Hi havia una vegada una reina tresorera

Aprofitant la coincidència del Dia de les Dones i el carnaval d'Olot, ens submergim en el regnat de Sònia Ricart, eterna tresorera de la colla Carnavàlia

per Laia Terricabras

Reportatges

Hi havia una vegada  una reina tresorera
Hi havia una vegada una reina tresorera | Òscar Cabana

No hi ha cap conte que hagi començat mai així, però sí la història carnavalesca d'aquestes pàgines, que també sembla fantasia. Sònia Ricart (1972, Campdevànol) va començar el seu regnat fa gairebé tres setmanes en la presentació del carnaval d’Olot 2025, fent equip amb el rei carnestoltes Albert Roura. Des d'aleshores, a més de portar els comptes de la seva colla, la Carnavàlia, la reina escampa gresca allà on va dansant entre onades, petxines i estrelles de mar. Ens acostem a aquesta figura que dissabte tindrà l'honor de presidir la rua olotina, just el Dia de les Dones.

Aquestes eren les primeres paraules per presentar-la, dies enrere al Casal Marià: “Reina i eterna tresorera de la Carnavàlia”. El carnaval d’Olot acomiadava uns monarques marrinxos eminentment volcànics i donava la benvinguda al rei pirata Albert Roura, dels Almogàvers Garrotxins, i a la reina del fons marí Sònia Ricart, una de les fundadores de la penya garrotxina amb seu a Llocalou. “La Carnavàlia és la meva segona família”, afirma la protagonista. "I sempre n'he set la tresorera. Això que cada dos anys es canvien els càrrecs", diu rient. 

Poder regnar aquests dies la satisfà especialment. "Després de vint anys de participar en el carnaval, ser-ne la reina fa molta il·lusió. No tothom ho podrà ser a la seva vida. A la gent a qui no li agrada el carnaval, això no ho pot entendre. Em fa il·lusió tot: poder lluir, poder ser la reina de la meva colla i portar-la ben amunt, anar a tot arreu i participar en tots els actes, donar felicitat a les residències i a les escoles on anem amb el rei...". 

Reina i eterna tresorera de la Carnavàlia
La colla que aquests dies porta ben amunt, la Carnavàlia de la Vall de Bianya i la Garrotxa, va néixer el 2007. "Quan la vam muntar, els grans, que teníem 30 anys fets, érem els que tiràvem més del carro. El jovent que hi havia, els carrossaires, són els que ara empenyen més. Molts han set pares i avui, de mainada, n'hi ha uns vint". Entre nens, joves i adults s'apropen a la vuitantena de membres. La Sònia destaca que són una penya molt familiar. També declara, orgullosa, que en el seu cas en formen part mare i pare i les dues filles: "Tots quatre en som socis fundadors. Participar en els carnavals amb la colla és una de les coses que fins ara hem pogut fer junts tota la família. Quan vam començar, la gran tenia vuit anys i la petita, un; era la més menuda de la Carnavàlia".

Que tinguin un caràcter familiar no vol dir que prescindeixin de l'esperit competitiu. "Sempre hem volgut sortir a gaudir i a guanyar. Anem a guanyar premis si podem. Volem sortir macos, que la gent es fixi en nosaltres". En aquesta edició capten l'atenció del públic amb una proposta de la Sònia, El regnat submarí, que ja van lluir el cap de setmana passat als carnavals de Sant Feliu de Guíxols, Platja d'Aro i Santa Cristina d'Aro. "He triat jo el tema, pel fet de ser la reina. Vaig molt a muntanya, camino molt, però m'agrada molt el mar, em dona molta tranquil·litat. Jo he de veure el mar cada cert temps. Quan s'acabin tots els carnavals, me n'aniré a veure'l un dia. I el fons marí el trobo magnífic. Per això, doncs, aquest any la Carnavàlia va de fons del mar". 

 

[...]

 

Llegeix el reportatge sencer en paper o en línia