1 |  Territori preveu començar les obres de la variant el 2025 i acabar-les el 2029. Tot plegat, però, dependrà del pressupost que s’aprovi per a l’any que ve

La consellera de Territori de la Generalitat, Sílvia Paneque, va parlar públicament, per primera vegada després d’agafar el càrrec, sobre la variant d’Olot i les Preses. Va ser la setmana passada durant una sessió parlamentària. La socialista va respondre el diputat de Junts, l’olotí Salvador Vergés, sobre el calendari que està previst seguir, mullant-se sobre la data d’inauguració de la variant: el 2029. “La previsió és que el projecte constructiu quedi aprovat de manera definitiva el segon trimestre de l’any que ve. Després es procedirà a la licitació de les obres”, va anunciar Paneque. 

Com ja va avançar l’alcalde d’Olot, Pep Berga, el projecte executiu ja està enllestit i pactat entre totes les parts. Ara, doncs, només caldrà presentar l’estructura de la nova infraestructura als diferents ajuntaments. El Departament calcula que aquest pas podrà fer-se durant el primer trimestre del 2025, quan s’obrirà un tràmit d’audiència, que no ha de canviar res. “Aquest tràmit no és una nova informació pública, sinó un procediment dirigit a les persones concretes que tenen afectacions en les seves propietats. Atorga un plus de seguretat jurídica a la Generalitat”, va detallar la consellera. 
A més, Paneque es va mostrar il·lusionada per encapçalar el projecte: “Em fa especial il·lusió poder ser la consellera que, finalment, pugui donar compliment a un compromís que teníem”.

2 |  Es multipliquen per quatre  els atropellaments a Olot

El 2024 acaba amb 27 atropellaments, vint més que el 2023, 
i 94 accidents de trànsit amb ferits, disset més que l’any passat. 

“Són dades que ens amoïnen. Fem una crida a la prudència, reduir la sinistralitat és cosa de tothom, no només dels conductors”. Així començava l’alcalde, Pep Berga, la compareixença de fa una setmana de valoració de les dades d’accidentalitat a la ciutat. La raó és que, en els primers onze mesos de l’any, hi ha hagut 94 accidents de trànsit amb ferits, disset més que l’any passat per aquestes dates. En total, des de principis d’any, la Policia Municipal ha intervingut en 353 accidents de trànsit, amb ferits o sense. A més, tal com explicava el cap de la policia local, Ignasi López, els atropellaments s’han multiplicat: “Normalment, cada any, de mitjana, tenim una quinzena d’atropellaments amb ferits. Aquest any en portem 27”. La dada sorprèn, tenint en compte que fa un any només se’n van registrar set. Segons els agents, la majoria dels atropellaments s’han produït mentre el vianant passava pel pas zebra. “És una xifra molt cridanera. Veníem d’un any en què les xifres eren molt baixes, cosa que ens alegrava”. 
 

3 |  La CUP denuncia que no s’ha aplicat el recàrrec de l’IBI a cap pis buit i votarà en contra de les ordenances fiscals

En el ple d’avui dijous, l’últim de l’any, s’aprovaran definitivament les ordenances fiscals que van tirar endavant inicialment a l’octubre amb els vots a favor de l’equip de govern (Junts i ERC) i l’abstenció de la CUP, el PSC i Activem Olot. Aquesta vegada, però, la CUP hi votarà en contra. El partit anticapitalista denuncia que durant tot el 2024 l’Ajuntament no ha cobrat cap recàrrec de l’IBI als 1.900 habitatges buits que hi ha a la ciutat i recorda que aquesta era una de les condicions que va posar per abstenir-se ara fa un any. “Demanem a l’equip de govern que expliqui a tothom quants diners hem deixat d’ingressar a causa d’aquest incompliment”, diu la regidora Bruna Cañada. El rècarrec de l’IBI es pot aplicar als habitatges que fa més de dos anys que estan buits sense cap motiu i, segons l’acord, hauria de ser del 50% el primer any, amb la possibilitat d’incrementar-lo fins a un 150% els anys següents.

4 |  Montolivet, a l’una

Unes 120 persones en la primera sessió del nou procés participatiu, a l’església de Sant Pere Màrtir. 

Dissabte passat, a les 11 del matí, va tenir lloc la primera sessió del nou procés participatiu del barri de Montolivet, a l’església de Sant Pere Màrtir. Hi van assistir unes 120 persones. “Els veïns van sortir contents de la presentació, amb esperances de fer el barri que volem, mirant el passat, el present i el futur per garantir una convivència òptima i amb qualitat de vida.
Esperem ser un exemple de com s’han de rehabilitar els barris a partir d’ara, amb la visió i l’experiència veïnal”, explica la membre de la junta veïnal Elena Capdevila. Durant l’acte, l’associació Estel, encarregada de gestionar el procés participatiu del barri, va donar exemples del que poden ser les conclusions d’aquest projecte, amb una part escrita, però també a través de plànols del barri que, segons Capdevila, “reflectien el que vol la majoria”. Capdevila també comenta que es va fer una pinzellada de la sessió que es durà a terme després de les festes, l’11 de gener, sobre memòria i identitat. La trobada, que va servir com a introducció de tot el procés que vindrà, va acabar amb un piscolabis a fora l’església.

5 |  El 75% de les escoles d’Olot estan exposades a contaminació

L’Escola Pia, l’IE Greda i l’escola Maria Reina són els tres centres olotins que registren uns valors més alts. 

En l’estudi impulsat per Ecologistes en Acció amb la col·laboració de Revolta Escolar i diverses AFA, per analitzar la contaminació atmosfèrica present en diferents escoles catalanes, s’ha constatat que a Olot el 75% de la mostra estudiada presenta nivells alts de contaminació atmosfèrica. En concret, els centres estudiats han estat l’Escola Pia, l’IE Greda i les escoles Maria Reina, El Morrot, Malagrida, Pla de Dalt, Sant Roc i Volcà Bisaroques. D’aquests, els que presenten una concentració més elevada de diòxid de carboni en l’aire són l’Escola Pia, l’IE Greda i l’escola Maria Reina. Tots tres superen les recomanacions de l’OMS, que se situa prop del 37,5%. L’informe també detalla que “només dos dels centres esmentats disposen d’un bon nivell de qualitat de l’aire”, les escoles Sant Roc i Volcà Bisaroques. Aquest resultat es deu, segons el document presentat, a la seva ubicació, ja que els dos centres escolars es troben en vies amb poc trànsit motoritzat i propers a entorns naturals.

6 |  Un camió transformat en banc

Rebem l’ofimòbil un dia a la plaça del Mercat de Tortellà, per veure com funciona aquest nou servei de banca mòbil de la Generalitat impulsat a 503 municipis.

Falten cinc minuts per a un quart d’una i a la plaça del Mercat de Tortellà ja hi ha una mitja de dotzena de persones esperant-lo, alguns drets i d’altres asseguts en cadires. Saben que arribarà d’aquí a poc. I així és. Ve puntual i s’aparca al mig de la plaça. Del vehicle, en surten un agent de seguretat i un gestor financer. Saluden els veïns —a alguns, ja pel seu nom. Amb ells, també hi va el conductor, que de moment es queda a dins. Endollen un cable al corrent i col·loquen unes escales metàl·liques —amb una alternativa per a persones amb mobilitat reduïda. En un tres i no res, el camió es converteix en una oficina bancària. El primer client hi puja, i en surt al cap de poc amb la feina feta, i el moneder més carregat. Així van fent ordenadament tota la resta. A la plaça van arribant amb comptagotes nous veïns: “Qui és l’últim?”, demanen. Avui també ha vingut l’alcalde, Josep Reig. Ens explica que aprofitarà que la banca mòbil és aquí per posar al dia la tresoreria de l’Ajuntament, i així no els caldrà anar aquesta setmana a Besalú. 

Ara farà tres mesos que aquest servei es va iniciar a 503 municipis de Catalunya. El va impulsar la Generalitat amb l’objectiu de garantir els serveis financers al 100% de la població catalana, també la de les zones rurals. Caixabank i Caixa d’Enginyers van ser les entitats bancàries que van guanyar el concurs i les que ara tenen la concessió. Cadascuna opera com a mínim un dia al mes a cada poble. A Tortellà, per exemple, s’avisa del dia i l’hora que l’ofimòbil arribarà —varia cada mes per motius de seguretat— pel grup de WhatsApp de difusió d’informació de l’Ajuntament. 
 

7 |  Els torrons més dolços

L’Hoquei Olot derrota el Barça Atlètic en un gran partit a la Josep Jou (6-3) i viurà les festes de Nadal a tocar dels llocs de privilegi de l’OK Lliga Plata.

La pista Josep Jou va gaudir de valent dissabte al vespre. L’afició va omplir la graderia i va empènyer encara més un Hoquei Olot que ja venia embalat de per si. L’equip de Miki Ràfols no perdia des del 9 de novembre i no estava disposat a trencar la ratxa en l’últim partit de l’any. Volia acomiadar el 2024 de la millor manera possible i ho va aconseguir. Va superar el Barça Atlètic fent un gran partit, sobretot en la segona part, i va marxar de vacances de Nadal situat entre els millors equips de l’OK Lliga Plata. És quart classificat, a només un punt del play-off i a dos de l’ascens directe.

Era el partit per mirar, definitivament, cap amunt. El rival, el Barça Atlètic, perseguia l’Hoquei Olot a la classificació i guanyar-lo suposava deixar-lo cinc punts enrere. Per fer-ho, els olotins van haver de picar pedra. Només de començar, el filial blaugrana els va avisar amb diverses ocasions de gol i un penal que Guillem Raurell va aturar a Ortigosa. Van saber resistir i, el que és més important, colpejar quan van tenir l’oportunitat. La va aprofitar Arnau Vidal en el minut 16, endreçant una bola des de dins l’àrea. Amb l’1-0 i amb la sensació que podia passar de tot, es va arribar al descans.