Sororitat, empoderament i tranquil·litat, sobretot tranquil·litat. Així és com la Susanna de 35 anys, la Yolanda de 52 i la Janina de 54 —d'esquerra a dreta a la fotografia— defineixen el grup "Dones valentes". La iniciativa va néixer el desembre del 2024 amb l'objectiu de crear una comunitat de dones separades, vídues i solteres de la Garrotxa per "no deixar de fer coses i d'anar enlloc pel fet d'estar «soles»". Crear una xarxa de suport i compartir experiències era la idea de la Yolanda, que és qui va engegar el projecte. S'havia separat del marit, després de 30 anys de relació, i havia caigut en una depressió. "Per a mi va ser un fracàs, vinc d'una família tradicional. Pensava que no havia estat capaç d'afrontar les dificultats que se m'havien posat al davant", explica. La ruptura va ser fa un any i vuit mesos i, ara, ja pràcticament recuperada, reflexiona sobre el sotrac que pot representar per a algú deixar-ho amb una parella: "La vida et canvia. Passes d'estar acompanyada a estar sola". Després de mesos de teràpia i una baixa laboral, va començar a moure's per crear un grup de dones que es trobessin en una situació similar. "No volia que ningú ho passés tan malament com ho vaig passar jo. Vaig pensar: «Segur que hi ha moltes dones que estan en aquesta situació»".

A través del boca-orella, la Yolanda va anar estirant dones que ja coneixia i sabia que s'acabaven de separar o bé eren vídues o solteres. D'aquest "fer córrer la veu" ja fa tres mesos i, actualment, ja són més de 100 dones les que formen part de la iniciativa. "Va començar sent un grup de WhatsApp, però a mesura que s'hi anaven integrant més dones vam fer una comunitat a la mateixa xarxa social. Aquí s'han format diversos subgrups: un per anar a ballar, un altre per anar al cinema, un per jugar a pàdel... N'hi ha moltíssims, per a tothom i tots els gustos", destaca la impulsora del grup. Dins aquests subgrups, cada dona pot trobar activitats engrescadores per fer: caminades, sortides, sopars... 

La funció de la comunitat, però, no només és trobar dones per fer activitats socials, sinó també ser una xarxa de suport mutu en què totes parlen "el mateix idioma" i on s'ajuden en el procés que viuen.  

Poder compartir
La Janina es va quedar vídua fa dos anys i mig. "En tres segons em va canviar la vida", detalla emocionada. Ella, com moltes altres dones del grup, té un vincle fort de suport amb la família, els amics o els veïns. Malgrat això, també moltes, com la Janina, reconeixen que "hi ha moments en què et trobes sola". Una companya li va explicar que s'havia creat aquest grup i no va esperar: "M'hi vaig apuntar de cop". Es va animar a sortir de la seva zona de confort i, alguns dels plans que abans feia amb el seu marit, ara els fa amb altres dones vídues, separades o solteres que fa tres mesos ni coneixia. "No soc la mateixa que era abans. Les meves circumstàncies han canviat. Per tant, en aquest punt, també he necessitat aires nous. Amb elles he trobat tranquil·litat. Sé que, si un dia tinc ganes de sortir i fer alguna activitat, tindré segur algú amb qui fer-la i, a més, m'hi sentiré còmoda. Amb elles sento que puc compartir".

Totes coincideixen en el fet que és un grup "còmode i fàcil" i, de fet, aquesta és la mentalitat amb què es va idear. No hi ha compromís ni obligacions. "Pots ser-hi d'espectadora o t'hi pots implicar, participant en les activitats. Si no et ve de gust fer res en concret, no cal que t'apuntis a cap subgrup. Hi ha el grup general. Tothom acaba trobant el seu lloc", matisa la impulsora. 

De fet, ja han fixat una trobada mensual de suport i consell, per generar de manera continuada un espai amable. "Avui mateix ens reunirem unes quantes. Aquest mes va sortir que ens trobaríem l'últim divendres de mes, però pot anar canviant la data depenent de la disponibilitat de les qui ho necessitin", explica la Yolanda. Aquest serà un espai en què "qui vulgui i pugui sap que cada mes a una hora concreta i en un lloc concret hi haurà un grup de dones amb qui podrà xerrar, compartir...". Ella mateixa subratlla que, en aquestes trobades, "hi ha converses de tota mena; algunes en què, entre totes, ens ajudem a buscar advocat per portar el divorci d'una companya, d'altres en què només ens desfoguem i plorem o algunes en què simplement compartim un moment distès entre iguals".

Un món fet per a dos
La Susanna, que és una de les integrants més joves del cercle, format per dones entre 30 i 70 anys, s'hi ha incorporat fa poc. "Trobo que la societat, quan tens cap a 30 anys, t'encasella i, si no compleixes les seves expectatives, t'acaba apartant. Has d'estar casada o aparellada i ja amb fills —o pensant a tenir-ne. Doncs no, potser aquest no és el meu camí". Reconeix que arriba un punt en què el teu entorn, si difereix una mica del teu model de vida, es va distanciant: "No és res dolent estar sola". 

Tot i que la solitud volguda no és un problema per a ella, reconeix que formar part del grup l'ha "empoderada". "Hi ha molta activitat, sempre hi ha coses a fer". Tenir aquesta xarxa els dona estabilitat i tranquil·litat no només per fer plans, sinó per saber que sempre hi ha algú que les comprendrà i els donarà suport. "Dissabte passat em vaig quedar tota la tarda sola a casa perquè ho necessitava. Sé, però, que si hagués volgut fer alguna cosa, tenia moltes opcions", confessa la Janina. 

El món està fet per a parelles, no només per fer les activitats quotidianes (anar a sopar: taules al restaurant per a dos; marxar de viatge: paquets d'ofertes per a parelles, etc.) amb un company o companya sentimental, sinó per fer-les simplement amb un un més un. I encara ara la idea tradicional de l'amor romàntic és present en l'imaginari col·lectiu. "Quan em vaig separar, tothom em deia: «Ets jove, segur que trobaràs algú...»", destaca la Yolanda, i la Janina hi afegeix: "Feia tres dies que havia mort el meu home i el primer que em van dir va ser «amb l'edat que tens, ja trobaràs alguna cosa, segur». Evidentment, era l'últim que volia sentir en aquell moment". 

La Yolanda continua reflexionant sobre com la va tractar l'entorn arran de la seva separació: "Tothom em va cuidar molt. A la feina, la família, els veïns, els amics.... Alhora, en comptes de rebre comentaris com «ara que estàs sola et podràs centrar en tu, podràs créixer a la feina...», tothom s'ocupava en el fet que aviat ja tornaria a estar aparellada".

[...]

Llegeix el reportatge sencer en paper o en línia