Un àngel anuncia a Maria que tindrà un fill diví. Ho diuen els evangelis i ho va representar Santa Pau els dies 6 i 7 de desembre. En fer-se fosc, una trentena llarga d’escenes es van estendre pels carrerons, les porxades, les cases, les places, el castell i les feixes de la vila medieval per fer reviure fragments de la història bíblica sobre el naixement de Jesús, al costat de quadres evocadors de temps passats, en què els pagesos collien el fesol mentre els últims estiuejants  gaudien de la calma. És una bona notícia que hagi tornat l’únic pessebre vivent estàtic de la Garrotxa, després d’un any de pausa. Embadalint els espectadors, ha celebrat que fa quaranta anys de la seva primera representació.  

Entre divendres i dissabte al vespre, van travessar el portal de Sant Antoni, al nucli antic de Santa Pau,    2.227 persones encuriosides per descobrir i contemplar les més de trenta escenes, amb uns cent trenta figurants en total, del pessebre vivent que obre la porta de Nadal a la Garrotxa. “Hem rebut moltes felicitacions. Això ens fa venir ganes de continuar”, comenta Carme Salvador, que forma part del grup de col·laboradors, uns quaranta, que treballen al llarg de l’any perquè aquest esdeveniment pugui ser una realitat. Vam parlar amb ella pocs dies abans que la vila rebés la munió de visitants, enmig dels preparatius.  

Davant l’església de Santa Maria, una pila de llenya semblava esperar que algú la traslladés de lloc, per poder escalfar pastors i altres personatges. De l’imponent campanar, penjaven dotze estendards amb lletres hebrees, simbolitzant les dotze tribus d’Israel. A tocar del temple, el portal d’una casa era obert, amb les bicicletes en un racó i una taula al centre, amb tovalles blanques i una plata de terrissa. Una mica més enllà, sota les voltes de pedra, algú havia deixat una balança romana, roba de sac, uns coixins i un grapat d’escorces. Amunt i avall, una colla d’homes i dones feinejaven i s’aturaven de tant en tant a parlar amb la Carme: “Ja ho he pogut clavar”, “Com acabem de muntar aquests vestits?”. 

Aquest ha estat l’any del retorn del pessebre vivent de Santa Pau, havent passat un període de dubtes. “Quan va venir la pandèmia, vam estar dos anys sense fer-lo, i l’any passat tampoc no el vam tirar endavant. Ens ho vam plantejar, però érem tan pocs, que vam dir fer un impàs, recollir forces i idees, i mirar de posar-nos-hi des del principi del 2024.”
 

[...]

Llegeix el reportatge sencer en paper o en línia