“Reduint la distància entre el laboratori i la clínica, la recerca translacional com a canvi de paradigma en el tractament del càncer i la seva prevenció”. Aquest és el títol de la conferència que divendres passat va oferir a l’Espai Cràter el cap del Servei d’Oncologia i director de l’Institut d’Oncologia de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, l’oncòleg mèdic i investigador Josep Tabernero. Visitava Olot gràcies a Noel Alimentaria i la seva fundació, la Fundació Albert Bosch, amb motiu de la primera edició de la jornada en commemoració del Dia Mundial contra el Càncer Infantil. “Tot i que no és especialista en càncer infantil, vam creure molt interessant poder escoltar-lo, ja que és una eminència mundialment”, expliquen des de la fundació. Al matí va fer la xerrada als treballadors de Noel i, unes hores més tard, amb la voluntat d’arribar a més gent i conscienciar sobre la malaltia, la va repetir per a tothom. Tenir a la comarca el gran referent en oncologia mèdica de tot l’Estat era inèdit i per això vam aprofitar l’ocasió per entrevistar-lo just abans que fes la seva conferència.
 

En el títol de la conferència s’inclou el terme ‘recerca translacional’. Què significa? 
En la recerca del càncer hi ha moltes disciplines. La recerca bàsica, que estudia els mecanismes de la malaltia, és molt bona. És quan s’estudien els models en mosques, cucs, etc., un fet que pot ser difícil de traslladar als humans, ja que nosaltres som molt més complexos. Per això, la recerca translacional intenta apropar més aquestes troballes bàsiques —que la nostra investigació no fa, sinó que fan altres laboratoris que estudien models de mosques, de cucs o de ratolins, que s’assemblen més als humans— a la investigació. Es basa a aplicar tots els coneixements d’aquest tipus de recerca de laboratori en els models de recerca més humanitzats, com nosaltres en diem. En definitiva, és un pont entre la recerca preclínica, la recerca bàsica i la recerca ja aplicada als malalts de càncer. 
 

En el títol de la xerrada també hi surt la paraula ‘prevenció’. Com n’és, d’important, en el càncer? 
Ui, jo en soc un gran fan. Si ens portéssim molt bé, impossiblement bé —ja que hi ha coses que no podem controlar— es podrien evitar un 45% dels càncers; amb un esforç col·lectiu molt important, un 30%, i amb la prevenció, els que no es poden evitar es podrien detectar precoçment. Anem cap aquí. Per això són tan importants els hàbits saludables: menjar bé, controlar el pes, menjar fibra, no menjar greixos, fer exercici... El més rellevant de tots, però, és deixar de fumar o no començar mai i també reduir el consum d’alcohol, que ja està baixant. També, evitar l’exposició a la contaminació, entre altres. Tot plegat és difícil de complir; per això sempre dic que “teòricament” es podria arribar a reduir un 45%, perquè hi intervenen factors que no podem controlar: algunes infeccions o l’envelliment de la persona. De fet, com més envellim, més possibilitats hi ha que les nostres cèl·lules acumulin errors i puguin provocar càncer. Cal, doncs, que en siguem conscients, però tampoc que ens amarguem la vida...
 

L’estrès i el ritme frenètic que portem actualment poden ser un factor de risc per patir càncer? 
Aquest matí ha sortit la mateixa pregunta durant la conferència per als treballadors de Noel (riu). La resposta és no. Els humans som els animals que vivim menys estressats de la naturalesa. Una lleona sí que viu estressada, ja que si no caça, no pot donar menjar a les seves cries. Els animals salvatges no es moren de tumors, es moren perquè se’ls menja un altre, perquè es queden sense dents (com els elefants) o per altres motius. No es moren de càncer. Els animals domèstics sí que presenten més tumors, per exemple. Ens hem de fer mirar aquest percentatge que sortia a les notícies: “El 50% de la població pateix malalties de salut mental”. Una espècie que presenta aquesta realitat està condemnada a desaparèixer. No minimitzo les malalties mentals, perquè són greus. Ara bé, potser hauríem de canviar els valors de la vida i les nostres expectatives, perquè alguns dels grans malestars estesos, potser, venen per fer massa cas a això (assenyala el seu telèfon mòbil). 

La prevenció també vol dir anar sovint al metge a fer controls? 
Sí. Fer controls, a més d’introduir hàbits saludables, no només va bé pel càncer, sinó que va bé per tot; per les malalties cardiovasculars, neurològiques, etc. S’han de fer les proves quan toquen i no saltar-se les revisions a partir d’una certa edat. 
 

Quins són els càncers més comuns a Catalunya en homes i en dones?
El més freqüent, en homes, que és molt curable actualment, és el càncer de pròstata. El segon, el càncer colorectal, i el tercer, el de pulmó, que continua sent un tumor amb una alta mortalitat. En dones, en canvi, el primer, que també és molt curable, és el càncer de mama —molt curable vol dir que el 90% de les dones malaltes es curen. I el segon i el tercer comparteixen podi amb la categoria masculina: colorectal i de pulmó. Aquest últim ha anat pujant entre les dones per l’augment del consum del tabac.
 

[...]
 

Llegeix l’entrevista sencera en paper o en línia