Des del 2016, l’associació Fràter de Girona —entregada a la integració, formació i creixement de persones amb diversitat funcional— organitza una marxa a Sant Feliu de Pallerols per recaptar fons per a La Rectoria-Fràter In, el projecte de la casa de colònies inclusiva que està tirant endavant a la rectoria d’aquest poble. És gràcies a aquests diners —i a d’altres que s’aconsegueixen a base de tocar moltes portes— que aquest gener podran començar les obres per canviar la teulada de l’edifici gran. Aquesta és la tercera de les intervencions que s’han aconseguit fer fins ara, però els treballs encara estan en una fase força primerenca. Queda per endavant molta feina, reunir més finançament i tenir paciència amb els tempos que exigeixen les obres d’execució. Tot i això, de ganes perquè la casa adaptada sigui una realitat, no en falten. Així ens ho asseguren l’actual president de Fràter Girona, Joan Vicenç Cordonet, i un dels membres de l’associació, Daniel Oliu, que és un dels coordinadors de la Marxa per a la Fràter de Sant Feliu. Avui coneixem millor l’entitat i el seu projecte a la Garrotxa.

“Aquesta casa la fa servir la Fràter de Girona —una entitat vinculada al Bisbat de Girona que forma part d’un moviment internacional— des de l’any 1976. A la rectoria és on vam començar a fer les nostres convivències”, explica el president. Va ser el mossèn de l’època qui va oferir-los aquest espai, de grans dimensions, perquè poguessin fer-hi les seves activitats. “Com que la casa té un entorn molt acollidor, es van anar repetint cada any ininterrompudament. En aquests 48 anys —excepte durant els de la pandèmia—, cada estiu hi hem fet unes convivències o algunes trobades de cap de setmana”.

La casa es troba al mig del poble i això té per a la Fràter de Girona un valor afegit. “Les cases de colònies normalment estan allunyades del centre, però aquí, per entendre’ns, després de sopar baixem a la plaça del poble”, diu Oliu. I Cordonet hi afegeix: “La gent del poble sempre ens ha acollit molt bé. Com que venim periòdicament, ja som gairebé veïns. Amb alguns, fins i tot hi ha una relació personal. De fet, és això el que es busca; que persones amb discapacitat —que habitualment tenen poques ocasions per relacionar-se— vinguin aquí, facin amics, s’obrin... Com que la fórmula ha funcionat, la idea és intentar que continuï i que s’ampliï. I la manera de fer-ho és amb aquest projecte”.
 

[...]

Llegeix el reportatge sencer en paper o en línia