El projecte de tancament dels contenidors a la Garrotxa ha arribat al final després de gairebé sis anys. El Consell Comarcal de la Garrotxa i el Consorci de Medi Ambient i Salut Púbica (Sigma) donen per finalitzada "amb èxit" la seva implantació, que pretén millorar la gestió dels residus a la comarca i avançar cap a un sistema més sostenible i, també, més just, tal com marca la directiva de la Unió Europea.

L'objectiu s'ha complert i es valora amb bona nota, ja que les dades de recollida selectiva en contenidors de l'any 2024 a la Garrotxa, que tot just acaba de publicar el Consell Comarcal, són clarament millors a les de l'inici de la campanya, quan tots els municipis funcionaven amb un sistema de contenidors oberts. Com observareu més endavant, la mitjana comarcal en la recollida selectiva als contenidors ha sumat disset punts; concretament, ha passat del 38% el 2019 al 55% el 2024. I aquesta dada compleix el que demana la UE —va fixar en el 55% el percentatge mínim que els seus estats membres havien de complir en recollida selectiva a partir del 2025. "Tot i que encara queda molta feina, les dades que tenim en data d'avui són importants i la valoració que en fem és molt positiva", assegura el conseller comarcal delegat de Medi Ambient i Emergències, Jordi Cargol.

Des de l'inici del projecte, s'han tancat 1.411 contenidors en dinou municipis de la Garrotxa (exceptuant Besalú, que es troba fora del sistema de gestió de residus comarcal del Sigma i que funciona amb el sistema del porta a porta, i Olot, que encara no ha fet el canvi cap a un nou model més sostenible). D'aquests 1.411, 299 són de matèria orgànica (FORM), 463 de fracció resta, 331 d'envasos lleugers i 315 de paper i cartró. Actualment, el projecte compta amb 11.492 usuaris registrats que utilitzen el sistema de contenidors tancats: 10.085 són usuaris domèstics; 1.243, activitats econòmiques, i 164, serveis.

"Teníem una obligació, marcada per la directiva europea. El 2025 havíem d'haver treballat en un model que ens permetés diferenciar el comportament de l'usuari, perquè a la llarga poguéssim implementar una taxa més justa. El 2017 vam fer estudis tècnics i, com a finalistes, van sortir dos models de gestió que ens podien ajudar a arribar als objectius: el sistema porta a porta i el dels contenidors tancats", recorda el director del Sigma, David Llongarriu. 

La consolidació del model, un procés de sis anys 
El primer municipi a tancar els contenidors va ser Argelaguer. Va ser el 2019 quan va fer una prova pilot que va funcionar positivament. "Tots els municipis van poder escollir el model que volien aplicar i la gran majoria va acabar optant pel mètode del tancament de contenidors. Cada model té els seus avantatges i inconvenients. Són diferents. Si en aquell moment algun ajuntament hagués volgut establir la recollida porta a porta, des del Sigma l'haguéssim implantat", diu Llongarriu.

Després d'Argelaguer, en períodes més o menys llargs de temps, es van anar instal·lant altres punts de contenidors tancats. El procés no ha estat senzill i ha requerit un cert temps. El director del Sigma remarca que "es tracta de traslladar contenidors pesats, moure'ls de lloc, instal·lar-los, etc. i no es fa ràpidament. Es va anar fent el canvi amb un any de marge, aproximadament". Va ser el novembre passat quan Riudaura, l'últim municipi que faltava, va anunciar que tancava definitivament els seus contenidors i que a partir de llavors seria imprescindible llençar les deixalles amb targeta. La demora es va produir per una qüestió estrictament política. "El canvi s'havia de produir enmig de les eleccions municipals i hi havia discrepàncies en el model de gestió de residus", matisa Llongarriu. 

Argelaguer lidera el rànquing dels contenidors tancats
Segons dades de gener a novembre del 2024, el poble garrotxí que més ha reciclat amb el sistema de contenidors tancats ha estat Argelaguer, que ha arribat al 75% de recollida selectiva en contenidors. Aquesta xifra, per exemple, difereix molt del resultat de Beuda o Sant Aniol de Finestres, amb només un 33% i 35%, respectivament. Aquest desajust es deu al fet que en pobles disseminats com ara Beuda o Sant Aniol no es recull l'orgànica. "En aquests pobles tothom opta per l'autocompostatge, no fem anar el camió a recollir-los l'orgànica, ja que en generen poc i la majoria l'utilitza per a l'hort", aclareix Llongarriu. 

Observant el mapa també veiem com, en conjunt, la Garrotxa supera la directiva europea per aquest any (55%); ara bé, només set municipis ho aconsegueixen individualment: Argelaguer (75%), les Planes d'Hostoles (58%), les Preses (63%), Riudaura (60%), Santa Pau (57%), la Vall d'en Bas (60%) i la Vall de Bianya (57%). Aquests percentatges, però, només tenen en compte els residus dels contenidors. Crida l'atenció, especialment, el cas de Riudaura, el municipi més novell en l'aplicació del sistema de contenidors tancats i, en canvi, un dels que ha registrat un millor resultat.  

[...]

Llegeix el reportatge sencer en paper o en línia