1 |  “L’etapa com a alcalde ha estat el meu projecte de vida; és així com ho he entès”

Pep Berga deixa l’alcaldia envoltat d’amics i companys polítics. Marxa “agraït” i convençut que la ciutat necessita un canvi “amb persones joves que tenen maneres diferents de fer”. 

El de dijous passat va ser un ple diferent. Començava amb una expectació poc comuna en una sessió ordinària i amb el saló de sessions que s’anava omplint d’amics, veïns de la ciutat i companys polítics que volien donar suport a l’alcalde, Pep Berga, en el moment de la seva renúncia al càrrec. Entre els assistents, cares conegudes com les dels exalcaldes Mia Corominas, Pere Macias, Arcadi Calzada i Isabel Brussosa; el president del Consell Comarcal de la Garrotxa, Santi Reixach; el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, i altres representants polítics i representants de Junts, com el diputat garrotxí al Parlament Salvador Vergés. 

La renúncia es va formalitzar al final del ple, just en l’últim dels catorze punts. Abans d’articular un discurs natural i de poc més de cinc minuts, Berga va donar pas a tots els grups municipals. “No m’he preparat res. Us vull parlar des del cor. Me’n vaig molt agraït, molt. Ha estat un honor i una experiència extraordinària que va començar amb l’Eudald Morera, que em va convèncer per entrar en política i a qui sovint trobo molt a faltar”, va començar. Durant el parlament també va subratllar que la decisió no havia estat “fàcil”, però que la ciutat necessitava un canvi. “Venen persones molt joves que tenen maneres diferents de fer les coses. Després de tants anys, se’t fa difícil canviar”, va reflexionar. 

Pep Berga es va bolcar completament en la gestió de la ciutat. La seva dedicació i la interacció amb els ciutadans van ser reconegudes públicament per tots els grups municipals. “L’etapa com a alcalde ha estat el meu projecte de vida, perquè és així com ho he entès. Ara, doncs, em podré treure les ulleres d’alcalde i podré començar a gaudir de la ciutat d’una manera diferent. Deixaré de veure només les papereres plenes. He arribat a pensar, quan em trobo amb un embús a la ciutat, que és culpa meva. He arribat a aquest nivell”, declarava. “És el moment de recuperar una vida més tranquil·la i deixar que els que venen afrontin els reptes d’una manera diferent”.

2 |  Els republicans donaran suport a la candidatura després d’actualitzar el pacte de govern 

Junts i ERC van escenificar ahir dimecres, en una roda de premsa conjunta a l’ajuntament, el seu acord per allargar el pacte de govern fins al final del mandat. D’aquesta manera, els republicans van fer públic el seu suport a la candidatura d’Agustí Arbós com a nou alcalde. Des de l’anunci de renúncia de Pep Berga, els dos grups han treballat conjuntament per passar revista dels gairebé dos anys de mandat i actualitzar el pacte de govern, renovat ara fins al 2027. “La reafirmació d’aquest acord és el millor per a la ciutat. Ens posarem a treballar immediatament perquè el consistori no s’aturi ni un sol dia. Ens cal un govern fort que doni continuïtat a la manera de governar que s’ha seguit fins ara”, explicava Arbós.  Per la seva banda, el líder d’ERC, Josep Quintana, va subratllar la importància d’aquest pas, ja que els servirà, diu, “per continuar treballant i aprofitar per donar un nou impuls a la bona feina feta”. “Hi posarem més recursos i més hores de feina”, assegurava.

Sobre les especificitats materials de l’actualització del pacte, els dos grups no van voler avançar res. Ni nous projectes ni partides concretes. Ara bé, ambdós representants van esmentar algunes àrees clau en què la ciutat ha de continuar posant el focus: la seguretat, l’educació, la regeneració del nucli antic, el suport a la gent gran i la llengua catalana. “Amb aquesta actualització es confirma la diagnosi que ja vam fer en el seu moment i també que el pla de treball ja era correcte. Ara, tocarà millorar i proposar noves idees”, deia Quintana.
 

3 |  “Hem de seguir lluitant, no podem abaixar ara els braços”

La Dana Bondzyukh viu a Olot des de fa 25 anys. Aquí hi ha viscut gran part de la seva adultesa. Va arribar a la capital garrotxina als 22, buscant un futur millor, perquè al seu país no va trobar feina d’allò que havia estudiat. “Porto més de mitja vida a Olot. Em sento molt d’aquí. M’hi he sentit molt ben acollida”. Va marxar de casa per buscar noves oportunitats laborals, en un moment en què, com ella mateixa explica, “era molt comú” emigrar d’Ucraïna a altres llocs d’Europa per aquest motiu. Actualment, i especialment des de fa tres anys, els ucraïnesos nouvinguts a Catalunya es refugien de la guerra. 

El conflicte bèl·lic, tres anys després de la invasió russa d’Ucraïna, continua latent. Els experts la comencen a anomenar una guerra de desgast, ja que Ucraïna continua subsistint gràcies a l’ajuda occidental. A més, actualment la guerra ha agafat una nova dimensió a conseqüència de l’arribada a la presidència dels Estats Units de Donald Trump. La seva política ha elevat la tensió entre els aliats europeus i els EUA. “Veus que passa el temps i que la desgràcia augmenta. A més, ara sembla que passen per sobre els interessos econòmics i que tothom mira per ell. El més trist és que es percep que la situació està en mans de dos «sonats»: Trump i Putin”, declara Bondzyukh. 

Futur incert
El desenllaç de la guerra continua sent incert. Els recursos ucraïnesos cada vegada són més limitats i la situació al front és preocupant. La Dana ens detalla que la major part de la seva família encara resideix, com pot, al país. “El meu oncle és al front, a 500 metres de la frontera amb Rússia. Allà porten dos anys sense armes, sense munició...“. Les famílies que s’han quedat allà també depenen majoritàriament del voluntariat i les ajudes. Malgrat la situació, Bondzyukh assenyala que no “es pot perdre l’esperança”. “La gent que és allà té una fe cega. No pots treure’ls això. No podem perdre l’esperança, perquè, si no en tenim nosaltres, qui en tindrà? N’hem de tenir, més que mai, pels que són allà, a primera línia”.
 

4 |  La llar d’infants de Riudaura s’implementarà a l’escola

Hi ha hagut acord. I per tant, si res no canvia i el Departament d’Educació ho valida, l’escola Lluís Castells de Riudaura podrà oferir el servei del primer cicle de l’educació infantil el curs vinent. Aquesta decisió havia de ser aprovada, d’una banda, per l’Ajuntament a través d’un ple i, de l’altra, pel consell escolar del centre —tal com especifica el procediment d’implantació d’I1 i I2 en aquest tipus d’escoles rurals. Però si bé tot el consistori hi havia votat a favor unànimement, en un principi les mestres i la direcció de l’escola —que tenen la majoria al consell escolar— hi van votar en contra. 

Això va provocar que un grup de famílies i diversos veïns del poble es comencessin a mobilitzar —d’aquí ve l’escrit a la secció “Clar i català” publicat en el número passat d’aquest setmanari i signat per la plataforma per I1 i I2 a l’escola de Riudaura. Exigien que aquest servei públic havia de poder existir al poble i categoritzaven d’“inexplicable” la negativa de l’escola.

La pressió va funcionar perquè dijous passat, en un consell escolar extraordinari, les mestres de l’escola van revocar el seu vot. També va ajudar-hi la reunió interna feta el dia abans, convocada per la directora de l’escola, al centre de recursos pedagògics de la Garrotxa. A la trobada van assistir-hi els diferents representants del consell escolar; l’alcaldessa del municipi, Anna Vegas, així com el  director dels Serveis Territorials d’Educació a Girona, Miquel Marcé. Va ser aquí on les mestres van poder explicar els motius del seu canvi de parer. ”Hi estem totalment a favor. Ja ho hem comentat tot amb les persones amb qui n’havíem de parlar. Era una problemàtica interna d’alumnat i professorat lligada al tema de les places. No era per anar en contra de la llar”, asseguren des de l’escola en declaracions a La Comarca d’Olot.
 

5 |  Música en suport a Palestina

E l conflicte armat entre l’estat d’Israel i Hamàs es troba en acord d’alto el foc des del gener passat. Aquesta treva, però, no ha significat la fi de la violència i la vulneració de drets contra la població palestina. Per continuar donant visibilitat a la causa, la plataforma “La Garrotxa amb Palestina” ha organitzat un concert solidari titulat Músics per Palestina per a demà, divendres 28. Tindrà lloc a partir de les 8 del vespre a la sala El Torín d’Olot.

Hi participaran una llarga llista d’artistes, pertanyents a diferents gèneres musicals, alguns dels quals amb una sòlida trajectòria. S’han bolcat en la iniciativa de manera desinteressada i totalment altruista. Tocaran cançons pròpies, però també algunes composicions pensades per a l’ocasió, que han creat amb l’objectiu de denunciar les injustícies que succeeixen en aquest racó del món. Els artistes que es reuniran demà a Olot són els següents: Alba Armengou (trompeta i veu), Alba Careta (trompeta i veu), Sergi Carbonell (veu i guitarra), Momi Maiga (kora i veu), Agnès Algueró (veu i guitarra), Ossi Ritter (dansa), Dani López (multiinstrumentisme i arranjaments), Josep Cordobés (bateria), Magí Capdevila (tenora, teclats i percussions), Albert Dondarza (violí), Aniol Nebot (violí), Gemma Pujol (viola), Irene Romo (violoncel) i Pau Oliver (percussions).

“La Garrotxa amb Palestina” es va reactivar l’octubre del 2023 arran de l’esclat del conflicte a Gaza. Des de llavors, ha organitzat diferents actes reivindicatius, divulgatius i culturals per mostrar el seu suport al poble palestí: manifestacions, xerrades, parades a fires... També ha fet pressió a diferents ajuntaments de la comarca per fer públic el seu rebuig a l’apartheid i la neteja ètnica que està patint Palestina en la guerra amb Israel —i així ho ha aconseguit a Olot i a Tortellà. Amb tot, té clar que els seus esforços no s’acaben aquí: “Cal seguir fent pressió”, asseguren des de la plataforma garrotxina, formada actualment per una quinzena de membres actius.
 

6 |  El CPA Olot ensenya les cartes

El grup gran presenta la nova coreografia, ‘Sí, vull’, a Fontajau i guanya les semifinals del Campionat de Catalunya. Va superar la puntuació del Girona, que va competir l’endemà.

Ja diuen que menys és més. Amb una sola cançó —interpretada en rus— i amb només dos elements diferents d’attrezzo —les flors i una capseta amb un anell de compromís—, el grup gran del CPA Olot fa el seu ball d’aquesta temporada. Es diu Sí, vull, és molt potent tècnicament i retrata una realitat molt dura de la societat: la violència de gènere. És la història d’una dona maltractada que refusa la petició de matrimoni del seu agressor. Jan Seoane, l’únic patinador del grup, és qui fa el paper de dolent i es mou per la pista envoltat de noies vestides de núvies. “Ja fa dos anys que vaig trobar aquesta música, que és fosca i dura i té una sensibilitat extraordinària, però no em vaig veure capaç de posar-la a l’equip per fer un canvi de registre tan fort”, explica el director tècnic i artístic del CPA Olot, Ricard Planiol. La idea va quedar en un calaix i aquest 2025 ha vist la llum. Es va presentar dissabte a Fontajau en la primera competició oficial de l’any: les semifinals del Campionat de Catalunya.

L’actuació no va ser perfecta —és aviat i hi ha marge per créixer—, però sí que va servir al CPA Olot per guanyar la seva semifinal. El jurat li va donar 37,75 punts, nou més dels que va tenir el Tona, el segon classificat amb Sec. En la semifinal de diumenge, el CPA Girona, amb Empatia, va trepitjar fort, però tampoc no va superar la puntuació olotina (36,46). Aquesta era la primera vegada que olotines i gironines no es veien les cares en la primera cita de la temporada. Hauran d’esperar al Campionat de Catalunya, el 23 de març a Granollers, per enfrontar-se i jugar-se el títol nacional.

Les altres coreografies. També es van presentar oficialment a Fontajau els grups petit i júnior. Tots dos van acabar quarts de la seva semifinal. El petit va sumar 20,22 punts amb el ball Carrega’m, “una aposta arriscada, d’un nivell tècnic molt elevat” que no va acabar de sortir bé. Van caure algunes peces del vestuari, cosa que va fer deslluir el ball i va provocar una penalització. El grup ja té ganes que arribi el Campionat de Catalunya per millorar la imatge. 

El júnior, per la seva banda, va quedar a només 0,07 punts del podi amb el disc Em tens el cor robat. Les patinadores, molt joves i la majoria debutants en un campionat, van representar uns lladres que en lloc de robar joies i diners, es dediquen a enamorar. Van treure 25,45 punts.
 

7 |  La victòria que feia falta

L’Olot guanya un duel directe contra el Cornellà a l’estadi municipal gràcies a un gol de Rubén Enri. L’equip de Roger Vidal enllaça dues setmanes en zona de permanència.

Ja tocava guanyar un rival directe a l’estadi municipal. L’Olot sabia que no podia deixar escapar més punts a casa i va sortir decidit a tombar el Cornellà. Va tenir la pilota i va crear un parell d’oportunitats amb rematades de cap d’Ayala, a la sortida d’un córner (8’), i de Salvans, després d’una centrada de Maynau (24’). Però qui va trobar el gol va ser Rubén Enri. El davanter badaloní es va estrenar com a golejador amb la samarreta vermella en el minut 35 després d’una recuperació de pilota a la zona de tres quarts i d’un parell de passades ràpides de Pedro del Campo i Marc Mas. Es va quedar sol davant de Rubén Miño i, malgrat relliscar a l’hora de fer la rematada, va batre el porter del Cornellà (1-0).
 
L’Olot s’havia avançat en el marcador com feia quinze dies contra l’Eivissa, però aquesta vegada no es va deixar empatar. Va protegir l’1-0 com si fos el tresor més preuat. Es va defensar durant tota la segona meitat i va patir en comptades ocasions. En el minut 5, Ballesté va ser clau per aturar un un contra un a Boris, que s’havia quedat sol davant del porter després d’una bona assistència de Mateo, i en el 34’, no va tenir dificultats per blocar una pilota que Farru va definir malament, tot i tenir avantatge a dins l’àrea. Poc després, en el 37’, Javi Serra va engaltar una pilota des de fora de l’àrea, però el seu xut va sortir per sobre del travesser.