Flaixos | Posar fil a l'agulla: els projectes per a aquest 2025

Set breus i una fotografia per retratar l'actualitat més destacada de la setmana

Notícies, Flaixos

Flaixos | Posar fil a l'agulla: els projectes per a aquest 2025
Flaixos | Posar fil a l'agulla: els projectes per a aquest 2025

1 |  La regeneració del nucli antic, la construcció de la variant i l’ampliació de l’escola bressol del Morrot són algunes de les obres més destacades que començaran enguany a Olot

Regeneració del nucli antic
És un dels projectes claus que començarà a agafar forma aquest 2025. La regeneració del nucli antic és liderada per l’arquitecta Itziar González i compta amb una partida generosa del pressupost per al 2025, en concret d’1 milió d’euros. A finals del 2024 ja es va posar fil a l’agulla amb la cessió de dinou habitatges per allotjar persones en situació de vulnerabilitat al barri vell. La fundació Hàbitat3 va adquirir un edifici del carrer dels Sastres —el de la fotografia— i va cedir l’ús dels pisos a la Fundació Integra i al consistori olotí. A més, durant l’última sessió plenària, l’alcalde va constatar que l’any que comencem serà “clau” per al projecte, ja que ben aviat també ha de sortir la convocatòria del projecte Pla de barris de la Generalitat, que hauria de finançar part de l’acció. 

Inici de les obres de la variant
Sembla que aquest any serà el definitiu perquè puguem veure l’inici de les obres de la variant d’Olot i les Preses. A finals del 2024, la consellera de Territori Sílvia Paneque parlava per primera vegada públicament sobre la variant i anunciava que es preveu licitar-ne les obres durant el segon trimestre del 2025. A més, la moció presentada per Junts al Parlament, que instava el govern a dotar el pressupost del 2025 amb una partida d’inversió pluriennal per fer la variant d’un total de 440 milions d’euros en quatre anys, va ser aprovada amb 123 vots a favor (PSC, Junts, ERC, Partit Popular, Vox i Aliança Catalana). L’última paraula, però, serà la del govern d’Illa amb la partida del pressupost que destini a la infraestructura. 

Millora de la residència Sant Jaume
Una altra de les partides més importants previstes en el pressupost del 2025 és la millora de la residència Sant Jaume. En concret es preveu una dotació de 576.774,31 euros per realitzar una nova fase de millores a la residència. Aquest any serà un any important en l’àmbit dels serveis d’atenció a la gent gran, ja que aquesta nova inversió servirà per arreglar les unitats de convivència de la segona planta. Es calcula que l’obra s’allargui fins a finals del 2025. “Amb aquesta fase completarem la reforma integral de les habitacions i espais comuns per, més endavant, abordar tota la part que dona al carrer Mulleras”, explicava l’alcalde. La residència està dividida en dues parts, la que dona al carrer Mulleras i la del carrer Sant Rafel. Actualment, al complex hi viuen una setantena de persones. 

Ampliació de l’escola bressol del Morrot
Una de les obres més destacades aquest any serà l’ampliació de l’escola bressol del Morrot, que respon a la necessitat d’ampliar urgentment les places a les escoles bressol de la ciutat, després que aquest curs una quarantena de famílies es quedessin sense plaça. Aquesta obra permetrà que, el curs vinent (2025-2026), s’ofereixin una trentena de places més en aquesta llar d’infants. “La millor opció —i la més ràpida— per oferir més places és l’ampliació de La Gredera del Morrot. Fer-ho aquí no demana modificacions del planejament ni construccions de nova planta. Si no fos d’aquesta manera, no hi hauria temps material per ampliar-ne cap altre. Després d’estudiar-ho, vam decidir que el Morrot seria el centre indicat”, va assegurar Berga en la presentació del pressupost per a aquest any. Es destinaran 300.000 euros a fer-ho realitat.

 

2 |  Nadal al complet a la Garrotxa

L’ocupació registra un 95% als allotjaments de turisme rural i apartaments i habitatges d’ús turístic, mentre s’enllesteixen els detalls de la plataforma sobre mobilitat turística.

Les festes de Nadal han deixat un bon registre d’ocupació a la Garrotxa. La mitjana global d’ocupació durant aquestes festes ha estat del 70%, i els allotjaments de turisme rural i els apartaments i habitatges d’ús turístic han estat els més beneficiats, amb un 95% d’ocupació. Els hotels i les pensions han tingut un 70% d’ocupació; els bungalous dels càmpings, un 50%, i les cases de colònies i els albergs, un 40%. Aquestes xifres presenten una davallada lleu respecte a les dades de fa un any. Ara bé, no es poden comparar exactament, ja que les festes de Nadal de l’any passat van caure en forma de ponts o de caps de setmana llargs. Llavors es va registrar una ocupació global del 84%. 

Tendència estable
Des de Turisme Garrotxa es fa una valoració positiva de les xifres esmentades, subratllant els bons registres que han deixat especialment els allotjaments de turisme rural i els habitatges d’ús turístic.  “Les cases de colònies han treballat amb grups d’esplais del 27 al 29 de desembre, però moltes cases no han obert la resta de dies per la inviabilitat econòmica d’assumir els costos de calefacció (atesa la seva gran dimensió), i també perquè moltes eviten acollir durant les festes grups molt nombrosos, ja que no cerquen un perfil de client per fer celebracions, pel fet que podrien originar desperfectes a les instal·lacions”, expliquen des de Turisme Garrotxa. Més enllà d’aquesta casuística concreta, els visitants es queden als diferents allotjaments de la comarca, de mitjana, entre dues i quatre nits. Pel que fa al perfil de visitants, continuen rebent moltes famílies, parelles i amics que provenen de l’àrea metropolitana de Barcelona i de la resta de Catalunya i que busquen “un lloc tranquil on poder passar les vacances”.

 

3 |  Activem proposa un pacte per combatre la inseguretat comarcal

Activem Olot va presentar a finals d’any una nova proposta política per combatre la inseguretat a la Garrotxa. En concret el grup polític vol impulsar un pacte de seguretat comarcal que hauria de respondre “a l’augment de la delinqüència i a les preocupacions creixents de la ciutadania sobre seguretat comarcal”. 

Els objectius d’aquest document, sota el nom de “Prou impunitat”, serien, segons la formació: fomentar la cooperació entre municipis per millorar la seguretat, prevenir i reduir els actes delictius (especialment els comesos per multireincidents), promoure la participació activa dels veïns en la detecció i prevenció de conductes incíviques així com impulsar programes de reinserció per a persones en risc d’exclusió social. 
 

4 |  Que els diners siguin per a...

Una de les opcions que tenen els ajuntaments per incloure la ciutadania en la presa de decisions del municipi són els pressupostos participatius, un procés en què són els habitants del lloc els qui tenen el poder d’escollir a què es destinarà una part del pressupost públic. Aquesta iniciativa comença habitualment amb la presentació de propostes per part dels veïns, continua amb la seva reflexió conjunta i acaba amb la posterior votació dels millors projectes. A la Garrotxa, són diversos els municipis que tiren endavant, cada any o cada dos, aquests pressupostos participatius. Aquesta setmana n’hem pogut conèixer els resultats a Maià de Montcal i a Riudaura, i la valoració de com han anat aquests processos, que, malgrat ser enriquidors, solen allargar-se en el temps.

Maià: 5.000 euros per a un projecte de carril bici
El 2024 ha estat l’any en què s’han impulsat els primers pressupostos participatius de Maià de Montcal de la història. La idea de dur-los a terme ja s’havia suggerit durant la campanya de les eleccions municipals del 2023, per part de l’actual equip de govern. Però ha estat gràcies a una subvenció de la Diputació de Girona, que va facilitar-los una tècnica del Consell Comarcal de la Garrotxa, que el consistori ha pogut engegar el procés. Aquesta persona va ser l’encarregada de dinamitzar les trobades amb la ciutadania i de marcar els passos a seguir en aquesta acció participativa. 

Riudaura: 10.000 euros i cinc propostes guanyadores
A diferència de Maià, a Riudaura sí que s’havien realitzat antigament processos de pressupostos participatius. Tanmateix, va ser l’equip de govern actual qui va recuperar-los l’any passat després d’un temps d’aturada. En aquest municipi, van decidir destinar-hi 10.000 euros.

Van ser moltes les propostes que es van presentar a Riudaura i el fet que la majoria no superessin l’import total va comportar que, en comptes d’una, n’hi hagués cinc de guanyadores. La primera consisteix a equipar el local jove amb més material; la segona, a incorporar caixes per endreçar el cosidor; la tercera, a ampliar la zona del parc infantil amb una piràmide de cordes; la quarta, a impulsar una campanya informativa de transport solidari de vehicles que circulen entre Olot i Riudaura, i la cinquena, a comprar taules exteriors i fitxes de jocs de taula (parxís, escacs...). Les cinc més votades, segons l’alcaldessa, Anna Vegas, es faran efectives durant aquest  gener, excepte la compra d’equipament del local jove, que s’anirà fent durant l’any.
 

5 |  Un 2025 carregat d’exposicions

L’Àmbit, consolidat com un aparador d’art a Olot, ja té tots els mesos de l’any plens de mostres.

Durant el 2024, han passat prop de 3.000 visitants per la galeria L’Àmbit Espai d’Art d’Olot. És una xifra de la qual la junta actual —que ja té un any de recorregut— està orgullosa i espera repetir-la i millorar-la, si és possible, aquest any 2025. La presidenta de l’associació, Marta Trepat, ha avançat a La Comarca d’Olot que tenen el calendari d’aquest any completament tancat, amb exposicions cada mes —fora del mes d’agost, que fan vacances—, i que ja n’han hagut de deixar algunes per al 2026. Això denota, al seu parer, que hi ha molta voluntat per part dels artistes —socis i no socis de L’Àmbit— de donar a conèixer les seves obres al públic garrotxí i que troben que la galeria els és un bon aparador. Les propostes que s’exposaran seran de temàtiques i disciplines variades i hi haurà una forta presència d’artistes de la comarca. Els treballs individuals que es podran veure durant el 2025 són els de Joan Vila, Helena Aguilar, Núria Gussinyer, Beatriz Sotela, Miguel Amado i Lluís Aylon. També hi haurà una mostra d’artesania a càrrec de membres de La Iera, un record al pintor de Camprodon Manel Surroca, traspassat el 2007, i les dues habituals mostres col·lectives de socis.

El tancament d’un any per emmarcar
Igual que el 2025, el 2024 també es va omplir ràpid d’exposicions i va permetre reflexionar al voltant de diferents expressions artístiques i culturals. La primera inauguració de l’any va ser la de la pintora Dolors Chacón amb “L’ésser intuïtiu”. Tot seguit, L’Àmbit va acollir l’exposició de dones artistes de la Garrotxa organitzada per Alba. Més endavant, Esther Guillén va presentar “Expressions” i Igor Binsbergen, “Bestioles pel camí”. Després de la col·lectiva d’estiu, Miquel Duran, conegut com el pintor de les Preses, va fer la seva retrospectiva, que no va deixar ningú indiferent; Marta Córcoles, artista de Castellfollit de la Roca, va sorprendre amb la seva intuïció a l’hora de combinar diferents materials i diferents tècniques amb la seva expressió poètica, i Joana Descals, olotina resident a l’Empordà, ens va fer sentir que el festival Lluèrnia s’havia prolongat un cap de setmana més amb el disseny de les seves creacions lumíniques, que donaven una sensació de serenor a l’interior de l’espai expositiu. Tots ells van donar pas a la mostra col·lectiva de socis d’hivern, inaugurada el 19 de desembre passat, i encara visitable.
 

6 |  La màgia de Joan Dausà es deixa veure a Olot

La seva veu i un piano. Amb només això Joan Dausà va fer emocionar divendres passat tot el Teatre Principal d’Olot. Va ser un concert únic, i molt íntim, en què es van sentir alguns dels seus temes més representatius, així com les nadales que formen part del seu cançoner i que van prendre més sentit que mai durant aquestes dates. Les seves notes i paraules es van embolcallar amb una il·luminació molt escaient i càlida. Aquesta actuació formava part de la gira de Nadal que havia començat a principis de desembre i que es va tancar l’endemà a Riudoms, amb gairebé 20.000 entrades venudes.

 

7 |  Una tradició que els fa més grans

La UE Olot recapta més de 7.000 euros en el partit solidari per a Càritas Garrotxa. A la gespa, el Barça Atlètic fa valer la seva superioritat i s’imposa per 1-3 a un Olot sempre combatiu

a fa catorze anys que la Unió Esportiva Olot i Càritas Garrotxa caminen junts. Des del principi de la seva col·laboració, les dues entitats van organitzar un partit solidari a l’estadi contra algun rival de renom. Els tres últims que s’han jugat han estat durant les festes de Nadal i contra el filial del Barça, una tradició que ha arrelat gràcies a la resposta de l’afició. Dissabte, 621 espectadors van permetre recaptar 7.012 euros, unes xifres semblants a les de l’any passat.

A la gespa, l’Olot, de Segona RFEF, va donar la cara contra el Barça Atlètic, de Primera RFEF. Malgrat la diferència de categoria, l’equip de Pedro Dólera va aguantar bé a la primera meitat. Va pressionar amunt i va arribar més d’una vegada a l’àrea blaugrana. Les ocasions més clares van ser de Marc Mas i de Marc Comamala, un dels joves del planter titular —els altres van ser Martí Puigbert i Marcillo, i també van jugar Farrés i Cortés. Per part del Barça Atlètic, ho van intentar Aleix Garrido i Cedric.

Els gols van arribar a la segona part. El Barça va sortir amb força i de seguida va fer el 0-1 gràcies a Jan Virgili (48’). Només deu minuts després, Jan Danés es va equivocar en la sortida de la pilota i va cometre un penal que va transformar Dacosta (0-2). Joaco, amb una gran jugada personal i un xut imparable, va posar emoció al partit amb l’1-2 (67’), però l’alegria va durar molt poc perquè al cap d’un minut el filial entrenat per Albert Sánchez va sentenciar el matx amb l’1-3 de Noah Darvich.