Hi ha persones amb trastorns mentals severs que queden fora del sistema. El paraigua tradicional no els aixopluga. Des del maig, a la Garrotxa, l’ETAC —l’equip de tractament assertiu comunitari— els facilita una atenció alternativa, a peu de carrer.

És el mateix Ernest Torrell, el cap de la Xarxa de Salut Mental de la Garrotxa, qui ens posa en contacte amb l’ETAC, l’equip de tractament assertiu comunitari que actua a la nostra comarca. Aquest programa, impulsat per l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), va començar tot just el maig passat, i a tot Catalunya, de moment, només s’ha posat en funcionament a la Garrotxa i al Ripollès. Si parlàvem d’aixopluc i de salut mental, l’ETAC no podia faltar en aquest reportatge. És una gran empara, sobretot per a aquells casos que creuen que no necessiten ajuda en el seu dia a dia, a qui no els neix de dins demanar-la i, a més, rebutgen aquest paraigua metafòric fins i tot quan a sobre seu plou, i molt. L’ETAC atén un grup molt concret de persones, amb trastorns mentals severs, amb funcionalitats molt deteriorades, que estan desvinculades del sistema, que eviten l’ajuda de professionals, que s’han sentit abandonades en alguna ocasió per la seva malaltia, que se senten desateses, però tenen moltes necessitats. Treballa amb persones que només entren en contacte amb el sistema hospitalari per mitjà d’ingressos periòdics —fruit de períodes de crisis—, que alteren la comunitat on viuen, que tenen moltes dificultats en el seu funcionament quotidià... Casos complexos, en resum. I la pregunta: com s’ho fan?

Hem quedat amb el doctor Torrell i l’ETAC en una sala de reunions de l’Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa per mirar d’esbrinar-ho. Sabem, tot i això, que aquest no sol ser el seu lloc de treball habitual. Així ho evidencia la roba que els professionals porten quan ens coneixem per primera vegada. Si ens haguéssim creuat amb ells en algun dels passadissos de consultes externes, abans d’entrar, els podríem haver confós amb qualsevol altre pacient. No van amb bata blanca, sinó vestits de carrer, i duen una motxilla, a punt de marxa. Desprenen una gran complicitat entre ells. Es nota que plegats n’han vist de tots colors. Ja asseguts a davant del micròfon, es presenten: Lidia Tabeayo, infermera especialitzada en psiquiatria; Joan Marc Prim, educador social; Iago Robles, psiquiatre, i Inés Moreno, treballadora social. “Som un equip multidisciplinari i, els mateixos serveis que es podrien oferir a l’hospital, nosaltres els fem al carrer. Anem al seu domicili, en un bar, en un parc, en un banc... Atenem la persona i li expliquem que la podem ajudar sense necessitat que entri en el sistema tradicional”, comença detallant Inés Moreno. 

Ja feia uns quants anys que, a partir de la unitat funcional —formada pels serveis socials, la primària sanitària i la Xarxa de Salut Mental i d’Addiccions, i sorgida en el marc del Pla d’atenció integrada social i sanitària (PAISS)—, s’havia vist que, des del sistema tradicional, era molt difícil actuar en aquests casos concrets i que calia buscar una alternativa que facilités l’atenció centrada en la persona. Així va néixer l’equip de tractament assertiu comunitari, pioner a casa nostra, però amb alguns primers casos d’èxit en altres regions de l’estat espanyol i també a l’estranger. 

[...]

Llegeix el reportatge sencer en paper o en línia