“Me’l podries tallar ben fi?”, “què fan els de casa?”, “com la podria cuinar?”, “goita, ara feia dies que no ens trobàvem”, “tasta aquesta botifarra que hem fet, a veure què et sembla”... Som a plaça. En concret, al Mercat d’Olot, un equipament municipal amb una història llarga que, sempre a tocar del carrer Mulleras, entre l’Hospici i l’Hospital Vell, ha passat per diferents edificis. L’actual va entrar en funcionament avui fa deu anys i ho celebrem submergint-nos-hi durant un dia. És la millor manera d’entendre per què el país dels placers, malgrat el pas dels anys i la irrupció de maneres de comprar diferents, continua sent un lloc tan atractiu i ple de vida. 

Encara falta una bona estona perquè claregi. A la plaça de l’Hospital, no hi volta ni una ànima. Un avet gegant farcit d’estels resplendents ens recorda que s’acosta Nadal. Com cada dia, la Francina de Mas Puqui és la primera d’arribar al mercat. Fa més de trenta anys que la seva família hi té una parada. Ja a l’edifici antic, venien la vedella que crien a la Pinya, a la Vall d’en Bas. Darrere seu, de mica en mica, la resta de placers van despertant els altres vint establiments. El gènere passa de les caixes als aparadors en un obrir i tancar d’ulls, amb moviments diligents i acostumats a aquesta rutina. En Bakary i la Tània de Ca l’Helena col·loquen els pebrots, verds i vermells, en un dels pocs espais que els queden per omplir. Els fruits tardorencs, com les castanyes, els moniatos, les mandarines i els caquis, ja estan a punt per anar a parar als cabassos i carretons.

7.55 h
Darrere les portes de vidre del mercat municipal, bloquejades fins que no comenci l’horari comercial, en Joan observa l’activitat de l’interior. Frisa per poder-hi entrar i fer les passes que el portin a la fleca, com cada matí. Tindrà l’honor de ser el primer client. Fa cinquanta anys que és casat i durant aquest temps no ha deixat mai de comprar el pa, i també la carn, el peix o el formatge, a la plaça olotina. La Sandra i la Nayú, del forn Descamps, ja saben què els demanarà: una barra de quart sense sal i un rodó de quart tallat, també sense sal. No passen ni cinc minuts de les vuit quan l’home les acomiada i les dues botigueres enllesteixen l’organització de la parada, disposant les ensaïmades i els croissants acabats de fer al lloc que els pertoca. Si fos dimarts, a la llista també hi hauria les magdalenes integrals, que volen.  
 

[...]

Llegeix el reportatge sencer en paper o en línia