El ple d'investidura, dimecres de la setmana passada, podria haver estat tens, però no ho va ser. La regidora d'ERC Laila El Gamouchi no hi podia prendre part per causa de força major i el seu vot era imprescindible perquè el candidat de Junts a l'alcaldia d'Olot en substitució de Pep Berga, Agustí Arbós (Olot, 1994), obtingués la majoria per ser investit —feien falta els 11 vots de l'equip de govern, format per Junts i ERC, del total de 21 regidors de l'Ajuntament. Davant d'aquesta circumstància, el representant d'Activem Olot al consistori, Jordi Rubio, que inicialment havia decidit abstenir-se en la votació, va acceptar "per responsabilitat" donar un vot favorable a Arbós, que va poder prendre possessió del càrrec el mateix dimecres, tot i els vots en contra de la resta de l'oposició: la CUP, el PSC i Vox. També s'havien presentat a l'elecció Jordi Gasulla (CUP), Marina Alegre (PSC) i Daniel Plana (Vox), que només van tenir el suport dels seus grups. 

Ja amb la vara d'alcalde, el nou màxim responsable de la ciutat va pronunciar el discurs d'inici del seu mandat, responent a tres qüestions: "On som? On volem anar? Com ho farem?". Arbós va dibuixar una ciutat rica per les entitats, el patrimoni natural i l'esperit emprenedor, però sobrepassada per l'augment demogràfic dels últims anys —"Volem viure en un Olot de 50.000 habitants? Crec, honestament, que no", va observar— i amb la inseguretat com a "principal preocupació de la ciutat". "Ordre i prosperitat" seran les seves fites al capdavant de la ciutat, aspirant a un creixement qualitatiu d'Olot: en comptes de "més, més i més", "millor, millor i millor". Apel·lant els grups de l'oposició, va assenyalar que comptava poder fer aquest camí "entre tots", "fent pinya".

A continuació, la primera entrevista que ha concedit als mitjans de comunicació. Al terrat de Can Paxinc, seu de La Comarca d'Olot, el nou batlle ha conversat amb la redacció sobre aspectes tant personals com de visió política que marcaran els dos anys llargs de mandat que té per davant. 
 

S’havia plantejat mai abans ser alcalde de la seva ciutat? 
Fins que no vaig entrar en política, quan en Pep em va proposar formar part del seu equip a les eleccions municipals del 2019 i vaig entrar de regidor a l’Ajuntament, no m'ho havia plantejat mai. Però al llarg dels anys de ser regidor la gent m’ho havia dit, si faria mai el pas, i jo ho havia sospesat, tot i que no d’una manera tan seriosa com en els mesos abans de prendre la decisió. 
 

Li va venir de forma sobtada la decisió de Pep Berga de deixar l’alcaldia?
Sabíem que aquest seria el seu últim mandat i a principis d’any és quan ens va explicar que es plantejava molt seriosament plegar. Va ser a partir d’aquest moment que vaig considerar de debò fer el pas endavant.  
 

És vostè mateix qui es va proposar com a alcalde? 
En aquell moment, molta gent de l'equip m'ho va dir i després jo ho vaig començar a valorar molt seriosament. També en Pep m'ho va comentar. En vaig parlar amb tots els membres de l’equip. En veure que tots em donaven suport —és imprescindible, en una situació com aquesta, tenir un consens màxim sobre qui ha de liderar el projecte— vaig decidir que sí.
 

S’ho va haver de pensar gaire? 
Vaig estar unes setmanes fent una reflexió profunda, vital, de si aquest era el pas que em tocava fer a la vida o no. I vaig tenir clar que sí, i que a més era el que volia, i tenia la il·lusió i les ganes. Em veia amb la força i l'energia per tirar endavant. Acumulava uns anys d'experiència, sis de regidor, que m’han donat un bagatge dins l'Ajuntament, portant àrees molt diverses, des de les Festes del Tura fins a l’economia mateix.
 

Li va pesar l’edat a l’hora de decidir-se? 
Molta gent em comenta el tema de l'edat, però per a mi no és un problema. Em va pesar molt més la il·lusió. Em sentia preparat i amb ganes, i amb això en vaig fer prou. 
 

Això és el que respon quan li diuen que és massa jove per ser batlle? 
Els dic que hi ha hagut alcaldes joves en el passat —en Pere Macias ho va ser amb 28 anys— i que la joventut acompanyada d'experiència —a l'equip tinc gent que ha estat molts anys a l’Ajuntament i té experiència a la vida i laboral— pot ser un valor afegit i treballarem perquè ho sigui. 
 

Té formació d'historiador. Com el pot ajudar en el càrrec? 
La carrera d'història, més enllà de tot el que hi vaig aprendre, m’ha portat una manera diferent de veure el món. T'ensenya a llegir els fets —polítics, econòmics, socials, fiscals, familiars…— d'una manera segurament més profunda. Al llarg de la història molts patrons es van repetint, i això et dona moltes eines a l'hora d'afrontar un repte que aparentment no has viscut mai. Tens un punt de partida que no és zero, tot i que després hi hagi variables que ningú no ha previst.
 

En el ple d'investidura hi havia la seva família. És una persona familiar? 
Sempre hem estat molt de trobar-nos, som una família molt unida. Tinc aquesta sort. Tant la meva dona com els meus pares i les meves germanes han estat un element molt important per prendre la decisió. Tenir el suport a casa et dona més il·lusió i energia. 
 

Van ser els primers a saber la decisió? 
La primera va ser la meva dona, que també va ser partícip de la decisió. Tot i ser una decisió molt meva, jo volia que fos compartida, que ella ho veiés clar. També l'afectarà en la seva vida. Seran molts els caps de setmana i els dies que ens veurem menys.
 

[...]

 

Llegeix l’entrevista sencera en paper o en línia