Després del Dia de la Mare, la proclamació de la pubilla i l’hereu d’Olot i de la Garrotxa és l’acte més antic i consolidat que organitza el Centre d’Iniciatives Turístiques (CIT). Aquest certamen va tenir lloc per primera vegada el 1974 i, com tots, té les dues cares de la moneda: qui l’organitza i qui hi participa. 
Fa anys que Adela Moya, Josep Andrés i Lluís Soler, presidenta i membres del CIT, estan al capdavant de l’esdeveniment, desitjant sempre que tothom s’ho passi bé i surti rodó. No fa pas tant, el 2021, Adrià i Júlia Plana (a la imatge), de Begudà, van ser els primers germans elegits alhora hereu i pubilla de la Garrotxa. Parlem amb tots cinc del passat, present i futur d’aquesta tradició que celebra cinquanta anys agermanant-nos com a territori.  

“Bona nit, hereus i pubilles, familiars i bons amics. Soms els germans Plana i fa un any vam sortir escollits. Nosaltres soms de Begudà. De Sant Cosme i d’Aiguanegra, arrelats també a les Preses, estimem la nostra terra”. Així començava el discurs d’agraïment que Júlia i Adrià Plana, pubilla i hereu de la Garrotxa el 2021, van oferir al públic després d’un any de representar la comarca. El seu va ser un discurs diferent, transformat en una corranda, amb la qual repassaven el seu any de pubillatge. Ara, aquesta tradició celebra 50 anys a la Garrotxa, sempre organitzada pel Centre d’Iniciatives Turístiques d’Olot (CIT), i amb un fort arrelament a casa nostra. 

Al llarg d’aquest mig segle, la Júlia i l’Adrià han estat els únics germans que han sortit escollits pubilla i hereu garrotxins al mateix temps. De fet, van ser ells mateixos els que van decidir introduir-se alhora en la tradició del pubillatge, per la festa major del seu poble: “A Begudà, feia molt de temps que no hi havia hereu i pubilla. Primer ho van proposar a la Júlia. Nosaltres volíem ser-ho, però junts, i al final va ser així”.

Ells van viure la presentació com a representants begudencs, al costat dels dels altres pobles i barris, a l’Ajuntament d’Olot, i la proclamació com a elegits, al restaurant La Deu, però al llarg dels anys els actes s’han celebrat a diferents llocs de la ciutat i, fins i tot, de fora. El Centre Cultural Els Catòlics d’Olot, La Cooperativa de la Canya i, ara, el saló de sessions del consistori olotí són els espais que han acollit les presentacions. Pel que fa a les proclamacions, s’han fet en espais tan diversos com el Casino Olotí, el pavelló d’esports d’Olot i la discoteca Kratter’s, i el sopar ha tingut lloc al Càmping Les Tries i, des del 1981, al restaurant La Deu. El membre del CIT Lluís Soler recorda que “tot això ha anat canviant, en funció del moment i de la voluntat política”. 

El que no ha canviat mai és l’essència. Adela Moya, presidenta actual de l’entitat, explica que “l’acte va néixer amb l’objectiu de fomentar les tradicions catalanes, que encara ara es manté”, i afegeix: “No volem que es confongui amb l’elecció d’una miss o d’un míster, no té res a veure. Això no és un concurs de bellesa, ha de quedar claríssim. Per a les figures de l’hereu i la pubilla, a les cases tradicionalment no es mirava això. No era ni serà un concurs de bellesa”. La Júlia i l’Adrià ho veuen igual: “No té gaire sentit ser hereu i pubilla i alhora no reivindicar valors com la llengua o la cultura catalana. El pubillatge és una cosa més i quan voltes ho veus en les fires tradicionals de tota la vida o en la defensa de la llengua. Qui no se senti d’aquí segurament se sentiria fora de lloc en aquest ambient”. 
 

[...]

Llegeix el reportatge sencer en paper o en línia