1 |  L’Espai Cràter va tancar el 2024 amb 40.004 usuaris i 1.058 activitats, unes xifres que consoliden l’equipament després de gairebé tres anys de vida. Fem balanç amb el seu director , Xevi Collell

Nou coma set sobre deu. Aquesta és la nota mitjana que les escoles atorguen a l’Espai Cràter després de visitar-lo. El 2024 ha estat un any de consolidació per a l’equipament olotí: la proposta educativa del centre ha atret 12.179 alumnes (un 2% més que el 2023) i, a més, s’ha reforçat l’impacte al territori amb un registre de més de 40.000 usuaris i 1.058 activitats. Durant l’any passat, de mitjana, cada dia van entrar a l’Espai Cràter 142 persones, una xifra molt similar a la del 2023. Com ja és habitual, el públic és majoritàriament familiar, sènior i de Catalunya. Sol ser del Barcelonès, el Vallès Occidental, el Gironès i Osona, les comarques que lideren el rànquing. En l’àmbit estatal, els principals visitants provenen del País Valencià, Madrid, les Illes Balears i el País Basc. El públic internacional també hi és present, però en menys mesura. Representa un 10% del total, amb França com a país principal (54%), seguit d’Alemanya, els Països Baixos, el Regne Unit i Bèlgica. 

La publicació del balanç anual, gairebé tres anys després de la posada en marxa de l’equipament, ens porta a conversar amb el seu director, Xevi Collell.

L’Espai Cràter és un equipament jove. Quina és la fórmula perquè funcioni?
No hi ha una fórmula exacta. És la combinació de diferents factors. Un dels principals és l’equip que tenim: jove, motivat, preparat i amb ganes de tirar endavant. El valor que aporten aquestes persones és rellevant i ens ajuda a no quedar-nos estancats. Un altre tret diferencial és que cuidem molt el servei que donem. Fem que tot el procés, de principi a final, sigui de qualitat. Des que s’entra per la porta —que la recepció sigui agradable, que s’ho trobin net, endreçat, cuidat...— fins al desenvolupament de l’activitat o visita. Hem de subratllar, també, que l’Ajuntament ha cregut en el projecte des del principi i ens ha ajudat molt, deixant-nos seguir la línia que volíem. 

Gestionar 40.000 visitants l’any no deu ser fàcil. Quantes persones treballeu per fer-ho possible?
Som set persones, distribuïdes al servei d’atenció a l’usuari, el servei educatiu, l’àrea de comunicació i la part de direcció. 

Per què és important tenir un equipament com aquest a la Garrotxa?
La Garrotxa té una gran diversitat cultural i paisatgística. Només aquí tenim més espècies que en qualsevol país nòrdic. A més, tenim la zona volcànica més ben conservada —amb diferència— de tota la península Ibèrica i l’única activa de tot Espanya. Per tant, tenir l’Espai Cràter en un lloc únic com ho és la nostra comarca, d’alguna manera, respon a la necessitat de plasmar la diversitat cultural i la imatge del lloc on vivim. És a dir, té més sentit que hi hagi aquest equipament a la Garrotxa que no pas a qualsevol altre lloc, perquè té una relació amb el territori molt gran. A més, el propòsit del projecte va en la línia de la preservació, difusió, divulgació i sensibilització dels valors en relació amb el nostre paisatge. Només això ja justifica la seva raó de ser.
 

[...]

2 |  El Mercadona de la plaça mercat tanca i Consum li agafarà el relleu

Mercadona va tancar, el cap de setmana passat, el seu supermercat de la plaça mercat d’Olot. La cadena valenciana, que és qui té la llicència de l’espai municipal fins al 2054, ha negociat amb altres empreses interessades a situar-se en aquest punt i, segons ha pogut saber La Comarca d’Olot, està a punt de tancar un acord amb Consum. Aquesta cooperativa, també valenciana, ja té un gran supermercat al barri de Sant Miquel i, d’aquesta manera, s’instal·larà també al centre d’Olot. Un cop es produeixi el canvi, l’Ajuntament haurà de validar-lo. L’autorització podria arribar en el ple de febrer.

Deu anys després. Mercadona es va establir a la plaça mercat el novembre del 2014, coincidint amb l’estrena de les noves instal·lacions. Com ha fet en altres municipis, ara marxa perquè vol apostar per un nou model de botigues “eficients i sostenibles”. 

3 |  La primera F, la dels fesols

Santa Pau rebrà aquest cap de setmana la seva fira més popular, en què, a més dels fesols, es coneixerà la ‘cicerchia’, un llegum d’origen italià.

La Fira del Fesol de Santa Pau és sempre la primera que inicia la tríada formada amb la Fira del Farro de la Vall de Bianya i la Fira del Fajol de Batet de la Serra. Tindrà lloc aquest cap de setmana, amb un programa similar al d’anys anteriors, amb una xerrada i un acte gastronòmic i musical dissabte 18 i la fira i la fesolada diumenge 19.

Cada any, en aquesta festa santapauenca, es convida una població, que posa en valor un producte de la seva zona. Aquest 2025 s’ha invitat el municipi sicilià de Licodia Eubea, amb qui Santa Pau es va agermanar fa més de tres dècades. El cert és que els llaços d’unió amb aquesta comunitat venen de lluny. Segons fonts documentals, se sap que l’any 1393, el rei català Martí I ja havia atorgat el títol de baró de Licodia a Hug de Santa Pau i de Ribelles, llavors baró de Santa Pau i de Butera. Però no són només els títols baronials el que uneix aquestes dues poblacions. A Licodia Eubea, des del 2016, se celebra el Cicerchia Fest, un esdeveniment que potencia la cicerchia (guixera, en català), un llegum mil·lenari, semblant al fesol, que s’ha cultivat des de sempre en aquesta regió. Serà dissabte, precisament, quan es podrà conèixer amb més profunditat aquest producte gràcies a la xerrada “Cicerchia di Licodia Eubea: descobrint les antigues tradicions de la cuina siciliana”, que anirà a càrrec de Santo Randone del Sindaco de Licodia Eubea (a les 6 de la tarda, a la sala d’actes del centre cívic de Santa Pau). La seguirà, a partir de 2/4 de 9 del vespre, allà mateix, un acte gastronòmic i musical. Amb un tiquet de 15 euros es podrà gaudir de quatre degustacions i dues copes de vi. L’endemà el programa començarà a les 10 del matí, amb l’estesa d’una fira pels carrers i les places de la vila. A les 11, es dirà missa en honor a sant Antoni Abat, patró de la fira, amb l’acompanyament de la coral Joliu. A les 12, s’iniciarà la fesolada i, a la 1, es farà el lliurament del Fesol d’Or 2025.

4 |  Impregnar d’esperit sardanista durant un any la ciutat d’Olot

Les associacions sardanistes i l’Ajuntament fan una crida a les entitats olotines perquè s’involucrin en l’organització d’activitats al llarg dels 365 dies en què Olot serà la Capital de la Sardana de Catalunya

El 15 de març del 2025 Olot es convertirà en la Capital de la Sardana 2025 i presumirà d’aquest títol fins al març del 2026. Això significa que durant aquest any la ciutat serà el punt de trobada de ballades, xerrades, exposicions, aplecs i tot tipus de reflexions al voltant de la sardana. L’Agrupació Sardanista Olot, Flor de Fajol i l’Agrupació Sardanista de la Garrotxa van ser els impulsors de la candidatura presentada ara fa tres anys perquè Olot fos la capital i són els mateixos que han fet una crida ciutadana a participar en aquest esdeveniment. “La sardana és símbol d’unió, de fer les coses plegats, junts. La sardana és inclusiva. Volem que sigui l’any en què la cultura esclati per totes bandes”, assegurava Ramon Comas, president de l’Agrupació Sardanista de la Garrotxa, en representació de les tres associacions sardanistes involucrades en aquesta iniciativa, fa pocs dies al saló de sessions de l’ajuntament. 

El seu objectiu conjunt és instar la resta d’entitats locals i culturals, esportives, comercials i empresarials, així com tots els col·lectius i associacions socials i educatives de la ciutat, a donar suport al comitè organitzador en aquesta proposta i treballar-hi de manera participativa. “Us necessitem”, afirmava Comas durant la crida, que concloïa amb les paraules següents: “No és només un projecte cultural o sardanista, és un projecte de ciutat”.

5 |  Dos mesos per al MOT: quins autors vindran?

Encara queda revelar alguns noms i també saber quins seran els que visitaran Olot i quins Girona, però el festival de literatura MOT ja fa el compte enrere per a la seva pròxima edició. La setmana passada, des de les seves xarxes socials, es van anunciar dos nous autors que en formaran part aquest 2025: Xavier Grasset i Glòria Gasch. Avui repassem la llista de confirmacions fetes fins avui, per si voleu aprofitar-ho per llegir alguna de les seves obres abans de l’inici del festival. 

Tal com ja us vam explicar, el tema d’aquest any és l’amor, inspirant-se en les paraules de Maria-Mercè Marçal “un altre nom, si us plau, per a l’amor”, i estarà comissariat per l’escriptora sabadellenca Montse Barderi, que ha estat l’encarregada de buscar els autor i unir-los en converses. En aquesta edició, doncs, l’objectiu serà trobar tants noms com sigui possible per a l’amor:  l’amor contrariat, l’amor queer, l’amor en les diferents edats de la vida, l’amor en una societat hipersexualitzada i exhausta, l’amor fidel, l’amor passional...
El MOT 2025 comptarà amb Amanda Michalopoulou, que és una de les escriptores gregues més reconegudes i que ha estat traduïda a més de vint llengües arreu del món. És autora de vuit novel·les, tres col·leccions de contes, una obra de teatre i una novel·la curta. Des del MOT recomanen la lectura de M’agradaria (Raig Verd, 2012) i La dona de Déu (Raig verd, 2024). També hi participarà Luis García Montero, actual director de l’Instituto Cervantes, poeta i catedràtic de literatura espanyola a la Universitat de Granada. En els seus llibres Un año y tres meses (Tusquets, 2022) i Almudena (Tusquets, 2024), hi trobem els poemes que va dedicar a la seva dona, Almudena Grandes.
 

6 |  La 32a Mostra de Pessebres conclou amb l’entrega de premis del concurs de pessebres

L’Agrupació de Pessebristes d’Olot i la Garrotxa va donar per clausurada la Mostra de Pessebres 2024-2025 diumenge passat amb l’acte de lliurament de premis i distincions celebrat al Casal Marià d’Olot. Aquest any el concurs de pessebres va comptar amb la participació d’uns 75 particulars i llars de la Garrotxa i uns 50 concursants de la categoria d’empreses, comerços, professionals, institucions, entitats i associacions. A més de les seus oficials —a l’Hospici, al Museu dels Sants, a Can Trincheria i a l’Escola d’Art d’0lot—, l’itinerari “Segueix un camí de pessebres” es va omplir amb una vintena de seus als barris d’Olot i una vintena més als pobles de la Garrotxa.

Durant la trobada, l’associació pessebrista va fer entrega dels premis en les diferents categories i va aprofitar per fer balanç d’aquesta edició. El president de l’entitat, Miquel Serrat, va remarcar l’increment de visitants registrat respecte a les últimes edicions. En concret, han estat 17.000 les persones que s’han passejat per la mostra des de la seva inauguració, que va tenir lloc a finals de novembre. D’aquestes, la seu més visitada va ser la de l’Hospici d’Olot, amb unes 12.000 persones. El regidor de Cultura i tinent d’alcalde de l’Ajuntament d’Olot, Josep Quintana, present al lliurament de reconeixements, va aprofitar l’avinentesa per elogiar la tasca de l’Agrupació de Pessebristes d’Olot i la Garrotxa en el manteniment de la tradició pessebrística. També va posar en valor la voluntat d’incorporar-hi cada any una part d’innovació.
 

7 |  Any nou, mateix problema

L’Olot torna a lamentar la falta de gol i comença el 2025 perdent contra el Mestalla (0-1). 

L’Olot no va començar bé ni el 2025 ni la segona volta de Segona Federació. Com en la primera, va perdre per la mínima contra el València Mestalla. Aquesta vegada, però, la derrota va ser a casa, on l’equip olotí està desaprofitant massa oportunitats.
Un gol matiner de Warren Madrigal va marcar el partit. El davanter del Mestalla va aprofitar una centrada de córner prolongada al segon pal per rematar tot sol i fer el 0-1 que va acabar sent decisiu. No hi va haver més gols, si bé tots dos equips van gaudir d’ocasions importants. Els porters van ser protagonistes. Primer, Pol Ballesté, aturant dues ocasions gairebé consecutives d’Ali Fadal (17’) i de Cerdà (18’), i després, Nil Ruiz, blocant amb dificultats un xut forçat de Marc Mas (37’), desviant una pilota de Chema Moreno que buscava l’escaire (43’) i aturant un altre intent de Mas a boca de canó quan la primera part ja s’acabava (49’). D’oportunitats, l’Olot en va generar unes quantes més —les més clares van ser de Salvans, en rematar de puntera una bona centrada de Marcillo i en provar un xut des de la frontal que va sortir a fora per poc—, però, per enèsima vegada aquesta temporada, cap no es va convertir en gol.

La falta de punteria que va tenir a la primera meitat va tornar a passar factura a un Olot que a la segona es va ofuscar. Sí que va disposar del control de la pilota, però va topar amb un Mestalla molt ben ordenat que no va concedir gaires ocasions més. Només Joaco, amb un xut de falta directa a la mitja hora de joc, va estar a punt d’empatar el partit, i a l’altra àrea, Ballesté va fer una gran aturada a un xut de Diego Moreno que hauria pogut ser el 0-2. Amb prou feines va passar res més. El marcador era curt, però la realitat de la segona meitat va ser que l’Olot sempre va estar lluny d’aconseguir esgarrapar algun punt.