1 |  Més agents i mecanismes de seguretat per a la policia

El ple d’Olot aprova la incorporació de dos nous agents i també 
la instal·lació de nou càmeres de vigilància més a la ciutat.

El primer ple de l’any a l’Ajuntament d’Olot va estar marcat per la seguretat. El consistori va aprovar un nou augment de la plantilla de la Policia Municipal. En concret, es va acordar la creació de dues noves places: una com a resultat de la taxa de reposició d’efectius del cos i l’altra a conseqüència de les jubilacions i altres baixes produïdes pel personal. Només un dels agents, però, tindrà plaça (l’altre serà interí). En aquest capítol, també es va aprovar la creació d’una plaça de personal funcionari tècnic mitjà adscrit a l’Àrea de Govern Obert i Administració Digital. Tot plegat va tirar endavant amb l’aprovació de l’equip de govern (Junts i ERC), l’abstenció del PSC i el vot en contra de la CUP, Activem i Vox.

El PSC va fer arribar a l’equip de govern un reguitzell de preguntes relacionades amb l’augment de la criminalitat, mostrant preocupació. El regidor adjunt de Seguretat, Agustí Arbós, va ser l’encarregat de contestar-les. En primer lloc, va voler deixar clar que “la seguretat és un dels temes més importants per a l’equip de govern actualment”. “Compartim la vostra preocupació. Molts olotins també ens ho manifesten. L’augment de la criminalitat és una problemàtica compartida a tot el país”, va seguir Arbós. Ell mateix va explicar que les dades desglossades per tipologia de delictes que els demanava la portaveu dels socialistes, Marina Alegre, es faran públiques aviat. “La memòria policial del 2024 s’està acabant i aviat es farà pública a la junta de seguretat”. 

“S’han pres moltes mesures importants en l’àmbit de la seguretat aquests anys. Destaco l’augment del nombre d’agents recentment i, en concret, d’enguany (dues places més). A més, també aquest any, preveiem un augment del 43% de les càmeres de videovigilància a la ciutat, un fet que ens ajudarà a garantir la seguretat ciutadana i a controlar l’espai públic per poder reaccionar més de pressa”, va detallar. 

Més càmeres i lectors
Amb les nou noves càmeres que es col·locaran aquest any, a Olot ja n’hi haurà més d’una vintena; la majoria, al nucli antic. Alhora també s’instal·laran nous lectors de matrícules a alguns accessos de la ciutat que encara no estan coberts, com ara a la carretera de Riudaura o a la zona de l’Hostal del Sol. “Les noves càmeres han de servir perquè puguem ser allà on no hi pugui anar un agent i, si s’hi ha comès un delicte, poder identificar la persona i resoldre la situació”. A part de les novetats previstes, el regidor va voler treure pit pel bon funcionament de la unitat operativa que es va posar en marxa durant les passades Festes del Tura, i també per la incorporació d’eines i recursos tecnològics —un dron o càmeres unipersonals— per als agents. Alhora, matisant una intervenció del regidor de la CUP Jordi Gasulla, Arbós va reconèixer la tasca preventiva del personal de la policia. “Històricament, la tasca de la Policia Municipal ha estat col·laborativa. Ara bé, veient la preocupació hem fet una aposta ferma perquè els nostres agents prioritzin la tasca de seguretat ciutadana i de prevenció”.

2 |  Presó sense fiança per al jove que va assassinar l’aviastra

L’autor, que ha estat acusat de tres delictes diferents, podria haver patit un brot psicòtic en el moment de l’homicidi. 

El jutjat d’instrucció número dos d’Olot va decretar divendres presó provisional, comunicada i sense fiança, per al jove de 22 anys detingut dimecres per matar la seva aviastra de 94 anys al seu domicili a Sant Joan les Fonts. Segons el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, la causa està oberta per un delicte d’assassinat, un intent d’homicidi i un delicte de danys. Segons la investigació dels Mossos d’Esquadra, el detingut podria haver patit un brot psicòtic en el moment de cometre el crim. Fonts properes al cas informen que és previst que l’arrestat ingressi en un centre penitenciari amb unitat psiquiàtrica especialitzada perquè puguin fer-li un seguiment i determinar si pateix algun trastorn mental. 

Tres dies de dol. Unes 200 persones es van reunir dimecres de la setmana passada a la plaça de l’Ajuntament per mostrar el rebuig a l’assassinat. L’acte, convocat per l’Ajuntament de Sant Joan, va comptar amb la presència del delegat territorial de la Generalitat, Xavier Guitart, així com d’altres personalitats de la comarca. L’alcaldessa, Maria Vidal, va dirigir-se als veïns concentrats qualificant els fets de “gran llosa” per al poble. “Només podem fer una cosa, donar suport a la família afectada”, va culminar. Es van decretar tres dies de dol al poble.

3 |  Recerca de solucions a la manca d’aigua

Mieres inicia la segona fase de construcció del pou i Santa Pau canviarà la xarxa per solucionar les fuites. 

Dimarts van començar les obres de la segona fase del nou pou de Mieres. Fins ara, s’havia construït i revestit el forat —havent demostrat que la ubicació era idònia—, però quedava per instal·lar l’equipament del pou: “El que s’està fent ara és posar-hi la bomba, un dipòsit pulmó i l’escomesa elèctrica, i legalitzar-ho”, explica l’alcaldessa mierenca, Núria Martínez. Aquests treballs poden allargar-se, si tot va com s’ha previst, unes quatre setmanes. A partir de llavors, en principi, ja no seran necessaris els camions cisterna amb aigua que encara ara arriben setmanalment al municipi. “En teoria el nou pou ens ha de donar l’aigua necessària perquè el poble s’autoabasteixi”, afirma Martínez. Per fer el projecte, l’Ajuntament ha hagut d’arribar a un acord amb el propietari del terreny, de titularitat privada: “Hem signat un conveni de servitud amb la finca perquè ens cedeixi l’espai on s’ha hagut de perforar el pou i instal·lar la canonada (uns 140 metres quadrats en total)”. La setmana passada, també Mieres va saber que és un dels nou municipis garrotxins a qui l’ACA ha atorgat la subvenció per al transport d’aigua en camions cisterna al dipòsit municipal del primer semestre del 2024. L’ajut és d’un import de 71.323,25 euros. 

A Mieres, el tema de l’aigua preocupa i és per aquest motiu que actualment s’està impulsant el projecte (Re)genera, sorgit dels pressupostos participatius 2024-2025, que té l’objectiu de recuperar les conques hídriques del poble. Amb aquest pla és vol fer del poble un lloc més resilient en episodis de sequera perquè, a llarg termini, pugui sostenir-se sol davant de situacions futures extremes. Així mateix, al municipi s’estan duent a terme els tallers del cicle PerMieres, que tracten sobre la regeneració del territori. Aquest diumenge, 2 de febrer, de 10 a 2 del migdia, a Can Mosquera tindrà lloc el tercer taller, que se centrarà en la millora i l’aprofitament dels recursos hídrics a l’entorn rural. Estarà dinamitzat per Juan Pedro Franco, permacultor amb més de quinze anys d’experiència.
 

4 |  Vayreda, a la Marià Vayreda

La biblioteca olotina se suma a la difusió de la vida i obra de Montserrat Vayreda a través d’una exposició comissariada per Anna M. Velaz.

Una poeta desconeguda i poc reconeguda. Així és com s’ha presentat Montserrat Vayreda en més d’una ocasió durant el 2024, any en què s’ha celebrat l’Any Montserrat Vayreda —coincidint amb el centenari de l’escriptora. Amb l’objectiu de seguir difonent la seva vida i obra més enllà d’aquest esdeveniment, la filòloga Anna M. Velaz, amiga de Vayreda, va visitar dijous passat la biblioteca Marià Vayreda d’Olot, en el marc de l’exposició “Montserrat Vayreda: somio obrir camins entenedors”, que es pot veure fins demà, 31 de gener, a l’entrada de l’edifici, i que ofereix una panoràmica de l’artista a través de sis plafons. La mostra, que és itinerant, està comissariada per la mateixa Velaz i ha estat impulsada per la Institució de les Lletres Catalanes.

“Somio obrir camins entenedors és un vers del poema Autoretrat, on Montserrat Vayreda s’autodefineix. La seva poesia volia ser entenedora, fàcil, oberta a tothom. Montserrat Vayreda va ser una dona de ferma personalitat, una dona lliure, independent, que tenia una caràcter molt franc i un tarannà molt planer. També tenia aquell humor esquitxat d’una fina ironia. Va treballar moltíssim a la seva vida, no només va escriure poesia, també va fer prosa”, introduïa la comissària en la trobada on va aprofundir en la vida i obra de l’escriptora. 

Vinculada a la nostra comarca
Neta del poeta Sebastià Trullol i del botànic Estanislau Vayreda —nascut a Olot el 1848—, a casa va viure sempre envoltada de llibres i d’un ambient cultural i artístic fort. Es diu que va ser la seva mare, Josepa Trullol, una dona molt activa, qui va encoratja-la en l’estudi de la música i de la poesia. Encara que nascuda i criada a l’Empordà, Vayreda va tenir de sempre un arrelament profundament garrotxí. Va ser acabada la Guerra Civil quan el seu pare va heretar la casa pairal del Noguer de Segueró, al municipi de Beuda, on poc després tota la família es va traslladar. No és estrany, doncs, que Montserrat Vayreda dediqués versos i textos a la Mare de Déu del Mont o a paratges concrets de la Garrotxa, com Sant Martí del Corb. 

“Gràcies a l’Any Montserrat Vayreda, ha estat reconeguda arreu”, afirma Velaz. “Diuen que el que no passa a Barcelona no passa. El 1955 ella va publicar el seu primer llibre a Barcelona i es va moure en aquell ambient dels intel·lectuals, dels poetes barcelonins. Va conèixer Carles Riba, va participar en lectures de poesia... Segurament, si hagués continuat per aquella via, ara seria molt més coneguda, tant com la Rodoreda o alguna altra escriptora. Però ella va preferir quedar-se al seu Empordà, a la Garrotxa més tard, al seu ambient, i es va quedar més entre nosaltres”.
 

5 | Olot, una de les ciutats catalanes per on passa el Torneig de Dramatúrgia

Dimarts una colla d’estudiants de batxillerat dels instituts La Garrotxa i Montsacopa es van reunir a la sala La Carbonera del Teatre Principal d’Olot per dur a terme la segona sessió del Torneig de Dramatúrgia. “Aquest és un projecte que pretén acostar el món de l’escriptura teatral als joves d’una manera molt pràctica per tal que es facin una idea de totes les fases de creació d’una peça, des de la primera idea, la redacció del text, fins a l’assaig amb els actors”, explica Núria Pascal, representant de la Xarxa Transversal, la xarxa d’activitats culturals que aplega deu ciutats mitjanes de Catalunya i que organitza, entre d’altres, també el projecte Mapadeball. En total, els alumnes faran sis sessions, que estaran dinamitzades per un equip de professionals de les arts escèniques. L’objectiu és, després de la selecció de la millor història escrita a l’aula, dirigir uns actors professionals amb el seu guió. Va ser l’any passat que va organitzar-se per primera vegada el Torneig de Dramatúrgia, i la bona acollida per part d’estudiants i professors n’ha impulsat aquesta segona edició.

6 |  Amb gust de victòria

L’Hoquei Olot empata a Manlleu amb un gol de Marc Prat a tretze segons del final i continua enganxat a la part alta de l’OK Lliga Plata. 

Era un duel directe a la part alta de l’OK Lliga Plata i l’Hoquei Olot es va demostrar a si mateix que pot optar a tot en aquesta segona volta que acaba de començar. L’equip de Miki Ràfols va sumar un punt a la difícil pista del Manlleu, l’aleshores segon classificat, gràcies a un gol de Marc Prat quan només faltaven tretze segons per al final. Va ser un partit intens i igualat, i sense grans ocasions de gol. A la primera meitat, només va aconseguir marcar el Manlleu i ho va fer aprofitant la superioritat numèrica derivada d’una targeta blava que va veure Aniol Mangas. Els osonencs van fallar la falta directa, però van trobar l’1-0 pocs segons després. 

El gol que va fer el local Lluc Sitjà, a deu minuts del descans, es va mantenir en el marcador molta estona. L’Hoquei Olot va picar pedra, però va fallar un penal i una falta directa i no va ser fins a l’equador de la segona part que va empatar el partit. L’1-1 va ser obra de Tomàs Marcé. 

Els últims minuts del partit van ser trepidants. Tots els escenaris estaven oberts i l’Hoquei Olot va haver de recórrer a l’èpica perquè, a quatre minuts del final, va veure com el Manlleu li feia el 2-1 amb un gol de Joan Picart. Els olotins el van igualar in extremis, quan només faltaven tretze segons. Marc Prat es va vestir d’heroi fent un xut marca de la casa que Marc Panella no va poder aturar.

7 |  Com llençar dos punts

L’Olot, que guanyava l’Espanyol B per 2-0, encaixa dos gols en només un minut. 

És realment difícil d’explicar el que va passar a l’Olot diumenge a l’estadi municipal. Tothom se’n feia creus. El dia que l’equip es va avançar en el marcador —només ho havia aconseguit dues vegades en els últims deu partits— i que fins i tot va ser capaç de marcar el 2-0, va acabar empatant per culpa de dos gols de l’Espanyol B en tan sols un minut.

Fins aleshores, l’Olot havia fet un bon partit. Pedro Dólera, que va deixar Pedro del Campo a la banqueta i va situar Barnils al mig del camp, va apostar per un estil de joc més pragmàtic i el partit va anar avançant com deia el guió que havia escrit l’entrenador. L’Espanyol B no trobava la manera de superar l’entramat defensiu olotí i patia amb algunes arribades locals. Terma, amb un xut al primer pal que va treure Serred, i Ayala, amb una pilota engaltada que va sortir fregant el travesser, van fer mèrits per aconseguir l’1-0, però per veure el primer gol del partit vam haver d’esperar a la segona meitat. En el minut 3, Carlos Gilbert va celebrar el seu primer gol amb la samarreta vermella el dia que debutava com a titular amb l’Olot. L’exjugador de l’Europa, molt actiu durant els 77 minuts que va jugar, va superar el porter de l’Espanyol B amb un xut que va picar al pal abans d’entrar al fons de la xarxa (1-0, 48’).

Pau Salvans es va afegir a la festa en el minut 13. L’extrem, que va jugar amb més llibertat ocupant el buit del refredat Chema Moreno a la punta de l’atac, va fer una gran jugada per la banda esquerra. Va rebre una passada de Marc Mas, es va desfer del seu defensor i va superar la sortida del porter picant-li la pilota per sobre (2-0, 61’).