1 |  El festival del foc i de la llum està a punt per brillar aquest cap de setmana a Olot

La ciutat d’Olot fa dies que es prepara per a Lluèrnia, el festival del foc i de la llum. Grans bombetes s’han encès en diferents punts de la ciutat i hem pogut anar veient l’aixecament d’alguna de les instal·lacions efímeres que formaran part del festival, com l’obelisc del costat de l’escola El Morrot, que ha creat l’equip de Lluèrnia. Aquesta i la vintena d’instal·lacions que l’acompanyen s’il·luminaran demà i dissabte, dies 8 i 9 de novembre, quan fosquegi (algunes de concretes, només dissabte). Podeu consultar-les totes a la dreta.

On s’ubicarà aquest any?
“Aquest any el que hem intentat és que no hi hagi cap itinerari concret. Són tot d’instal·lacions repartides per la ciutat, perquè la gent es pugui repartir de forma més o menys desordenada”, diu el director del festival, Xevi Bayona. Volen evitar així les aglomeracions d’anys passats, sobretot el vespre de dissabte. De fet, si bé en edicions anteriors Lluèrnia s’havia concentrat en una zona o barri de la ciutat, aquest any s’expandeix en més punts. Lluèrnia il·luminarà el nucli antic, posarà un peu a l’Eixample Popular —amb propostes als carrers que es van tramar fora de la muralla— i recorrerà les grederes del cementiri fins a dalt de tot del volcà del Montsacopa, amb presència també al barri del Morrot —al parc del Mas Serrat, hi haurà la gran instal·lació Planta un somni de la Fundació Albert Bosch.

2 |  Coneixem els treballs del grup de voluntaris de la federació ADF Garrotxa que va oferir el seu ajut a Picanya

Semblen difícils de creure les imatges que ens arriben pels mitjans i les xarxes socials aquests últims dies. Però són ben reals. El temporal de pluges provocat per la dana ha deixat territoris de l’estat espanyol devastats. El cas més catastròfic, a la comunitat veïna, el País Valencià, on s’han confirmat més de 200 morts i continuen desaparegudes una vuitantena de persones. Les imatges costen d’assimilar, però un grup de voluntaris de les ADF (agrupacions de defensa forestal) de la Garrotxa van viure-les en primera persona, al lloc dels fets. “Quan veiem què passa, i com que ja havíem participat en les inundacions de l’Espluga de Francolí, ens comencem a organitzar internament, per anar un pas per davant”, relata a La Comarca d’Olot Xevi Quintana, president de les ADF de la Garrotxa i vicepresident del secretariat de les ADF de Catalunya.

Tot i no ser el seu àmbit d’actuació —s’encarreguen en el seu dia a dia de la prevenció i la lluita contra els incendis forestals—, ràpidament les ADF es posen aleshores al servei de la Generalitat de Catalunya per ajudar en les greus conseqüències que han provocat les torrentades de València. Tanmateix, es troben amb un impediment: el govern valencià no ha fet cap reclamació d’ajuda. La situació és alarmant i alguns municipis s’espavilen per buscar l’ajuda per una altra via. És aquí quan l’Ajuntament de Picanya (un municipi d’11.000 habitants) contacta amb les ADF, una entitat amb jurisdicció pròpia. Amb el dispositiu prèviament a punt, divendres a la tarda es mobilitzen cap a aquesta localitat —ubicada a només quinze minuts de Paiporta— un centenar de voluntaris de les ADF d’arreu del territori català, des dels Pirineus fins a les Terres de l’Ebre. De la Garrotxa, també en surt un vehicle, amb dos voluntaris de les ADF d’Argelaguer i dos de les ADF Vall d’en Bas-Riudaura; un d’ells és Xevi Quintana. Arriben a les 8 del vespre a Picanya. És fosc, però veuen clarament el desastre. Piles de dos, tres i fins a quatre cotxes. Muntanyes de mobiliari i tota mena d’objectes difícils d’identificar. Fang per tot arreu. Carrers que no semblen carrers. I un riu que transportava tones d’aigua, ara pràcticament sec. L’aigua que hi falta, desbordada en moltes plantes baixes i garatges pròxims.
 

3 |  Recàrrecs de fins al 150% de l’IBI als grans tenidors 

L’equip de govern es compromet a posar en marxa aquest mecanisme abans que s’acabi l’any

Era una de les demandes de la CUP dels últims anys i, en concret, va servir perquè el grup, fa un any, s’abstingués en les ordenances fiscals del consistori. Tot i que un any més tard encara no s’ha posat en marxa aquesta recàrrec, l’equip de govern s’ha compromès a fer-ho abans que s’acabi l’any. “Tenim un compromís per escrit, firmat. Entenem que s’haurà d’aplicar”, exposava el portaveu de la CUP, Jordi Gasulla. “Aquest és un tema complex i hi hem posat tots els recursos per tirar-ho endavant. També és veritat que esperàvem a aplicar-ho quan tinguéssim una regulació una mica més clara. Ara sí que tenim una certesa, amb la normativa: aquesta recàrrec es pot aplicar a aquells propietaris que tenen cinc pisos en propietat i almenys un de buit. Ens sembla bé, ja que nosaltres no ens sentim còmodes castigant les famílies que tenen un pis buit que el guarden per a un fill, per exemple”, explicava, durant el ple del mes d’octubre, el tinent d’alcalde i regidor de Promoció Econòmica, Estanis Vayreda.

Com seran els recàrrecs?
El recàrrec en l’impost sobre béns immobles (IBI) a propietaris d’almenys cinc pisos amb un o més d’un immoble buit, serà d’un 50% més. Això s’aplicarà, després que es compleixin alguns requisits. Per exemple, segons la llei espanyola, un immoble buit és aquell que ha estat desocupat durant més de dos anys de forma contínua i sense una causa justificada. Així doncs, aquest recàrrec aniria augmentant: el primer i segon any de la mesura es penalitzaria amb el 50% de l’impost; ara bé, si s’arriba al tercer exercici amb la sanció, el recàrrec podria arribar al 100%. No obstant això, per a aquells grans tenidors que tinguin dos o més pisos desocupats, els recàrrecs anteriors podrien augmentar un 50% més, és a dir, es podria arribar a sancionar els propietaris amb un recàrrec del 150% de l’impost.

4 |  Les obres de millora de la cuina del Greda, previstes per a l’estiu vinent

A través d’una modificació de crèdit del pressupost d’enguany, el consistori olotí destinarà 66.000 euros a completar la partida ja estipulada per executar les obres de millora de la cuina de l’institut escola Greda. “Són més recursos per a unes obres molt importants que dotem ara, perquè un cop finalitzat el procés d’adjudicació i finalment d’execució del projecte, l’estiu de l’any vinent, es puguin realitzar”, va explicar, durant la sessió plenària del mes d’octubre, el regidor d’Hisenda, Agustí Arbós. Aquestes millores són una de les més urgents que té el centre olotí i que assumeix l’Ajuntament, ja que hi ha altres aspectes també importants, com ara l’ampliació de l’edifici, de més de 70 anys d’història, que són competència de la Generalitat. “El projecte d’ampliació del centre ja és aprovat; ara bé, haurà d’entrar als pressupostos de la Generalitat”, recordava a l’inici del curs a aquest setmanari l’exmembre de l’AFA, Gonzalo Gamboa. 

5 |  El PSC Olot reclama més control en la gestió de les deixalles

Després que el compromís amb el reciclatge fos un dels temes essencials en la negociació perquè el PSC Olot s’abstingués en les ordenances fiscals per al 2025, el grup socialista ha tornat a insistir, ara a través d’un comunicat, sobre la urgència en el control de la gestió de les deixalles a la ciutat: “Demanem una gestió més eficient i controlada de la recollida de deixalles en diverses zones d’Olot, com ara el Pla de Dalt, el Cassés, el barri de la Caixa, els voltants de l’alberg Malagrida, Sant Miquel, les Tries i Pequín. Alguns veïns han expressat la seva preocupació per l’augment de deixalles, especialment per l’alt volum de mobles i matalassos que s’acumulen”. Els socialistes també exposen que una alternativa com la recollida porta a porta, que s’ha aplicat a municipis com Besalú, tampoc no és una bona aposta: “S’han registrat abocaments de deixalles als boscos”.

6 | El Torín i el Teatre, sus de la Nit Bruixa

La cultura popular inspira propostes artístiques.
Tots Sants és una de les festes més arrelades del nostre calendari. Al voltant seu, n’ha nascut tot un imaginari de tradicions, llegendes i personatges. No només se celebra a casa nostra; l’homenatge als difunts té lloc a moltes altres cultures. Per tal de reivindicar-ho, Olot Cultura va programar la setmana passada la Nit Bruixa, un paquet d’espectacles inspirats en la fina línia del món entre els vius i els morts, i els rituals que se’n deriven. A la sala El Torín, el duet format per Antía Ameixeiras (violí i veu) i Sabela Caamaño (acordió cromàtic) va oferir un repertori basant-se en un treball de recerca sobre els elixirs, receptes i embruixos de les meigas, que va permetre d’apropar el públic a la cultura gallega, amb una barreja d’humor i virtuosisme. Van assistir-hi unes 150 persones, que van acabar dretes aplaudint. D’altra banda, el Teatre Principal també va exhaurir les entrades per a l’espectacle El valor de res, de la companyia Pagans. Els assistents van formar part d’un aquelarre tranquil sobre l’escenari, reflexionant sobre els vincles entre la paraula escrita i les bruixes. Van sortir del teatre emocionats i satisfets.

7 | I ara, que vingui un Primera!

L’Olot tomba el Còrdova, de Segona A, en un partit apassionant que es decideix a la tanda de penals amb una gran aturada de Ballesté i un gol final de Marc Mas.

L’Olot ja espera rival en la segona ronda de la Copa del Rei. L’equip de Pedro Dólera es va guanyar el dret d’enfrontar-se a un conjunt de Primera Divisió després de superar el Còrdova, de Segona A, en un partit, dimecres de la setmana passada, que va tenir de tot: una mica de pluja, un parell de gols, un grapat d’ocasions, una pròrroga i una tanda de penals. Els gairebé 1.500 seguidors que van desafiar el mal temps i van ser a l’estadi van gaudir i patir a parts iguals.
El repte era majúscul. L’Olot va afrontar la primera eliminatòria de Copa només tres dies després de l’esforç al camp del Sabadell (1-2) i amb cinc lesionats —Maynau, De Marco, Yaya Sidibe, David López i Salvans—, i tot i això va competir fins al final contra un rival de dues categories per sobre i amb una plantilla molt més llarga. En la primera meitat, els olotins ho van passar malament. La pressió del Còrdova els ofegava en la sortida i la dificultat per trobar espais i tenir possessions llargues els incomodava. Però, malgrat tot, van gaudir d’una ocasió clara per avançar-se en el marcador. En el minut 22, una passada de Marc Mas va deixar sol Joaco amb espai cap a la porteria. L’extrem, però, en comptes d’avançar, va xutar molt de pressa i va topar amb Ramon Vila.