A fora, les gallines picotegen uns pocs grans de blat de moro que han quedat escampats per terra. A dins, Dolors Padrosa (Vall de Bianya, 1952) passa per un garbell la farina obtinguda d'aquest cereal per fer-la encara més fina. Som a la Tria, una casa envoltada de camps i bestiar on viu i treballa l'única productora de farro de Bianya. Ara es prepara per portar-lo aquest cap de setmana a la fira del municipi que el té com a protagonista. Mentre l'elabora, parlem del passat i el futur d'aquest aliment. Reivindica el llegat dels nostres avantpassats i constata l'interès que hi tenen els més joves.

Damunt la taula de l'obrador de la Tria, hi reposen unes bossetes que contenen cent grams d'una farina lleugerament groguenca.  A l'etiqueta de l'envàs, hi llegim: "Farro de la Vall de Bianya". Ben a prop, hi ha un parell de sacs de blat de moro recolzats a 
la paret, que indiquen que encara queda feina per fer, i també un cilindre metàl·lic vermell coronat per un embut, que aviat sabem que és un molí per moldre el gra, força diferent del que havíem imaginat. Aquests dies Dolors Padrosa enllesteix la producció per a la Fira del Farro de la Vall de Bianya, que se celebrarà dissabte i diumenge. 

Per mostrar-nos el procés que segueix, aboca una petita part del contingut dels sacs en un garbell de forats grossos i sacseja l'estri. "Aquest gra de blat de moro ha estat recollit, espellonat i engrunat. Ara intentem que quedi més net, que marxin les petites coses triturades que hi han quedat". Amb paciència, acaba de perfeccionar la tria apartant amb la mà els grans defectuosos. Tot el cereal seleccionat és triturat al molí i, una vegada molt, serà embossat, havent passat un o més filtres.  

La Dolors té la infraestructura legalitzada per elaborar farro exclusivament per a la fira. Al llarg de l'any, només ven farina de blat de moro en aquesta ocasió. Explica que, com que és un producte natural, sense additius, cal consumir-lo sense esperar gaire. "Pot durar un mes o un mes i mig, depenent de la humitat. Som en un país molt humit". Per això, a la fira, recomana als compradors que guardin el paquet al congelador. "Així pot durar dos o tres anys. Quan en vols, n'agafes una mica i tornes a deixar la bossa. Manté sempre la textura de farina, no queda com una pedra".  

La fira dels molins i del farro
Que aquesta bianyenca porti farro a la fira no vol dir que tota la vida n'hagi produït. "Això és molt recent", assenyala. Fa gairebé un parell de dècades, l'Ajuntament i els veïns discutien la possibilitat que el municipi tingués la seva pròpia fira. "A Bianya, com que hi passa la riera, hi ha molts molins. Antigament aprofitaven l'aigua i el farro era l'aliment de subsistència de la zona. El blat de moro era el cultiu més habitual. Per això, va sortir la idea que podríem fer la fira dels molins i del farro", explica. A la Tria no n'hi havia pas, de molí, perquè no hi passava el curs d'aigua, però la Vall de Bianya podia presumir de tenir el Molí Nou, el de la Mola, el de la Boada, el de la Bosa, el del Roquer, el de la Riba, el de les Planes...

Alguns d'aquests molins fariners es van recuperar i cada primer cap de setmana de febrer, amb motiu de la Fira del Farro, es podia visitar l'un o l'altre. "Allà mateix s'ensenyava com es triturava el blat de moro per fer-ne el farro". Però les instal·lacions no s'ajustaven a les normes per a la producció alimentària i va caldre fer un cop de cap. "No vàrem poder legalitzar els molins que ja hi havia, que hauria estat el més maco. Si es volia continuar, s'havia de fer alguna cosa, i vam ser dos els que ens hi vam apuntar", relata la Dolors, que va adequar un espai, on avui feineja amb el molí vermell, per obtenir el número de productor i començar a elaborar la farina que es pot trobar a la fira.
 

[...]

Llegeix el reportatge sencer en paper o en línia