1 |  “És el moment. Fins aquí he arribat. Gràcies a tothom que m’ha acompanyat en aquest viatge”

Apocs minuts de l’inici de la convocatòria de premsa d’última hora d’aquest dimarts, Pep Berga confessava, encara fora de micròfons, que feia temps que no es posava tan nerviós. No era fàcil pronunciar aquelles paraules. Amb un posat seriós i quan les campanes tot just acabaven d’anunciar les 5, començava a comunicar la notícia que feia dies que es rumorejava a la ciutat: posava fi al seu pas per l’alcaldia d’Olot. Ho feia al costat dels seus companys d’equip de govern: Estanis Vayreda, Imma Muñoz, i Aniol Sellabona a la seva dreta, i Gemma Canalias, Agustí Arbós, Neus Domènech i Jordi Güell a la seva esquerra. 

“Quan em vaig presentar a aquestes eleccions el 2023 ja vaig anunciar que aquest era el meu últim mandat, que aquí s’acabava una llarga trajectòria a l’Ajuntament, però al llarg d’aquest mandat em va envair la idea que ho podia avançar i, una vegada aquesta idea es va instal·lar en el cap, vaig pensar que el millor per a la ciutat, el millor per a l’equip de govern, el millor per a l’Ajuntament, era que fes un pas al costat i deixés pas a altres persones. Crec que és el moment indicat”, assegurava. 

Catorze anys en el govern
Pep Berga va entrar a l’equip de govern de l’Ajuntament d’Olot l’any 2015 amb la funció de primer tinent d’alcalde de Mia Corominas. Va ser el mateix batlle qui el 2019 li va donar la confiança i li va entregar la vara després que aconseguís la majoria absoluta en les eleccions d’aquell any. 

El 2023 Berga va perdre la majoria absoluta, però, fent coalició amb ERC, va poder continuar al capdavant de l’equip de govern. Segons explica, han estat uns anys “dedicats en cos i ànima” a la ciutat d’Olot. Certifica que l’alcaldia és una responsabilitat que exigeix molta intensitat, una feina de dilluns a dilluns. “M’agradaria que se’m recordés per no haver deixat mai de dedicar-me únicament i exclusivament a la ciutat, que és el que he fet, i per haver estat present a tot arreu on se m’ha convidat”. I amb un somriure, que destensava lleugerament la situació, afirmava que probablement era l’olotí que havia fet més arrossades de la ciutat: “Allà hi anava no especialment perquè m’agradi anar a fer arrossades, sinó perquè em donava l’oportunitat de veure qui hi havia darrere d’aquella organització, què pensaven aquelles veïnes, com veien el barri... És increïble el dinamisme associatiu que hi ha a la ciutat, i l’única manera de valorar-ho és conèixer-ho. Així després ho estimes, ho respectes i hi dones suport”. 

Marxa “feliç” i “agraït”
Plegar a mig mandat suposa deixar projectes pel camí, “és inevitable”. I, encara que assegurava que això l’empipava —no va voler entrar a fer un balanç en profunditat—, se’n va “feliç d’haver fet moltes coses”. “Penso que quan poso a la balança tot allò que he fet, tot allò que m’ha donat aquesta experiència, les coses positives i les coses negatives, han estat moltes més les positives”. També marxa “agraït” a qui li ha fet confiança durant tots aquests anys, als seus companys regidors, als altres grups municipals, al personal de l’Ajuntament i a tota la gent que ha conegut. “Ha estat un honor haver pogut ser alcalde de la meva ciutat”, resumia en poques paraules. 
 

2 |  Comencen les obres de renovació de les escales d’accés al Montsacopa

Es preveu que els treballs, inclosos dins el projecte d’adequació i millora del camí d’accés al volcà, s’acabin abans d’aquest estiu.

S’està renovant l’accés a peu a Sant Francesc des de les escales situades darrere del cementiri municipal. De fet, tot l’entorn del camí d’accés al Montsacopa ha anat canviant els últims temps. La nova imatge forma part de les actuacions incloses en el pla de sostenibilitat turística “La Garrotxa soft & smart county”, finançat pels fons Next Generation.

El canvi de les escales, que és el que s’està executant actualment, serà important, ja que es canviaran els antics troncs de fusta per unes peces metàl·liques que formaran una nova estructura, més segura i que concordarà amb la nova imatge de la zona. “Aquesta renovació ens permetrà consolidar l’accés al volcà d’una manera amable i respectuosa amb un territori tan sensible i que tant ens estimem”, explica el regidor de Serveis Urbans, Aniol Sellabona. Els treballs de millora del camí existent ja han començat i és previst que s’allarguin fins a l’estiu. 

L’escala puja un desnivell superior als 54 metres d’alçària en una llargària absoluta de 185 metres de longitud. En la renovació, es mantindrà la rasant del camí amb un màxim de diferència de nivell de 50 centímetres. L’amplada del camí, però, s’ampliarà —passarà d’un metre a un metre i mig— per permetre l’encreuament entre usuaris caminant en sentit diferent.
 

3 |  El Consell Comarcal, a l’una per millorar les línies del transport públic 

El primer ple de l’any aprova per unanimitat la moció d’ERC per impulsar la millora de la connectivitat del transport públic garrotxí.

El primer ple de l’any del Consell Comarcal de la Garrotxa va estar marcat per l’acord unànime per millorar el transport públic a través de la moció presentada per ERC. “Continua havent-hi problemes per absorbir tota la demanda. Es queda gent fora dels autobusos, cosa que ens demostra que hi ha una necessitat d’augmentar freqüències i nombre de busos”, va expressar el portaveu del grup, Josep Quintana. Ell mateix va exposar que la demanda de la línia que uneix Olot i Girona s’ha incrementat un 35% des de l’any 2022, en part també per les noves tarifes que s’ofereixen després de l’entrada de la comarca a l’ATM de Girona.

La moció va ser ben rebuda per la resta de grups del plenari, ja que hi van votar tots a favor. “Cal reforçar els serveis saturats o no coberts, en particular els que connecten Olot amb Girona —tant per la vall del Fluvià com per la vall del Brugent—, sense desatendre la necessitat de connectivitat de tots els pobles”, va compartir el portaveu de Junts, Jordi Güell. La CUP, per la seva part, va posar sobre la taula el projecte del tren tram entre Olot i Girona. “Considerem clau fer un estudi de viabilitat ben fet perquè el tren tram pugui esdevenir real”, va subratllar la portaveu Bruna Cañada. Estimem les Planes també va votar a favor de la moció presentada per ERC: “Tot el que sigui millorar la mobilitat entre Olot i Girona —pels dos costats— serà molt benvingut”, va afegir, en representació del grup, Marc Puig. 
 

4 |  El PUOSC repartirà més de 9 milions d’euros a la Garrotxa

Olot, les Preses i Sant Jaume de Llierca són els municipis garrotxins que rebran més recursos, tot i que el pressupost ha pujat arreu.

Divendres passat, a la delegació gironina de la Generalitat de Catalunya, va tenir lloc la presentació del pressupost del Pla únic d’obres i serveis de Catalunya (PUOSC) del període 2025-2029 a la vegueria de Girona. L’acte, que va comptar amb l’assistència de més de 160 alcaldes, entre els quals hi havia representants garrotxins, va servir per conèixer amb detall els 99,8 milions d’euros que rebran els municipis gironins per als cinc anys vinents.
En concret, les subvencions oscil·laran entre els 400.000 euros —en municipis garrotxins com Besalú, Montagut i Oix o Sant Joan les Fonts— i els 789.000 euros per a ciutats com Olot, Girona, Figueres o Blanes, entre d’altres. Els consells comarcals, per la seva part, rebran 512.195,12 euros i les entitats descentralitzades, 375.000. Aquestes xifres representen un 88% més de recursos que en l’anterior convocatòria en què es van repartir 52,8 milions d’euros.

Olot, la més beneficiada de la Garrotxa
La capital garrotxina serà una de les ciutats que rebrà la màxima aportació, 789.000 euros, una xifra quasi un 216% més alta respecte a la convocatòria del 2020-2024. En canvi, altres pobles com ara Besalú, Montagut i Oix o Sant Joan les Fonts rebran ajudes que rondaran la mínima, 400.000 euros. Tot i això, en tots els municipis garrotxins s’ha experimentat, en més o menys mesura, un augment considerable dels recursos. Per exemple, a les Preses, Sant Jaume de Llierca i Sant Ferriol les inversions han crescut al voltant d’un 170%, un fet que proporcionarà noves oportunitats per encarrilar projectes municipals importants. El Consell Comarcal de la Garrotxa, com la resta dels ens comarcals, ha rebut més de 512.000 euros, una xifra que representa un augment del 603,87%. En total, la Garrotxa rebrà 9.603.574,48 euros —entre els 21 municipis i el Consell Comarcal. 
 

5 |  L’hospital impulsa un nou tractament per a la disfàgia

Es tracta d’una estimulació elèctrica neuromuscular que permet restaurar i millorar la funció motora dels músculs dèbils de la faringe.

Gràcies a un aparell finançat per la Fundació Albert Bosch, l’Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa ha pogut iniciar un nou tractament per a la disfàgia, un trastorn que dificulta o impedeix el pas dels aliments sòlids o líquids de la boca fins a l’estómac. Es tracta d’una teràpia no invasiva i sense dolor que s’aplica a la zona anterior del coll. Aquest sistema s’anomena VitalStim i és l’única tecnologia aprovada per l’Administració d’Aliments i Fàrmacs (FDA) del Departament de Salut i Serveis Humans dels Estats Units per restaurar la funció de deglució en pacients amb aquesta patologia. 

La disfàgia és un trastorn que va més enllà de la dificultat ocasional per empassar —que es pot produir quan es menja massa ràpid o no es masteguen prou els aliments— i té un caràcter persistent que requereix tractament mèdic. Es produeix per una deficiència en qualsevol de les quatre fases del procés de deglució (fase oral preparatòria, fase oral, fase faríngia i fase esofàgica). El nou tractament que impulsa ara el centre olotí s’afegeix als tractaments ja existents en relació amb aquesta patologia: canvis alimentaris, teràpia de deglució o dilatació endoscòpia, entre d’altres. Tots sovint requereixen la intervenció d’un equip multidisciplinari de professionals (rehabilitadores, fisioterapeutes, terapeutes ocupacionals, dietistes, etc.).
 

6 |  Una diagnosi de la realitat juvenil, avantsala del Pla local de joventut

L’Ajuntament ha encarregat una radiografia acotada sobre les necessitats de la joventut al grup de recerca Liberi de la Universitat de Girona. 

L’Ajuntament d’Olot ha encarregat al grup de recerca Liberi de la Universitat de Girona (UdG) una anàlisi i un diagnòstic per establir una radiografia acurada de les necessitats de la joventut a la ciutat. El resultat de l’estudi servirà per establir les línies estratègiques del nou Pla local de joventut 2025-2029, que ha d’estar redactat aquest any. “Ens semblava bàsic, abans de començar a pensar en el pla, estudiar la realitat de la nostra joventut. No només quantitativament —que també ens interessa—, sinó també incidint en qüestions més difícils de copsar com ara com viuen la vida els joves olotins, què els preocupa, com voldrien que fos la ciutat, etc.”, va subratllar el regidor de Joventut, Josep Quintana, en la presentació de l’encàrrec. 

Recollir la veu més jove
Els membres del grup de recerca estan treballant en aquest encàrrec des del mes de novembre i preveuen finalitzar la tasca a l’abril. “De moment hem fet una aproximació a la realitat juvenil de la ciutat a través d’una anàlisi secundària de dades. Hem consultat i analitzat estudis (recents i no tan recents) que ens aporten dades rellevants del territori, així com dades que ens han fet arribar diferents agents de la ciutat”, va explicar una de les membres de la investigació, Carme Trull. A més, l’equip ja ha pogut contrastar les dades recollides amb un grup de professionals vinculats a diferents serveis relacionats amb la joventut (serveis socials, centres educatius, serveis juvenils...). “Hem quedat sorpresos de la bona disposició de tothom a l’hora de col·laborar. Comptàvem tenir un grup de treball d’unes 10 persones i finalment som 22”, va dir Trull. A partir d’aquí, el grup està treballant en l’elaboració d’un qüestionari que es farà arribar a joves de 16 a 29 anys de la ciutat entre aquest mes de febrer i el març. 
 

7 |  L’esport olotí es vestirà de gala el 24 de febrer

La gala En Valor, organitzada per l’Ajuntament i ‘La Comarca d’Olot’, premiarà els millors esportistes del 2024 i estrenarà un trofeu comarcal. 

El dilluns 24 de febrer els equips, esportistes i entrenadors olotins més destacats del 2024 pujaran a l’escenari del Teatre Principal. Serà en la segona edició d’En Valor, la gala de l’esport olotí organitzada per l’Ajuntament i La Comarca d’Olot. Com l’any passat, es premiaran campionats de Catalunya, podis d’Espanya i participacions internacionals, i es lliuraran trofeus a l’equip, el club i l’esportista de l’any. A més, el jurat concedirà un premi a la trajectòria i, com a novetat, un trofeu comarcal a un esportista o entitat de la Garrotxa que hagi brillat aquest 2024. “El Consell Comarcal hi havia de ser. L’esport és un motor de vida i hem de donar molt de valor a aquesta gala”, diu el conseller comarcal d’Esports, Albert Danés.

Aquest any, les medalles, dissenyades per l’artista Rosa Serra, seran de color préssec, el color Pantone del 2024. Se’n lliuraran 75 a equips, esportistes i entrenadors de 26 disciplines diferents. Les xifres són calcades a les de l’any passat, malgrat que hi ha noms i esports que canvien. “Ens agrada veure com es mantenen unes xifres molt elevades i es demostra que la gala té més sentit que mai. Reconeixerem esportistes d’edats i disciplines esportives diferents, cosa que diu molt de la riquesa que tenim”, destaca el regidor d’Esports, Aniol Sellabona.

La gala, conduïda per Anna Prat i David Planella, començarà a les 7 de la tarda i repetirà el format de l’any passat. Combinarà els lliuraments de les medalles amb converses reposades dalt de l’escenari que permetran descobrir històries del nostre esport. A més, també hi haurà lloc per a alguna sorpresa que afegirà un punt d’espectacularitat a la gala. Les entrades es podran reservar gratuïtament la setmana que ve a la plataforma Koobin d’Olot Cultura.