1 |  Ajuda a les entitats

El penúltim ple municipal del 2024, corresponent al mes de novembre, va donar llum verda a la modificació de crèdit número set del pressupost del 2024. En concret, es basa a destinar 862.726,37 euros a cobrir despeses i donar suport a entitats de la ciutat, així com a portar a terme projectes de promoció local, tasques de neteja i manteniment, etc. Aquest punt va tirar endavant amb els vots a favor de l’equip de govern (Junts i ERC) i Activem i els vots en contra de la CUP i el PSC. Per la seva part, Vox es va abstenir. 

“Tornem a estar davant d’una modificació de crèdit molt abundosa que, un cop més, no es destina a solucionar problemes quotidians que afecten la ciutadania (voreres en mal estat, passos de vianants poc segurs, etc.), sinó a tapar forats provocats per una mala gestió”, rebatia la portaveu del PSC, Marina Alegre. La CUP va al·legar que la modificació tampoc no s’alineava amb les necessitats que, des del grup, consideren essencials. “76.000 euros d’aquesta modificació venen de partides destinades a neteja. Estem reduint aquest pressupost, tot i saber que hi ha equipaments municipals que demanen més hores de neteja. Escoles de la ciutat i l’OAC ens ho han fet arribar“, declarava la regidora Sílvia Pagès.  

Tant el PSC com la CUP van criticar l’equip de govern pel fet de destinar gran part de la modificació de crèdit al suport de les entitats de la ciutat, incidint sobretot en les esportives. “Tenim prioritats i maneres de fer diferents, només faltaria. No, no fem una mala gestió. En tot cas és una gestió diferent de la que farien vostès. Creiem molt en el suport a les entitats, sobretot en les esportives. Cal recordar que l’esport base és una de les eines més potents que tenim per garantir la cohesió social. Nosaltres hem d’ajudar les entitats, majoritàriament privades, a fer-ho possible”, explicava el regidor d’Hisenda, Agustí Arbós. 

Tot seguit, s’havia d’aprovar la modificació del Pla estratègic de subvencions, resultat de la modificació de crèdit en qüestió. Aquest punt va rebre els vots a favor de l’equip de govern (Junts i ERC) i Activem, el vot en contra de Vox i l’abstenció de la CUP i el PSC. Per acabar, l’alcalde, Pep Berga, va voler subratllar algunes de les partides més rellevants de la modificació, per justificar la transferència. En concret, són 26.000 euros a la Fundació Impulsa, per contribuir en les beques per a estudis i mentoria per a joves; 41.200 a Integra, per donar suport a les tasques de transport adaptat, activitats de lleure, etc.; 33.000 euros a la Unió Esportiva Olot, per millorar la il·luminació de l’estadi de cara al partit de la Copa del Rei contra el Sevilla de la setmana que ve; 20.000 euros a Resilience Earth, per al projecte de millora del riu Fluvià amb voluntat de millorar l’estat de conservació del patrimoni natural; 7.000 euros al Club Natació Olot, amb motiu de les activitats programades per commemorar el 70è aniversari, i 11.000 euros a la Casa Cultural de Andalucía, que va quedar fora de la convocatòria de subvencions de concurrència competitiva.
 

2 |  Sant Esteve es converteix en basílica

Sant Esteve és basílica menor. Aquest títol, concedit fa una setmana pel papa Francesc, arriba després d’uns quants anys d’haver iniciat els tràmits per ser-ho. En concret, a finals del 2020 el bisbe Francesc Pardo va fer arribar la sol·licitud a la Santa Seu, sota l’impuls de la parròquia i amb la col·laboració de l’Associació d’Amics de Sant Esteve i del Santuari del Tura. El procés, però, va quedar aturat amb motiu de la mort del bisbe i s’ha desencallat recentment amb el nomenament de fra Octavi Vilà com a nou bisbe de la diòcesi. Ell mateix va anunciar la represa dels tràmits el juliol passat durant l’homilia de la missa de benedicció de la imatge de Sant Esteve de la façana. 

La distinció de basílica menor reconeix el temple com a espai espiritual rellevant per a les parròquies de la comarca, destacant-ne el perfil arquitectònic i la qualitat del fons artístic que conserva i exposa. La basílica menor és una distinció concedida pel papa a les esglésies que destaquen per raó de la seva història, les relíquies que custodien, la grandesa arquitectònica o artística i, sobretot, per ser centre de devoció. Al món, hi ha més de 1.500 basíliques menors, 31 de les quals són a Catalunya. Ara bé, a la província de Girona, Sant Esteve es converteix en la quarta parròquia a ser-ho, després de la basílica de Sant Feliu, la de Castelló d’Empúries i la de la catedral de Girona. S’anomenen així per diferenciar-les de les majors, que són les quatre de Roma: Sant Joan de Laterà, Sant Pere del Vaticà, Sant Pau Extramurs i Santa Maria la Major

3 |  Les dones del sector tèxtil i la història de la vegetació, Beques Ciutat d’Olot 2024

Carlota Rodríguez i Daniel Vidal (Beca Ernest Lluch) 
i Jordi Revelles (Beca Oriol de Bolòs) rebran 4.500 euros per elaborar els projectes guanyadors. 

Els treballs guanyadors de les Beques Ciutat d’Olot 2024 —en l’àmbit de les ciències socials, la Beca Ernest Lluch, i en l’àmbit de les ciències naturals, la Beca Oriol de Bolòs— han estat “Qui escoltava Teresa Claramunt? Un apropament al llegat de les dones treballadores del tèxtil garrotxí”, de Carlota Rodríguez i Daniel Vidal, i “Història de la vegetació en la transició del plistocè final a l’holocè a la Garrotxa: estudi palinològic de la seqüència Codella 22”, de Jordi Revelles, respectivament. Els dos treballs, d’un gran nivell, segons membres del jurat de les dues beques, rebran una dotació econòmica de 4.500 euros per desenvolupar-los. 
 

4 |  Besalú, a punt per a la 31 Fira de la Ratafia

L’epicentre serà un any més la plaça de la Llibertat, amb degustació, venda i tast de ratafies diverses.

La Fira de la Ratafia, juntament amb la programació de Ciutat Jueva o el Besalú Medieval, és una de les dates assenyalades del calendari d’activitats a Besalú. Aquest cap de setmana, dissabte i diumenge, se’n celebrarà la 31a edició. “És una fira amb molt de pes. Més que consolidada”, assegura el regidor de Turisme, Comerç i Benestar Animal de l’Ajuntament, German Mas. La solen visitar al voltant d’unes 4.000 o 5.000 persones cada any i això fa que molts expositors vulguin tornar a Besalú any rere any. Són ratafiaires d’arreu de Catalunya, amb una gran presència de la demarcació gironina, que venen a presentar les seves novetats —aquest any n’hi haurà uns quinze. La fira és, per a ells, un gran aparador, però per al poble, segons Mas, també té un retorn directe: “Dona una gran visibilitat al comerç local i a la restauració de la vila”. Dissabte s’escollirà la millor ratafia d’aquesta edició en un concurs al qual s’han presentat una quinzena de besaluencs i diumenge s’anunciarà públicament el guanyador en el marc de la fira. Podeu consultar el programa a la dreta.

5 |  “Tot és mentida, amic Eudald”

“L’Eudald era un mag. I feia màgia per aconseguir tot allò que es proposava. Fins i tot feia que el dia tingués més hores per poder-ho fer possible. Menys quan hi quedaves. Aleshores, el temps s’aturava”. I per uns instants va semblar que això mateix passava a la finca de les Brides, dissabte al migdia, quan l’amic de tota la vida Joan Cañada intervenia amb l’emoció de qui ho havia viscut gairebé tot al seu costat, en el torn de paraules de record a l’empresari Eudald Morera Salis. Intercalades amb exquisits tastets musicals de Genni Knows i Marios Alfambra, el mig miler d’assistents van poder escoltar, a més de les de Cañada, les paraules de reconeixement a la seva trajectòria i personalitat de Joan Boix, Pep Berga, Joan Agustí, Toni Arimany i Jordi Dalmau, Miquel Noguer, Sergi Matabosch i Maria Serra i, en nom de la família, del germà Quim. 

6 |  Diuen que en El Petit Format  hi ha la bona confitura

No s’ho esperaven. No pas perquè no confiessin en l’aposta, sinó perquè “deu anys són molts”, tal com diu Joan Martí, responsable d’El Petit Format. Fa deu anys que cada tardor Olot acull un festival de teatre en llocs no convencionals i amb espectacles de públic reduït, i aquesta setmana hi tornaran amb cinc peces concentrades en quatre dies i ubicades en diferents sales olotines. 

“Això venia perquè la nostra companyia de teatre amateur, Una Càpsula de Teatre, havia anat a veure molt de teatre a Barcelona a la Becket, a la Tantarantana..., que són sales que fan constantment teatre de proximitat”, apunta Xevi Rossell, que va tenir la idea de portar aquestes peces a casa nostra. Era una època en què a Olot es feia el festival de música Elmini, que també buscava oferir concerts íntims i de petit format, i amb qui El Petit Format va teixir grans complicitats. El 2015 es van llançar a la piscina i va anar tan bé que van seguir nedant fins avui.

7 |  El Sevilla, el rival a la Copa

L’Olot es veurà les cares amb un equip històric de la Primera Divisió en la segona ronda de la Copa del Rei. El Sevilla és el rival que li va tocar en el sorteig de dimarts, celebrat a la seu de la Federació Espanyola i seguit amb expectació per gran part de la plantilla i molts mitjans de comunicació a la sala de premsa de l’estadi municipal. El conjunt sevillista, un gegant del futbol estatal que no passa pel seu millor moment, és dotzè classificat de Primera, a tres punts de les posicions europees. L’entrena el català Francesc Xavier García Pimienta, un tècnic que coneix bé l’Olot i l’estadi municipal de la seva etapa a Segona B amb el Barça Atlètic. El Sevilla jugarà partit de lliga dilluns, de manera que l’eliminatòria de Copa serà, segur, dijous que ve. Falta conèixer l’horari —la Federació no l’havia fet oficial abans del tancament d’aquesta edició.

Un partit històric. Serà la tercera vegada que l’Olot jugarà un partit oficial a casa contra un Primera; el 1980 ho va fer contra el Burgos (2-1) i el 2021, en plena pandèmia i a porta tancada, contra l’Osasuna (0-3). S’espera una entrada a l’estadi a l’altura del partit. El club olotí ha posat les entrades a la venda al web ueolot.com: costen 15 euros per a socis, 25 per al públic general i 40 per als espectadors que vulguin anar a la tribuna.