Cadascú ha d’intentar fer el que l’apassiona a la vida. Sonia Ayats (les Preses, 1989) va tenir clar que el seu lloc eren les arts escèniques i des de llavors ha fet tot el possible per dedicar-se a aquesta salvatge professió en què, a part de talent, cal empenta, esforç i sovint una pinzellada de sort. Inquieta i sempre amb ganes de més, aquesta ballarina, coreògrafa i actriu acaba de donar a llum la seva primera obra teatral: Càsti(n)g. Es tracta d’una comèdia que parla del difícil camí que han de fer molts actors per arribar a l’èxit. Està protagonitzada per Cristina Terzi, Arnau Guillén, Mireia Ruiz, Marco Sanfilippo i Alba Pi, cinc intèrprets que es posen a la pell de personatges ben diferents amb qui podríem arribar a coincidir en un càsting. La representació es podrà veure aquest diumenge, dia 26, a les 6 de la tarda, al Teatre Principal d’Olot. Encara queden algunes entrades (12 euros) i es poden comprar al web d’Olot Cultura.
 

Què significa per a tu portar a escena aquest projecte a Olot?
Em fa molta il·lusió, molta. Porto molts anys amb aquest projecte al cap —amb molts, vull dir uns vuit— i per a mi ha sigut tot un camí. I és clar, poder-lo fer al Teatre Principal d’Olot, on he actuat diverses vegades, on he viscut coses molt boniques... A més, sent de les Preses, me’l sento com a casa. Me’n fa moltíssima, d’il·lusió.
 

Com és que l’has pogut programar al Teatre Principal d’Olot?
Fa uns mesos, vaig contactar amb la Tena Busquets [directora del teatre] i li vaig parlar del projecte. Acabàvem d’estrenar-lo a Barcelona, després de treballar-lo durant un temps en una residència artística, i volíem portar-lo a altres teatres. Aquí ajuden molt els artistes que són de la Garrotxa i em vaig sentir molt acollida. Tenim moltes ganes de representar l’obra a Olot, perquè ara fa uns mesos que no pugem als escenaris, i a més, estarem acompanyats d’amics i familiars, que sempre fa més il·lusió. 
 

A més, t’estrenes com a directora, no?
Bé, no és la primera obra que dirigeixo —havia fet anteriorment alguns curtmetratges i projectes teatrals—, però és la primera obra que he escrit, he produït i he dirigit totalment sola, i amb actors professionals. 
 

Deies que fa vuit anys que vas començar a escriure la peça. Deu haver canviat molt des de llavors...
Sí! Per a mi, el que és interessant d’una obra és que sigui personal, que parli de coses que t’han passat o que tens a prop. I és clar, fa vuit anys era d’una manera i ara soc d’una altra. En el primer esborrany, tractava el tema de l’obra d’una manera més superficial i era una comèdia per fer riure i ja està. Crec que l’he convertit en una peça que segueix sent comèdia, però té també escenes absurdes que s’assemblen molt a la realitat, i alhora hi he anat posat idees més profundes o dilemes personals, com saber gestionar el rebuig en una professió que té més nos que sís. És una comèdia, però podria ser un drama, eh? M’he decantat per aquest gènere perquè m’encanta i admiro molt la gent que explica les seves coses i es riu de si mateix. Fent riure crec que enganxes molt més l’espectador i, com a directora i també com a actriu, és molt divertit.
 

Com t’has sentit estant a l’altre costat de l’escenari?
Al principi jo hi volia actuar, però tot es va anar fent gros i vaig decidir que era millor mirar-m’ho des de fora i no marejar. Vaig haver de deixar el meu ego de voler ser actriu... (riu). Crec que valia més la pena que dirigís l’obra, si era jo qui l’havia escrit. I m’ha agradat molt fer-ho, perquè he pogut aplicar aprenentatges de la meva carrera com a ballarina, actriu, professora de dansa... Ho he gaudit molt i per a mi ha estat un regal.
 

Fa uns anys vas deixar la Garrotxa per anar a Barcelona. Què hi has estat fent?
M’he dedicat a donar classes de dansa, he treballat en diversos projectes com a coreògrafa, he participat en videoclips i en alguna pel·lícula de companys de professió, he ballat en alguns esdeveniments, he escrit i actuat en algun curtmetratge, he realitzat tallers de team building i he estat preparant l’obra. I mentrestant, he seguit estudiant, fent cursos de dansa i d’interpretació. Tot el que sigui energia, grups de gent i motivació, a mi m’encanta.
 

[...]

Llegeix el reportatge sencer en paper o en línia