les ordenances d’enguany arriben en un context complex en què s’estableixen, des del govern espanyol, la pujada de sous dels treballadors dels ens públics i les regles fiscals, i també s’adopta el compromís d’aplicar la relació de llocs de treball del consistori olotí, a més de la nova normativa estatal i europea, que ha afectat tots els ajuntaments i que obliga els consistoris a cobrir la totalitat del cost del servei de les escombraries amb la taxa municipal corresponent.

“El que fèiem fins ara era contenir la despesa de les escombraries aportant diners que podien venir d’altres impostos o ajudes. Ho fèiem per fer pujades progressives. Amb aquest canvi, però, no hi ha excusa i l’augment que fem coincideix amb els costos de l’any que ve. Representarà un esforç més per a tots nosaltres”, va exposar l’alcalde, Pep Berga.

3 |  Un 49% dels garrotxins tenen sentiments de soledat  

Destaquen els joves i els majors de 85 anys, 
i també els que no han nascut a la comarca i els que tenen un nivell socioeconòmic baix. 

Dijous passat es van presentar els resultats de l’estudi realitzat a la comarca “Com ens sentim els garrotxins?”. L’anàlisi tenia l’objectiu de determinar la prevalença i els factors associats a la soledat a la Garrotxa amb una mostra de població de més de 10 anys. Les conclusions de l’estudi recullen que el 48,5% de la població enquestada presentava solitud moderada o forta, amb major incidència en les franges d’edat dels 15 als 30 i dels 85 anys cap amunt. Aquest sentiment anava associat significativament amb les persones no autòctones i amb aquelles que tenien un perfil socioeconòmic baix, amb un nivell de dependència alt i un baix benestar emocional. Pel que fa a la resta de variables que tenia en compte l’estudi, com ara el gènere o si es vivia sol, no s’han trobat diferències significatives. Les respostes dels 21 municipis garrotxins van ser recollides a través d’enquestes en línia, que es van complementar amb entrevistes presencials entre el 19 de febrer i el 16 d’abril d’aquest mateix any. El qüestionari treballava amb escales validades que mesuren la solitud, com ara la de Jong Gierveld o la TIL. 

4 |  “La possibilitat de tenir una farmàcia és molt difícil perquè sol passar de pares a fills”

La farmacèutica Susanna Colomer reobre la farmàcia de Castellfollit. 

L’ octubre passat la farmàcia de Castellfollit abaixava la persiana després de 100 anys en funcionament. El poble, en aquell moment, es quedava sense servei. Per evitar-ho, ràpidament, el municipi va buscar una solució a curt termini: la farmaciola, una ‘’farmàcia provisional’’ que ha estat gestionada per la farmacèutica Núria Abel i que, des del maig, ha estat donant cobertura als castellfollitencs. Ara, un any després del tancament, la farmàcia —situada a la carretera d’Olot, número 5— tornarà a obrir les portes. El negoci l’agafa l’olotina Susanna Colomer, de 48 anys, llicenciada en farmàcia: “Vaig acabar la carrera l’any 1999 i he exercit molt poc de farmacèutica d’oficina de farmàcia. He estat sempre en el món de la indústria, a màrqueting i vendes”. Un dia, però, l’oportunitat va aparèixer davant seu: “Aquesta oficina de farmàcia era de la Susanna Tarrés, amiga meva. Havíem estudiat juntes i compartit pis a Barcelona. Hi vaig contactar i se’m va despertar el cuquet. La possibilitat de tenir una oficina de farmàcia és molt difícil, perquè moltes vegades passa el negoci de pares a fills”, explica Colomer. “Si la farmàcia no et ve donada d’herència, que m’atreviria a dir que sol ser el 80-90% dels casos, costa. Primer, perquè n’hi ha molt poques de disponibles —a Olot, per exemple, només catorze— i, després, perquè econòmicament el traspàs és car. Va ser llavors quan vaig dir: “O ara o mai”. Amb ganes, voluntat i ajuda econòmica, ho he pogut fer”.

5 | Brodar amb paraules

“Saps brodar?”, li va demanar un dia la Rosa a la Cati. Poc després les dues amigues, que es coneixen d’anys, ja quedaven a casa de la primera per provar alguns punts. Entre converses i fils, la proposta va venir gairebé sola: “Podríem fer un llibre de brodats inspirat en els poemes d’Emily Brontë i Emily Dickinson”. L’Helena, la filla de la Cati, a qui sempre li havia agradat el món del tèxtil, no va tardar a unir-se a les quedades. La idea —difícil de concebre en un primer moment; un llibre de brodats?— havia sorgit un dia perquè sí, però era conseqüència d’una sèrie de fets. D’una banda, Rosa Vilanova, professora de llengua i literatura catalanes i apassionada del teatre, ja havia unit les dues Emilys en un muntatge entre literari i escènic que s’havia representat a Girona i en el qual Helena Aguilar, fotògrafa de professió, també havia estat implicada. De l’altra, s’havien topat amb els treballs de Josefa Tolrà i d’altres brodadores americanes. I a més, els brodats, així com la poesia, sempre havien estat presents en la vida d’aquestes dues escriptores. Tot encaixava, doncs, a la perfecció.

“Jo tinc la debilitat que les persones hem de fer coses; hem de fer projectes amb gent”, diu Vilanova. Per tant, no va ser estrany que comencessin a posar fil a l’agulla a aquesta aventura plegades. No tenien gaires referents de llibres similars i, per això, van anar avançant cap allà on els portaven la intuïció i la imaginació. Val a dir que el projecte, iniciat fa uns vuit anys, es va anar cuinant a foc lent, amb èpoques de brodar més i menys. Amb parades, fent i desfent.
 

6 | Neix Sota 30º, un cicle pensat per a menors de 30 anys

“Quan mirem les estadístiques, quan fem els buidatges de taquilla d’arts escèniques i de música, per exemple del cicles de jazz, veiem que tenim un púbic gran, de més de cinquanta anys i normalment femení. No és un cas aïllat d’Olot; és el consum cultural generalitzat del nostre país”, explica la directora del Teatre Principal d’Olot, Tena Busquets. Per lluitar contra aquesta situació i acostar la cultura a la franja d’edat dels adults més joves (de 20 a 30 anys), des d’Olot Cultura s’ha tirat endavant una nova iniciativa: Sota 30º. Si bé la programació cultural de la ciutat està pensada per a tots, joves inclosos, es creu que aquesta proposta pot donar una cobertura focalitzada a les seves necessitats i interessos, i oferir així un espai on els assistents siguin tots d’una mateixa generació. “A Olot hi ha una manca d’oci per als joves a una certa edat i, per tant, aquestes activitats sumen. Seran trimestralment i hem de veure la resposta que tenen”, diu el regidor de Cultura i Educació, Josep Quintana.

El 16 de novembre, cita a la sala El Torín. La primera trobada de Sota 30º serà el dissabte 16 de novembre, a partir de les 7 de la tarda. Teatre de l’Aurora representarà l’espectacle  Sí, sí, sí, una història que parla sense embuts del desig i el consentiment des de la llibertat de cadascú. Posteriorment, començarà un concert amb Vichy Flock, un trio de rap poc convencional que critica les masculinitats tòxiques i que ja va actuar a les passades Festes del Tura. L’entrada, de 7 euros, inclou l’obra de teatre, el concert i una consumició.

7 | L’Olot la fa grossa a Sabadell

Era un repte majúscul i l’Olot també el va superar. L’equip de Pedro Dólera continua imparable i diumenge va posar la cirereta al seu gran moment de forma amb una victòria inesperada al camp del líder. Va conquerir la Nova Creu Alta de Sabadell amb dos gols de Marc Mas i una solidesa defensiva que ja no és notícia. Només va encaixar un gol i, com en la jornada anterior, va ser per culpa d’un xut aïllat des de fora de l’àrea.

Les coses com siguin, l’Olot no va fer una bona primera meitat. Va tenir poca possessió de la pilota i va concedir massa espais a un Sabadell que va dominar, però no va colpejar. El conjunt arlequinat ho va intentar amb una rematada que va treure Ballesté en el minut 10, va demanar un penal de Forés que l’àrbitre hauria pogut xiular en el 23’ i va veure com el mateix lateral olotí li negava una rematada a l’àrea petita després d’una perillosa passada de la mort en el 33’. Ja en els últims instants, l’exjugador de l’Olot Urri també va posar a prova Ballesté amb un gran xut des de fora de l’àrea.

El Sabadell va perdonar i l’Olot li ho va fer pagar. Al descans, Dólera va fer entrar Terma en el lloc de Gonpi —titular per la baixa de Salvans— i va canviar de sistema tàctic —Pedro del Campo, que havia començat a la banda, va centrar la seva posició i Barnils va alternar els llocs de central i de pivot en funció de si l’equip atacava o defensava—. La jugada va ser rodona perquè l’Olot va millorar de seguida i va trobar el premi en la primera ocasió que va generar. Pedro va recuperar una pilota a la zona de la mitja punta i va fer una gran assistència a Marc Mas, que es va quedar sol davant de Gianni, va driblar el porter i va marcar (0-1, 49’).

Amb el marcador a favor, l’Olot va jugar còmodament i fins i tot va estar a punt d’ampliar distàncies amb una rematada de cap de Chema Moreno que va sortir a fora per poc (60’). El problema era que a davant hi tenia el Sabadell, un equip amb recursos de sobres per crear-te un maldecap en qualsevol moment. En el 64’, un dels seus jugadors més diferencials, Sergio Cortés, es va inventar un xut des de fora de l’àrea que va tocar al pal i va acabar al fons de la xarxa.

A qualsevol altre equip l’empat del Sabadell l’hauria deixat tocat, però a l’Olot ja no l’espanta res. El conjunt garrotxí va continuar a la seva i fins al final del partit només va patir amb un xut a dins l’àrea de Javi Delgado que va salvar Ballesté. Es va mantenir dempeus i en el 85’ va embogir gràcies a una centrada d’Uri González que Marc Mas va convertir en gol amb l’ajuda del pal i de Gianni, que va tocar la pilota. L’1-2 va ser definitiu. Un altre cop de puny sobre la taula d’un equip que sempre competeix i que mai no es dona per vençut.