1 |  Agustí Arbós, candidat de Junts  per substituir Berga

Pep Berga renunciarà avui a l’alcaldia i Junts i ERC creen una comissió per millorar el pacte de govern.

L’assemblea local de Junts a Olot va decidir, per unanimitat, dijous passat, proclamar Agustí Arbós candidat a l’alcaldia de la ciutat en substitució de Pep Berga. “Vam tenir clar des del primer moment que qui havia d’encapçalar el nostre projecte polític i liderar l’Ajuntament, des de l’alcaldia, era l’Agustí, ja que acumula anys d’experiència i coneix molt bé la ciutat”, explica el president de Junts a Olot, Aniol Sellabona. 

Berga anunciarà formalment la seva renúncia avui en el ple ordinari, després que fa unes setmanes fes pública la seva dimissió per motius personals. La candidatura d’Arbós, però, haurà de ser votada en un ple extraordinari d’investidura. Com que Junts no té majoria absoluta, necessitarà el suport d’ERC, amb qui governa en coalició, perquè l’actual regidor d’Hisenda i Festes es converteixi en alcalde. “El primer que vaig fer, després de l’assemblea, va ser parlar amb el representant d’ERC a Olot, Josep Quintana. Li vaig transmetre la meva voluntat d’asseure’ns i parlar per a una possible actualització del pacte de govern. La nostra intenció és continuar governant plegats, perquè considerem que aquest acord ha donat bons fruits”, comenta Arbós. A hores d’ara, ja s’ha començat a treballar. A través d’un comunicat, ERC va anunciar que s’havia creat “una comissió que durant els pròxims dies s’anirà reunint per renovar i aportar millores als projectes i transformacions que necessita la ciutat”.

Fer el procés el més àgil possible
Un cop Berga hagi oficialitzat la seva renúncia, serà el primer tinent d’alcalde, Estanis Vayreda, qui assumirà el càrrec d’alcalde en funcions mentre s’espera el ple d’investidura. “Ha de passar tot un procés. S’han de demanar unes credencials a la junta electoral perquè es pugui incorporar al consistori la nova regidora”, apunta Sellabona. La nova incorporació a l’equip de govern serà Vanessa Catalan, número nou de la llista del partit. La voluntat és no endarrerir gaire la celebració del ple, que tot apunta que serà el 5 de març: “Treballem perquè el ple d’investidura sigui el màxim àgil possible i puguem tirar endavant aquesta decisió. No ens podem permetre de cap manera que això s’eternitzi. Treballem amb celeritat perquè a partir del dia 21, en què hi haurà l’Estanis com a alcalde d’Olot i fins que es faci el ple d’investidura, la ciutat no noti cap diferència, sinó tot al contrari, que puguem continuar treballant”, subratlla el candidat a l’alcaldia. 
 

2 |  Balanç de la criminalitat a Olot: menys delictes, però més agressions sexuals

El Ministeri de l’Interior va fer públic fa poques setmanes el balanç de la criminalitat de l’any 2024. Aquest recull fa paleses totes les dades dels casos i fets que han registrat tots els cossos policials (Mossos d’Esquadra, policies locals, policia nacional espanyola i Guàrdia Civil). L’informe, que es pot consultar en línia, només ofereix les estadístiques de les ciutats de més de 20.000 habitants. A Olot, durant l’any passat, es van registrar 1.496 delictes, un 5,4% menys que el 2023 (1.581). Aquesta xifra fa que la capital de la Garrotxa sigui la segona ciutat de la demarcació de Girona on més han baixat els delictes. Ara bé, si desglossem les dades podrem veure que, tot i que les estafes per internet han baixat un 22% (el 2023 van ser 487 i l’any passat, 377), han pujat els robatoris i les agressions un 2,3% (el 2023 van ser 1.094 i el 2024, 1.119). 
 

3 |  L’Oficina de Consum va atendre més de 2.500 persones el 2024 a la Garrotxa 

Van augmentar les consultes en sectors com els subministraments bàsics, les telecomunicacions i els serveis financers. L’oficina va resoldre el 64% de les reclamacions.

L’Oficina de Consum de la Garrotxa va tancar el 2024 consolidant la seva tasca, atenent 2.579 registres d’usuaris i consumidors. L’any passat va ser un període marcat per un augment de consultes en sectors com els subministraments bàsics, les telecomunicacions i els serveis financers. A més, el servei va tancar 690 reclamacions —682 expedients de reclamacions, 12 de queixa i 4 denúncies (la resta han estat consultes)— amb una resolució satisfactòria per al consumidor, amb un 64,34% d’acord satisfactori. Val a dir també que quatre establiments garrotxins es van adherir durant l’any passat a la Junta Arbitral de Consum de Catalunya, un fet que demostra el compromís del sector empresarial amb la resolució àgil i justa dels conflictes de consum. Les empreses en qüestió han estat Albert Plana Casacuberta, Instal·lacions Germans Asperó SL, Olot Instal·lacions SL i Voltaic Renovables SL.
 

4 |  L’impacte sobre la salut de la variant o del tren tram, sobre la taula

La variant, el tren tram o el Pla de mobilitat urbana sostenible d’Olot (PMUS) són projectes que han de millorar la mobilitat d’OIot i la Garrotxa. Ara bé, quin impacte tindrien en la salut dels garrotxins? Aquesta és la pregunta que han intentat respondre des de l’Institut de Salut Global (ISGlobal) de Barcelona. “Vam contactar amb en Ferran Campillo, pediatre especialitzat en salut ambiental de la comarca, que ens va donar context sobre la controvèrsia que generaven les infraestructures de mobilitat. Vam observar que mai s’havien tractat els impactes sobre la salut humana que tindrien”, explica a aquest setmanari la investigadora de l’ISGlobal Enara Diez. 

Va ser en aquest context quan l’equip investigador va posar-se a treballar per avaluar qualitativament i quantitativament els tres projectes. Per fer-ho, havien de partir dels nivells actuals de contaminació de l’aire i del nivell de soroll. S’han agafat mostres de tres sensors distribuïts entre l’avinguda de Sant Jordi, l’institut escola Greda i el carrer dels Segadors (mostra d’una zona tranquil·la). A través dels índexs, s’han obtingut resultats que, tot i no ser oficials, donen una tendència. “Hem vist que ara mateix hi ha nivells d’emissions que es relacionen amb l’asma i la bronquitis dels infants de la ciutat. A més, també s’ha detectat com el soroll afecta el descans de la gent. Respecte a això, hi ha evidència científica que demostra que el soroll està relacionat amb la incidència en els infarts”, detalla Diez. Els números, que no han pogut ser del tot fiables, ja que no s’han pogut utilitzar detectors homologats —sí que n’hi ha a la ciutat, però no se’ls ha deixat accedir-hi—, els ajuden a refermar la idea que “qualsevol mena d’intervenció o proposta urbana té un impacte, menor o major, en la salut”. A més, integrar la perspectiva de la salut en els projectes pot plantejar variacions en l’impacte econòmic del projecte. En aquest cas concret, “s’augmentaria la despesa en salut si augmenten les incidències sanitàries”.
 

5 |  La residència artística, un ‘win-win’ per als artistes i el poble 

Le Croupier preestrena demà l’espectacle ‘Sicalíptiques’ a Sant Feliu de Pallerols, després de mesos d’assajos a la sala Ca les Hermanes.

Des d’un poble petit, es poden fer espectacles de molta qualitat i gran professionalitat. Així ens ho demostra Le Croupier, la companyia que des de finals del novembre passat es reuneix cada cap de setmana a la sala Ca les Hermanes de Sant Feliu de Pallerols per preparar Sicalíptiques, una obra escrita per Josep Maria Miró, dirigida per Xavier Albertí i protagonitzada per Aina Sánchez, Carles Cors i Mont Plans. Neix d’un encàrrec de la Federació d’Ateneus de Catalunya amb l’objectiu de donar a conèixer i recuperar durant el 2025 el gènere dels cuplets, amb un repertori de cançons com les que es podien sentir al segle XX pel Paral·lel barceloní. Demà, divendres 21, a les 8 del vespre, es preesentrenarà la peça en aquest teatre santfeliuenc, amb totes les entrades anticipades exhaurides, i l’estrena oficial serà l’1 de març al Centre de Gràcia de la capital catalana. A partir d’aquí, Le Croupier oferirà una gira per una trentena d’ateneus de tot Catalunya fins a finals d’any.

Le Croupier és una agrupació estable des del 2008, originària de la Cellera de Ter. En un principi, el grup estava encarat sobretot a la composició de discos i el directe musical, però amb els anys va anar virant cap a produccions d’espectacles de caire més musicoteatral, com Esperança Dinamita o La Festé, en què s’endinsaven de ple en el món dels cuplets. Tal com explica un dels seus integrants, Carles Cors, aquest gènere musical “no es pot desvincular dels cabarets, de les vedets i d’una aura molt teatral”; per tant, va ser inevitable anar evolucionant cap a aquesta posada en escena. 
 

6 |  “Per bona o mala sort, no paro de compondre mai”

L’univers poètic, íntim i rural d’Agnès Algueró sonarà a la sala El Torín divendres a partir de les 10 del vespre gràcies a la presentació del disc ‘Espantaocells’.

La música és indestriable de la vida d’Agnès Algueró (Olot, 1995). Des de petita, ha begut dels sons tradicionals. El 2021 va sortir a la llum el seu primer disc pop com a cantautora, Bosc endins, i ara presenta el segon, Espantaocells (2024). El d’Olot serà el primer d’una colla de concerts per donar-lo a conèixer. “Intro-Novembre”, “Foc,” “Espantaocells”, “L’espera”, “Robots”, “Si no veus”, “33” i “Mai prou” són les vuit cançons que conté, tot un imaginari d’aire poètic i rural que, aquesta vegada, juga amb la veu sintetitzada. “Tot i això, conservarem molt el format acústic a l’actuació, encara que en algun moment hi haurà alguna part més experimental“, apunta. Serà demà, 21 de febrer, a les 10 del vespre a la sala El Torín. Ella, veu i guitarra; Alverd Oliva, guitarra i baix, i Nerea Bassart, percussió. Èric Latorre actuarà com a teloner.

Què significa per a tu poder presentar ‘Espantaocells’ a Olot?
Presentar-ho a casa sempre fa impressió, però alhora fa més il·lusió. M’agrada molt que tocarem al Torín, on ja he tocat moltes vegades. Em conec els tècnics i la sala, sé que se sent bé... Podrem gaudir molt. 

Com va sortir la idea de crear aquest  segon disc, després de ‘Bosc endins’? 
Tenia moltes cançons al calaix i ganes que agafessin forma i la gent les pogués escoltar. També tenia ganes d’experimentar amb altres sons, de mirar altres camins creatius que no havia utilitzat en el primer. 

Això que dius té a veure amb treballar amb el so electrònic? 
Sí, una mica sí. I també amb fer un disc més fosc i més cru, que representés més l’Agnès actual. Ja no soc tant l’Agnès del primer disc.

[...]
 

7 |  Un cop d’orgull

L’Olot resisteix més de 70 minuts amb un home menys i suma un valuós empat (0-0) al Camp d’Esports de Lleida que el situa en zona de permanència tres mesos després.

Després de tants empats amb gust de derrota, sobretot a casa, per fi l’Olot va sumar un punt que s’assembla a una victòria. L’equip de Roger Vidal va protegir el 0-0 al Camp d’Esports de Lleida amb dents i ungles malgrat quedar-se amb un home menys en el minut 21 de la primera part. Era molt aviat, però els olotins van exhibir caràcter i molt d’orgull. Tots els jugadors es van arremangar per ajudar en la causa, no encaixar cap gol i aconseguir sumar un punt que, tres mesos després, situa l’equip en zona de permanència a Segona Federació. No passava des de principis de novembre.